Res
vull amb qui res vol amb mi.
A
qui no li agradi la música que faig, que em compri una viola de roda
o una gaita irlandesa(piob uilleann).
Qui
no vulgui sentir la meva opinió que no la demani.
Veure,
escoltar, sentir, reflexionar, fer i callar allò que me doni la
gana.
Sent
rebuig d’altri que no m’hauria d’afectar, si m’afectés seria
culpa meva.
Està
clar que sempre trob una mà disposada a ajudar-me i aquesta es troba
al final del meu braç.
Si
cerqueu un home feliç trobareu un babau, si cerqueu un babau
trobareu un home enamorat.
La
imaginació i la creativitat són dels pocs camins que ens queden als
físicament poc afortunats o agraciats, mediocres i patètics, per
volar i per enamorar-nos.
Si
no pots botar la roca que s’interposa al teu camí, segueix
l’exemple del torrent i cerca la via per vorejar-la.
Tant
si creus que pots com si no ho creus, sempre tens la raó(aquesta
dita és un préstec de madam Curie).
Quan
arriba el temps en què se podria, ha passat el temps en què se
pogué.
Déu
mos guard d’un “ja està fet!”(dita popular mallorquina).
Qui
només és aparença, fugaç és com el fum, una vegada surt del foc
de la primera vista, s’esvaeix a l’aire i qualsevol vent, encara
una brisa suau, el desfà per sempre.
Tot
allò que no me mata me fa més fort.
Si
els vents del món t’allunyen de la felicitat, replega les veles i
posa’t a remar.
La
vida està plena de petits plaers quotidians, només cal saber
trobar-los i trobar el temps per fruir-los.
Aquells
superbs que es pensaven que havia de ballar al seu toc i podien
manejar-mos sense cap contraprestació oferida, un agraïment sincer
o un copet a l’esquena, i quan s’han trobat sense noltros parlen
a les nostres esquenes en contra de les nostres persones, en què
s’han sentit agraviats? Ja s’en poden anar a fregir espàregs
perquè esmercen esforços en abatre’ns però noltros som lluny del
seu abast...
Ja
podeu pegar escopinades al cel que vos cauran damunt els nasos. per
barallar-se s’en necessiten dos i jo no crec que tant valguis la
pena de perdre el temps barallant-me amb tu, m’estim més, i és
més assenyat i civilitzat, ignorar-te.
Si
en altre temps perquè els anava bé me feien cas i ara perquè ja no
m’han de menester ni me miren de cara, jo correspondre foc amb foc,
aire amb aire, indiferència amb indiferència, més per una raó de
pragmatisme que de venjança o rancúnia.
És
clar que, ja que hom fa el seu camí envant, me convé fer el mateix
i no perdre el temps amb ningú que no vulgui saber res de mi o
pitjor encara, només per un interès mesquí.
Més val sol que
mal acompanyat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada