En Miguel Bosé Dominguín va demanar a en Lluís Llach i Grande que cantés una cançoneta en castellà, cosa a la qual en Lluís s'hi va negar. I per què? Aquí en teniu els motius que va exposar el cantautor català:
Primer: “Perquè el català és una llengua que fonèticament té recursos per expressar coses irracionals”.
Segon per motius polítics: “Jo (en Lluís Llach) vaig començar a cantar durant el franquisme on cantar en català estava prohibit i era una manera de fer la punyeta sense haver de fer cap declaració de principis, que també estaven prohibides”. “Si un cantava en català ja sabia que rebria clotellades”.
Tercer: Perquè pertany a una cultura petitona, “una cultura de deu milions de persones” i si com a cantant pot deixar un patrimoni de cançons que la gent pugui escoltar i cantar en la seva llengua, ja està satisfet.
I per acabar Miguel Bosé li proposa que si s’atreveix a cantar en castellà, ell ho farà en català, Lluis Llach, coherent amb les seves idees, respon amb un simple NO, com ja he dit trob molt coherent i bons motius els expressats per aquest xicot gironí, si seguiu aquest blog (deixau-m'ho als comentaris, per favor, perquè crec, encertadament, que no me llegeix ningú) us haureu adonat que, per aquest motiu i excepte per una bona causa molt ben justificada, les meves entrades/articles al blog des de fa un temps són únicament i exclusiva en català, llengua que compartim en Lluís i jo, per les mateixes raons que palesa en Lluís Llach que a dia d'avui són vigents.
Potser penseu que sóc un poc burro amb la tossuderia de voler parlar en català, burro puc ser-ho però burro català, el que va conquistar veritablement l'oest americà, i ho prova que surt a moltes pel·lícules de Westerns. Contemplau-vos al mirall...
