Reflexiones sobre salmonetas:
El Blog den Mestre: Blog personal den Miquel Mestre, llonguet de naixement, mallorquí de llinatge català, extremeny per afinifitat, m'agrada escriure, escoltar i xerrar; flabioler, guitarroner, ballador de plaça si me deixen; m'encanta la música i els instruments tradicionals; luthier casolà amb material de rebuig,... Sobre molts temes no tenc una opinió formada, perquè no m'interessen o perquè necessiten més informació per tenir una visió objetiva de l'assumpte.
Reflexiones sobre salmonetas:
Per Carlos Álvarez Cozzi
És escriptor socialcristià uruguaià, catedràtic de Dret Privat i expert en biodret internacional.
La Biologia prima sobre la ideologia (forumlibertas.com)
La ciència diu una altra cosa, però com que els defensors de la ideologia de gènere poc els importa i molts dels altres no volen ser o aparèixer com “políticament incorrectes”
La cultura dominant ens vol fer creure que els sexes femení i masculí, amb els quals venim a aquest món éssers humans i animals, en veritat no existeixen realment, sinó que el que en veritat existeix són els gèneres, masculí, femení, homosexual, transsexual , intersexual i un llarg etcètera. El sociòleg espanyol José Pérez Adán va arribar a ennumerar 16 variants sexuals segons ho expressen els cultors de la perspectiva de gènere.
La ciència diu una altra cosa naturalment, però com que els defensors de la ideologia de gènere els importa poc i molts dels altres no volen ser o aparèixer com “políticament incorrectes”, donat l'entorn dominant, es pretén silenciar la veritat.
Però com que aquesta és tossuda, sempre acaba per sortir a la llum. Com diu el savi refrany, Déu perdona sempre, l'home de vegades i la naturalesa mai del que es fa contra ella.
I aquest és precisament el cas. Si no advertiu el que la ciència segueix constatant en forma contínua:
“Moltes d'aquestes diferències cognitives apareixen molt aviat a la vida. “En nadons de 2 i 3 mesos -diu Halpern- les nenes responen més fàcilment a les cares i comencen a parlar abans; els nois reaccionen abans a les discrepàncies perceptives induïdes experimentalment al seu entorn visual; ja d'adults, les dones romanen més orientades a les cares i els homes a les coses” .
Les dones són dues vegades més propenses a experimentar depressió clínica i trastorn d'estrès posttraumàtic; i els homes estan dues vegades més inclinats a convertir-se en alcohòlics o drogodependents, tenen un 40% més probabilitats de desenvolupar esquizofrènia, deu vegades més taxa de dislèxia i són quatre o cinc vegades més propensos a l'autisme.”
“La literatura neurocientífica mostra que el cervell humà és un òrgan de tipus sexual amb diferències anatòmiques a les estructures neurals i amb la seva repercussió en les funcions corresponents”, diu Larry Cahill, professor de Neurobiologia a la Universitat de Califòrnia a Irvine, que ha dirigit un informe especial publicat el gener d'aquest any al Journal of Neuroscience Research i dedicat a la influència del sexe en el sistema nerviós.”
"Els estudis d´imatges cerebrals indiquen que aquestes diferències s´estenen molt més enllà del domini estrictament reproductiu, explica Cahill."
"Així, l´hipocamp d´una dona, crític per aprendre i memoritzar, és més gran que el d´un home i funciona de manera diferent." (https://www.actuall.com/criterio/familia/sexo-seso-ideologia-de-genero-y-evidencia-cientifica/)
Es necessiten més evidències que els sexes vénen determinats per la biologia, pels gens, pels cromosomes? És evident que no.
El que sí que resulta evident és que grups interessats a deformar o negar directament aquesta realitat, a fi de portar “aigua per al seu molí”, per pura ideologia, neguen la mateixa per instaurar a les ments de les persones, a les societats, als països i en els organismes internacionals, el concepte erroni del gènere, que manca de tota base científica, o millor dit, que és contrari al que constata la ciència, la biologia.
