Mariana descorre les cortines de l'habitació per donar un darrer cop d'ull a la vall abans d'anar a dormir. Observa la vall fosca trencada amb llumets de les llars que aquí i allà, adesiara. esquerden la fosca nit. La vall roman en silenci, fred i blanc de la neu caiguda com si Déu beneís la la contrada. Potser avui caigui qualque floc de neu. La vista de Mariana mira enllà de la fosca, albirant potser dins la nit records de temps passats que antuvi esdevingueren feliços. Sent una melangia pròpia de qui sent el pes del pas del temps, a qui li agradaria aturar la màquina del temps en un instant concret. Els records que més l'abrumen fins fer espurnejar els ulls amb una llàgrima que travessa fugaç com un estel el cel de la seva galta són els éssers estimats que ja no pot veure i escoltar.
La placeta era un racó encisador, tot rodejat per un muret gris de pedra granítica carregat de verda molsa i heura humida, les lloses de granit duen fins a la font del Senerga que brolla una aigua d'allò més cristal·lina, pura i fresca, fins i tot en els mesos més calurosos i secs de l'estiu, duta de les muntanyes del Perigó. Recordo que a mitja tarda, ben aprop de la posta de sol, la humitat i la flaire dels gessamins de la Ponsètia Aspargó donaven un toc fresc i propici per a l'aparició de les petites fades alades de les rondalles, així com dels gnoms rondinaires, femiliars o follets atrafegats.
