GALETES DE CASTANYES SENSE GLUTEN

Delicioses galetes de castanyes sense gluten amb un intens sabor de castanyes. Si mai t'has preguntat què fer amb les castanyes rostides, per què no proves aquestes originals galetes de castanyes?

Aquesta és una galeta sense gluten única i saborosa que agradarà a tothom.

Aquestes galetes de castanya són indubtablement delicioses, amb un mos cruixent i un ric gust de vainilla i taronja.

Vaig començar a fer servir farina de castanyes quan a la meva filla li van diagnosticar que era celíaca. Em vaig animar a experimentar amb diferents farines per veure quants productes de fleca sense gluten diferents i excel·lents podia fer.

Ingredients galetes de castanyes sense gluten

200 g castanyes rostides

3 clares d'ou

50 g de sucre glass

2 cullerades de suc de taronja

Ratlladura de ½ taronja

1 culleradeta de Vainilla

una miqueta de sal

¼ culleradeta de pols de forn (llevadura)

1 culleradeta de farina d'arròs (pot ser farina de blat)

Informació Nutricional

Categoria: Galetes

Cuina: Espanyola

Temps de cocció: 10 minuts

Temps de preparació: 15 minuts

Dificultat: Fàcil

Racions: 6-8

Com fer galetes de castanyes sense gluten?

Pas 1: En una batedora, triturem les castanyes rostides fins que tinguem farina de castanya.

Pas 2: Separem les clares dels rovells de 3 ous. Batem les clares juntament amb una mica de sal. Quan les clares comencen a espessir, afegim el sucre glass a poc a poc fins que obtinguem una barreja ferma.

Pas 3: Quan tinguem les clares amb una consistència ferma, que en cas de bolcar el bol no caiguin, afegim la farina de castanya, la farina d'arròs, el llevat, la ratlladura de taronja, l'extracte de vainilla, la ratlladura de taronja i el suc de taronja. Barregem fins que tinguem una massa homogènia.

Pas 4: Preescalfem el forn a 170 °C i preparem un parell de safates per enfornar amb paper vegetal.

Pas 5: Fem boletes de massa de la mida d'una nou i les anem situant a la safata. Heu de deixar almenys 4 o 5 cm entre elles.

Pas 6: Enfornem les galetes al forn a 170 °C durant 8 o 9 minuts o fins que estiguin daurades per les vores.

Pas 7: Un cop llestes les galetes, les traiem i deixem refredar en una reixeta.

Consells per fer galetes de castanyes sense gluten

La vida útil de la farina de castanyes és daproximadament un mes. Deseu-la en un pot tancat en un lloc fred i fosc fins a 6 mesos, o congeleu-la.

CHOZA O MANSIÓN

Tal y como plantéase el dilema de si vivir en una mansión con vistas a un mísero paisaje o choza, o quizás, una humilde choza pero con un paisaje espectacular de por vida,... y sin dudar, diría que prefiero ser el dueño de una humilde barraca desde donde poder contemplar cada día un majestuoso paisaje que ser el dueño de un majestuoso paisaje que solo puede deleitarse contemplando una humilde barraca. La felicidad se encuentra en esas pequeñas cosas, instantes cotidianos que nos producen ese efímero placer contínuamente, pero que si los juntas uno tras otro y los ordenas en una fila puedes asegurar con satisfacción haber vivido la VIDA plenamente. Hay quienes confunden valor y precio, siendo que a menudo aquello más valioso, por su valor intrínseco, no se le puede poner precio porque no hay oro en el mundo capaz de pagar 

UNA VETLADA INOBLIDABLE

Una vetlada inoblidable comença per un oblit, de malenconies, tristeses i afanys, atzaroses muses inspiren als sonadors que amb llurs instruments del·lecten als oients amb llur tonada. L'auditori escalfa al músic i l'artista escalfa al públic, com en un tendre intercanvi de carícies mútues. Guspires ixen dels ulls que astorats contemplen l'hipnòtic ball de les flames. Després d'un bon tiberi a a panxa, rodejats d'amics i bon vi de la terra, la vida i el món sembla un lloc molt més agradable fet per gaudir del moment intensament.

NADAL ÉS!

Aquestes dates que mos vénen, tothom s'entem, de compres compulsives, de llumets arreu i a balquena, que n'hi ha que hi tenen instal·lada una discoteca al balcó, ens recorden que arriben les festes de Nadal, i és hora de posar el betlem, o naixement. Nadal, del llatí Nativitatis, naixement, de qui? del Bon Jesús, és clar! I el betlem també dit naixement, de qui? Tornam-hi, del Bon Jesús, Jesús infantó, Déu fet homo entre bolquers, mula i bou, palla, pastors i ovelles, dins un estable.

Al darrer vídeo de Madò Llucia, visita el betlem fet per l'amic Miquel Moncades (seu i meu), que com ja el presenta, és ballador de plaça i tècnic en patrimoni cultural i betlemista de fa molts d'anys…. i moltes coses, d'entre d'altres, historiador, advocat i ballador de la meva agrupació, sí, Aires des Pla de Marratxí. I el betlem de sa plaça Major de Palma és fet de n'Antònia i n'Andreu Isern. N'Andreu, de can Bernadí Nou de sa Cabaneta, director i mestre d'escola jubilat de fa poc, fabioler dels xeremiers i germà den Toni (cantador i xeremier d'Aires des Pla de Marratxí), endevinau d'on? Del grup informal de xeremiers d'Aires des Pla… Tot queda en família! I el meu betlem, creixent cada any peça a peça també és fet per ells amb peces personalitzades i tot…

Així, idò, no s'entén com Madò Llucia, vol separar la celebració del Nadal i el costum de fer betlems i anar a veure'ls amb la tradició cristiana, catòlica concretament i franciscana per ser encara més precisos amb l'origen betlemista. Sense el cristianisme, inserit a l'essència d'aquestes festes, no s'entenen cap dels constums i tradicions, ni betlems, ni sibil·les, ni neules, ni res de res. Som de cultura judeocristiana i això no se pot deixar de banda ni ho pot negar sense mentir-se o ser una ignorant digna de la més , encara que una sigui no practicant, agnòstica o directament atea.