És sabut que el marxisme, en haver fracassat en la seva idea de la lluita de classes al món, amb l'alt cost de milers de milions de víctimes al llarg de la història, va decidir prosseguir la mateixa batalla però dins de la naturalesa de la parella humana. Per a aquesta ideologia, no hi ha harmonia ni complementarietat amorosa entre els sexes sinó que l'home seria l'opressor (com abans es referia a la burgesia i als amos dels mitjans de producció) i la dona seria l'oprimida (com són els treballadors i pagesos per al marxisme).
I això que acabo d'afirmar sorgeix de la literatura existent i és reconegut pels propis ideòlegs de gènere, sobre la matriu marxista que aquesta ideologia té. Això explica que els grups radicals militants de gènere siguin en política, prevelantment d'esquerra, encara que alguns també asseguren que constitueixen un lobby i que demà podrien infiltrar el pensament de centre i fins i tot el de dreta. I això no està allunyat de la realitat perquè això ja passa en un país europeu, de primera línia, en el qual una líder política femenina emergent de dreta i xenòfoba integra el col·lectiu LGBTI i milita i defensa aquesta ideologia.
Per tant, el primer que cal fer en aquest tema és insistir amb les falsedats que propalen els defensors d'aquesta ideologia, que es dóna de puntades de peu amb la ciència, partint de la base que és una ideologia contrària a la biologia que qualsevol persona pot apreciar. És a dir, que els éssers vius són concebuts i neixen amb gens, cromosomes i per això amb sexe femení i amb sexe masculí. No negam que hi hagi casos excepcionals de malformacions o hermafroditisme, però són l'excepció que en tot cas confirmen la regla. Per això essencialment, el sexe és immutable i els anomenats canvis de sexe no passen del que és anatòmic-cosmètic extern mentre els gens i cromosomes són immutables en cada persona.
Sembla mentida que calgui expressar això a fi de rebutjar tota mena de falsedats i barbaritats que coneixem estan succeint al món a nivell personal, familiar, educatiu i social, que si no s'hi posa fi, ho pagaran car les generacions presents i sobretot les futures. És temps de ser molt clars i concloents: no es pot mentir impunement i negar l'existència de la naturalesa i de la biologia, generades pel Creador i amb les quals no és qüestió d'estar d'acord o desacord sinó simplement reconèixer-les com a tals. Seria com posar-se a discutir les lleis físiques, com ara la de la gravetat.
A l'imatge allò que inspira la ideologia de gènere de veritat.
Hola Cayi, me permets que te digui Cayi, és un mot carinyós, dit a a cau d'orella, com tots els que diem els pinganillus. Jo sóc el pinganillu que l'altre dia de pagès vares rebutjar de posar-te. Has de saber que els pinganillus som eines fonamentals de comunicació a la tele per passar un missatge, donar una notícia en directe, fer canvis de darrera hora o d'espais coordinar programacions, passar a publicitat…. i quan hi ha un convidat que malauradament no entén la llengua del PAÍS, se li'n pot oferir un per traduir-li tot allò que es diu al programa d'aquesta emissora i, d'aquesta curosa i cordial manera es respecta que tothom pugui entendre i fer-se entendre en el el seu idioma propi sense necessitat d'estirar el coll o arrufar el nas, amb cordialitat. Només és estranger aquell qui desitja ser-ho, no integrar-se en una societat oberta com la catalana que l'acull com m'ha acollit a mi, un pinganillu que sóc fet a la Xina.
Sé que vostè detenta el càrrec de regidora barcelonina, vostè que és francoargentina. Per ser catalana comença bé, Catalunya és mestissa, a mig camí entre molts camins, en molts casos s'allunya del concepte tancat que vostè vol fer veure als seus partidaris. La llengua dels catalans és fàcil d'entendre, d'aprendre i d'arribar a parlar, escriure, segur que algú amb tanta formació com vosté ja se n'haurà adonat. Essent una llengua romànica comparteix molts trets amb llengües veïnes més grans com el francès o el castellà, que vostè segurament domina, per tant, després d'un parell d'anys visquent a la citat comtal ni que sigui per accident, és fins i tot normal que hagi après.
