Posats a posar, posem-nos en situació. Les visites a l'aeroport de Madrid deixen en la ànima històries, pròpies i alienes. Un amic que li diu a l'altre que només porta un rellotge de viatge.
- Des de quan un galleg no sap l'hora que és mirant el sol?
- Des de quan veiem el sol a Galícia?
No som del col·lectiu dels que fan dels aeroports la seva segona casa, executius amb americana i portàtil. Els solen veure enganxats amb el mòbil, el darrer iphone que ha sortit al mercat.
Se senten molts d'accents si els saps interpretar, pots entreveure mil i una històries. És una vida fugissera, tot corre molt ràpid, l'immediatesa esdevé hàbit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada