Avui.
Escoltant una bella melodia tradicional americana(Josefin's Waltz),
m'entra un sentiment de nostàlgia que esborrona. No sé on vaig
deixar el temps que vàrem ser feliços. M'alegraria poder tornar a
trobar-me amb aquests amics americans que me regalaren aquesta
música, compartir un cafè. Ara que la meva vida ja és de tornada,
que el final és més proper i no sembla tan terrible per a un
mateix, me n'adon que al final de les nostres curtes vides ens
arrepentim més d'allò que no vàrem fer per por o per vergonya que
dels successos reals.