Deia quan era candidata que el castellà era llengua perseguida a Catalunya però l'altre dia de pagès va dir que era la llengua majoritària dels catalans, en què quedem Cayi estimada? No pot ser blat i ordi alhora. Com a bona seguidora de Josep Goebbels (saps que una bona falàcia entra millor si primer hi escoles una veritat, i efectivalement "el nacionalisme té una relació difícil amb la cordialitat", com ho demostra cada dia el nacionalisme carpetovetònic que no entèn que a l'Estat espanyol hi pugui haver gent que NO parla la seva llengua comuna, i que no li surti dels ... "ja sap d'on", usar-la per moltes raons. D'altra banda si ser espanyol vol dir parlar només en castellà i tots aquells pinganillus que no tenim aquesta "llengua comuna" serem estrangers, això vol dir que, per extensió del teu discurs es desprèn, Cayi, que si no som castellans no som pinganillus espanyols. Mira com funciona de bé l'adoctrinament a Catalunya, que només t'han calgut un parell d'anys de mig residència i detentar un càrrec a la plaça de sant Jaume, suposo que llegint el cartell llazi de "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!" per entendre el català (atès que no necessites usar pinganillu) i convertir-te en més indepe que els de la CUP. Válgueme Dios y María Santísima!
Amb tot l'afecte, el teu pinganillu!
Als carrers empedrats de Palma, on alguna vegada ressonaven rialles de nens locals i murmuris d'històries antigues, ara el ressò del turisme massiu ofega qualsevol vestigi d'autenticitat. Les muralles de la ciutat, testimonis silenciosos de segles d'història, trontollen sota el pes de les multituds que les envolten, com a fantasmes insatisfets clamant per l'atenció que mereixen.
Palma, aquesta joia del Mediterrani, està atrapada entre l'encant perdut dels seus dies de tranquil·litat i la marea voraç de turistes que amenaça d'ofegar la seva identitat. Als carrerons estrets i als patis ocults, on els ciutadans solien trobar refugi, ara regnen els selfies i els sospirs dels visitants que busquen experimentar allò autèntic, però que, no obstant, contribueixen a la seva desaparició.
Les places, que solien ser punts de trobada per a veïns que compartien històries de generació en generació, ara són plenes de forasters que no comprenen el teixit social que han interromput. Els bars i els restaurants tradicionals han estat reemplaçats per franquícies i locals d'oci, esborrant així els sabors i aromes que alguna vegada van definir l'ànima d'aquesta ciutat.
El turisme massiu, com un remolí insaciable, ha deixat al seu pas una sèrie de cicatrius que els residents locals no poden ignorar. La pressió sobre els serveis públics és palpable, amb hospitals abarrotats i escoles desbordades. Els preus de l'habitatge s'han disparat i han obligat les famílies de tota la vida a abandonar casa seva a la recerca d'un refugi més assequible als confins llunyans de la ciutat.
Les platges, que alguna vegada van ser refugis de pau i tranquil·litat, estan ara plenes de para-sols i tovalloles, com a camps de batalla on els turistes lluiten per un lloc a la sorra. Les onades del mar, que alguna vegada van xiuxiuejar secrets als aborígens, ara estan ofegades pel bullici de les converses en una multitud d'idiomes.
En aquesta lluita desigual entre l'autenticitat i la comercialització, els mallorquins i, particularment, els residents a Palma, han esdevingut els perdedors silenciosos. Els seus carrers han esdevingut passadissos d'un parc temàtic, la seva cultura s'ha reduït a clixés turístics i la seva qualitat de vida s'ha vist amenaçada per la imparable marea de visitants àvids d'experiències superficials.
Palma, com moltes altres ciutats del Mediterrani, es troba en una cruïlla. La pregunta persisteix a l'aire salat: com preservar l'essència d'aquesta ciutat, l'ànima antiga i l'autenticitat, mentre s'enfronta a l'envestida del turisme massiu? La resposta, sens dubte, és un esforç col·lectiu: un diàleg obert entre els residents, les autoritats i la indústria turística per trobar un equilibri entre l'atractiu turístic i la preservació de la identitat única de Palma.