Una prova clara que el Nadal té molt a veure amb el cristianisme, i que na margalida s'equivoca de mig a mig, és que hi ha llocs on està prohibit o s'ha prohibit celebrar el Nadal, països amb règims autoritaris comunistes o integristes musulmans on, o bé la religió, o bé, el cristianisme és perseguit, Xina, Corea del Nord, Brunei, Somàlia, Aràbia Saudí, Iran, Tadjikistan, Cuba i la URSS; tots ells coincident amb països on la fe cristiana està/estava prohibida, quan no, directament, perseguida… vés per on!

Ja sé que vivim en un entorn que promou el laïcisme, que aspiren a viure en un Estat laïc, però fins que no s'esdevengui tal circumstàcia, atès que vivim encara en un Estat ACONFESSIONAL, que porta connotacions considerablement diferents a les laïcistes strictu sensu, per això encara avui en dia celebram amb dies de festa les festivitats religioses, inclòs el dia de Nadal. I no ha de ser enutjós per a ningú ser desitjat ni desitjar, tot i aprofitant l'avinentesa ho faig jo mateix també a qui me vulgui llegir, un "BON NADAL!".

PS;  A veure si trobau a la foto on és el frare amagat, que com a tot bon betlem mallorquí haureu de cercar.

ELS CAMINS QUE ENS SEPAREN

Un, que és de semblant curiós, ara en diuen neurodivergent, assegut a la cadira i guaitant per la finestra, de tota la vida que m’ha agradat embadalir-me amb el paisatge humà que m’enrevolta sense fer gairebé res més, tenguent moltes feines a fer, que perdre el temps, d’això se’n diu galvana, mandra, vessa o pocafaneria,.... si en mon idioma té tants de noms vol dir que deu ser un dels més alts i nobles sentiments.

Deia, però, que des de la finestra servant, un cel estirat blau d’horabaixa, meditava, els carrers tot ombrívols pels plataners plantats, carrers i camins. Els camins uneixen dos punts, és ver, però també solquen el sementer i el separen, creen divisions on abans no existien. Aquesta és la realitat dicotòmica de la vida dels senders. Uneix i separa, créixer és afrontar les conseqüències no sempre desitjables ni esperades de discriminar i triar un camí i no un altre.

El principi de discriminació a la vida, ens porta a definir-mos. Són els nostres actes allò que ens defineix, molt més que les nostres paraules.

Els camins són els que ens han allunyat als que jo creia eren amics, ara ja és palesa la preocupació i els esforços esmerçats en mantenir els llaços afectius amb aquesta riba, cap ni un… Sort en tenc d'haver obert els ulls, encara que sigui tard i a fosquet  ben entrat.

Avui a la finestra estant, com altres dies, pensarós, m'amara una nostalgia de quelcom que no conec, que vaig viure o mai vaig assolir, de soledat estant en companyia d'altre gent, de sed, malgrat tenir aigua abastament, de fam, tot i tenir la panxa plena. Em trobo enfonsat enmig d'un mar de tristor i no sé nadar-hi, no tenc ni les forces per braçajar, ni demanar auxili.

Cuando dejo ir lo que soy, me convierto en lo que podría ser”. (Lao Tze)

“La mejor manera de dejar ir, es centrarse en qué hacer a continuación”. (Denis Waitley)

“Se necesita aún más fuerza para dejar ir, que para defender algo”. (Eckhart Tolle

“En el proceso de dejar ir, perderás muchas cosas del pasado, pero te encontrarás a ti mismo”. (Deepak Chopra)

“Hay una diferencia importante entre rendirse y dejar ir”. (Herman Hesse)

“Anoche dejé ir al mundo y gané el universo”. (C. JoyBell C.)

“El tiempo no cura el dolor emocional, debes aprender a dejarlo ir”. (Roy T. Bennett)

“La creatividad se puede describir como dejar ir las certezas”. (Gail Sheehy)

“No necesitas fuerza para soltar algo, lo que realmente necesitas es comprensión”. (Guy Finley)

Quid moravit mores mortem?

¿Qué comportamiento retrasó la muerte?

Tempus fugit

El tiempo vuela

Omnes feriunt, ultima necat

Todas hieren, la última mata. (las horas)

Ubi nunc tu es, olim ego fui, ubi nunc ego sum, tu eris aliquando.

Donde estás ahora, una vez estuve yo, donde estoy ahora, algún día estarás tú.

Quod natura non dat Salmantica non præstat

OH! EL NORD!

Després de veure la divertida pel·lícula francesa “Benvingut al Nord” dirigida pel director Dani Boon, em faig la reflexió següent: És cert que al Nord sembla que sempre tenim mal temps, amb foscor, pluja, vent i fred però quan surt el sol, "oh la-là!" (pica d'ullet français a la peli), quan el sol treu la seva brillant faç els prats són més verds, l'alegria és més profunda, la vista aconsegueix més lluny, l'aire fa olor millor, tots els ocells canten melodies extraordinàries. I és que quan es coneix què és la tristesa o la malaltia, es reconeix i es gaudeix plenament l'alegria i la salut.