A les ombres dels monuments històrics i als sospirs dels ciutadans desplaçats, hi ha l'esperança d'un renaixement. Palma, amb la seva bellesa perdurable i el seu esperit indestructible, mereix més que convertir-se en un escenari per a l'entreteniment efímer dels turistes. El desafiament és restaurar el seu equilibri, recuperar la veu i assegurar que l'encant de Palma, aquest tresor inestimable, no es perdi a la marea turbulenta del turisme massiu.
La idea que el nacionalisme perifèric sigui "excloent", que se creu "superior", potser ho confonen amb el seu propi sentiment, i no s'escau amb la majoria de votants independentistes que jo conec, com tampoc coincideix aquest perfil que jo abast amb una persona ignorant, més aviat solen ésser persones amb perfil d'estudis universitaris superiors, ben informades i preocupades per la política. Aquesta visió maniquea del nacionalisme dels altres i la ceguesa absoluta per veure el propi, atès que el nostre seria "cívic, democrátic i inclusiu" mentre que el seu seria "etnicista, imperialista i/o excloent" és típic del nacional-socialisme.
Omplir amb prejudicis i estereotips des del profund desconeixement d'un col·lectiu de persones se'n diu DISCRIMINACIÓ, és un recurs dialèctic prou conegut, una fal·làcia contra catalanae.
Una altra cantarella que se sol sentir molt des de l'espai més enllà de la dreta (o sia del PSOE) és l'adoctrinament dels mitjans de comunicació audiovisials, volen dir que aquelles llunyanes nacions perifèriques del Reino de España (aquest n'és el nom oficial) usen els mitjans de comunicació de masses per adoctrinar a la infància i joventut del país, així s'expliquen el relat, juntament amb l'adoctrinament de l'escola, que hi pugui haver més de dos milions de conciutadans d'aquestes regions perifèriques que rebutgen allò que, segons ells, veuen amb orgull i normalitat, les bondats de ser español, volguent prendre la decisió de partir de l'statu quo imposat fins ara.Tampoc és descencertat pensar que els mitjans espanyols i de les seves regions messetàries del centre monolíngüe siguin tan manipuladors com qualsevulla, i ningú els hi diu res, amb la pàtina que alguns d'aquests mitjans també són recepcionats a contrades perifèriques, ergo, la pressumpte manipulació independentista quedaria així contrarrestada per la centralista…. Abastant a les llunyanes contrades de nacions perifèques més varietat ideològica on contrastar i riquesa sobre la qual poder fonamentar una idea de la realitat millor basada del que està passant de bon de veres al nostre entorn.
I per nacions perifèriques al Regne d'Espanya entenc aquelles que coincideix que no ocupen un territori de la Meseta Central, que no són de cultura castellana i per tant no formen part de la nació castellana o del que antigament fou Reino de Castilla, incloent aquells territoris on no hi ha cap tipus d'anhel identitari ni sentiment cohesionador majoritari reflectit en la creació d'un partit que ideològicament pugui vertaderament anar més enllà de reivindicacions regionalistes
Qualcú s'enrecorda de les contradanses?
En serio, qualcú s'enrecorda que fa un temps a sa plaça hi havia una curolla per ballar contradanses? Avui aquella gent que les ballava on és? El mateix podríem dir del Bolero de Ciutadella o del Bolero de Castelló, hi hagúé una falera un temps ençà fins fa no massa que sempre que anàvem a sonar a qualsevol banda, sempre hi havia el típic ballador que demanava "podeu tocar X…. ?" Tenim cara de ser un toca-discos, el teu Spotify personal o què? Som músics, venim a fer la nostra tasca, respecte la nostra feina, ens hem preparat un repertori a consciència, pensant d'ordenar-lo perquè no tot siguin jotes o boleros seguides… intercalant fandangos, …. ens hem après cançons que no coneixíem per res.. ai-làs!