Per què el problema de la gordofòbia és estructural i sistèmic

El Pes de l'Estigma

Les persones grasses viuen en un escrutini continu en què s’adivina i se jutja la seva salut, els seus hàbits, i la seva personalitat, només per l’espai que ocupa el seu cos. La gordofòbia se defineix com l’odi, el rebuig i violència que pateixen les persones grasses per estar grasses.Ningú pot negar que en la societat actual en la qual vivim l’aparença ho és tot. Per molts missatges de positivisme de “la bellesa és al nostre interior” i altres missatges nyonyos, però no deixen de créixer les cirugies estètiques. 

He estat testimoni i he patit en pròpies àmplies carns la discriminació, insults, tracte vexatori o, si més no, paternalista sense venir-ne al cas, atès que tothom coneix la solució als teus problemes millor que tú mateix, i allò que dolosament te falta és VOLUNTAT, perquè tú n’ets l’únic responsable de la teva nefasta situació d’ocupar talles de balena geperuda, més que no pas de persona humana.

El benestar més enllà de l'estètica

Hi ha una pandèmia generalitzada que per comuna, ningú veu, o ningú vol veure: L'obesitat.

El govern no se'n vol fer càrrec, la despesa i les conseqüències d'ignorar la situació són dramàtiques.

Però, cadascú té un cos diferent, i les normes, els estàndards biològics no addiuen a ningú. Allò que veritablement importa és, més que la forma del cos que tengui la persona, que: 

 

1. Segueixi una dieta equilibrada i saludable, rica, abundosa en verdura i fruita, no tant però també amb llegums, carn, peix, és a dir; proteïna, hidrats, minerals,...

2. Dugui una vida físicament activa tot allò que pugui, com pujar les escales en comptes d'agafar l'ascensor, aturar-se una parada de bus/metro abans per arribar a peu a la feina, moure's en bici per la ciutat,...

3. Faci exercici de força regularment.

Com deia na Concha, la madona del gimnàs, professora jubilada d'Educació Física (titulada INEF, com el marit i el fill; la filla era la dietista-nutricionista del gimnàs familiar): "Se'n moren més per inactivitat que d'obesitat". Per tant, més val, en qüestió de salut, una persona grassa que se cuida i va al gimnàs que no una prima que no se cuida.

Obesitat: un repte per a la societat moderna

L'obesitat s'ha convertit en una de les principals crisis de salut pública a nivell mundial, i el Regne d'Espanya no n'és una excepció. Aquest problema tan complex, amb múltiples vessant i factors causals, té un impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones afectades i suposa un cost econòmic força elevat per als sistemes públics de salut. Explorarem els principals motius i obstacles que impedeixen a les persones amb obesitat dur una vida plena i saludable, així com les possibles solucions a nivell personal, social i institucional, per guarir-se de la malaltia.

Motius i obstacles

Els factors que contribueixen a l'epidèmia mundial d'obesitat són nombrosos i interrelacionats, entre els quals destaquen:

Entorn alimentari: L'abundància d'aliments processats, rics en sucre i greixos, a un preu assequible, facilita una dieta gens saludable. A més, la publicitat i el màrqueting alimentari sovint promouen hàbits alimentaris gens saludables, especialment entre els nins i adolescents.

Sedentarisme: L'estil de vida modern, caracteritzat per la reducció de l'activitat física i l'augment del temps dedicat a activitats sedentàries com veure la televisió o utilitzar dispositius electrònics, afavoreix l'augment de pes.

Factors genètics: Si bé els gens no determinen per si sols l'obesitat, poden predisposar a certes persones a augmentar de pes amb molta més facilitat que d'altres.

Factors psicològics: L'estrès, l'ansietat i la depressió poden conduir a hàbits alimentaris desregulats i a l'ús del menjar com a mecanisme d'afrontament de l'estrès i l'ansietat contra situacions que representen dificultats o amenaces.

Factors socioeconòmics: Les persones amb menys recursos econòmics tenen menys accés a aliments saludables i a espais verds per fer exercici. Fa anys que s'ha encunyat el terme "pobressitat" atès que amb el que costa una poma (fruita=aliment sa) podem comprar 5 napolitanes de xocolata (aliment ultraprocessat, amb greixos trans, sucres refinats,...però barat). Les quotes del gimnàs s'han de pagar i els entrenadors, també.

Aquests factors creen una sèrie d'obstacles que dificulten que les persones obeses puguin perdre pes i mantenir un pes saludable a llarg termini, com ara:

Estigma social: Les persones obeses sovint pateixen discriminació i prejudicis, la qual cosa pot afectar la seva autoestima i dificultar la seva integració social.

Falta de suport social: Moltes persones obeses no compten amb el suport de la seva família i amics a l'hora de fer canvis en el seu estil de vida.

Dificultats per trobar roba i equipament esportiu adaptat: La falta d'opcions de roba i equipament esportiu per a persones de totes les mides pot ser un obstacle a l'hora de fer exercici.

Cost econòmic: Les dietes especials, els suplements nutricionals i els tractaments mèdics per a l'obesitat poden ser molt cars.

Solucions

Per abordar el problema de l'obesitat de manera efectiva, és necessària una intervenció a diversos nivells:

A nivell personal:

Canvis en l'alimentació: Adoptar una dieta equilibrada i variada, basada en aliments frescos i poc processats, és essencial per perdre pes i mantenir-lo a llarg termini.

Augment de l'activitat física: Incorporar l'exercici físic a la rutina diària, de manera regular i adaptada a les capacitats individuals, és fonamental per cremar calories i millorar la salut cardiovascular.

Teràpia psicològica: La teràpia cognitivo-conductual pot ajudar a les persones a modificar els seus pensaments i comportaments relacionats amb l'alimentació i l'exercici.

A nivell social:

Promoció d'hàbits saludables: És important promoure hàbits alimentaris saludables i l'activitat física a través de campanyes de sensibilització i educació.

Creació d'entorns saludables: Fomentar l'accés a aliments saludables i a espais verds per fer exercici en les comunitats.

Combatre l'estigma social: Promoure la diversitat corporal i combatre els prejudicis envers les persones obeses.

A nivell institucional:

Polítiques públiques: Implementar polítiques que afavoreixin l'alimentació saludable i l'activitat física, com ara l'impost als aliments processats i la reducció de la publicitat de menjar poc saludable dirigida als nens.

Inversió en programes de prevenció i tractament: Augmentar la inversió en programes de prevenció de l'obesitat i en el tractament de les persones afectades.

Formació dels professionals de la salut: Garantir que els professionals de la salut tinguin la formació necessària per abordar el problema de l'obesitat de manera integral.

Conclusió

L'obesitat és un problema complex que requereix una solució multifactorial. A través d'intervencions a nivell personal, social i institucional, és possible revertir aquesta tendència i millorar la qualitat de vida de les persones afectades. És important destacar que la lluita contra l'obesitat és una responsabilitat compartida per part de tots els actors implicats: individus, comunitats, empreses i governs.


Nota: Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix l'assessorament mèdic. Si tens dubtes sobre la teva salut, consulta amb un professional.

L'obesitat a les Balears: un repte específic

Aquesta comunitat, tot i ser coneguda per la seva dieta mediterrània i la seva activitat física relacionada amb el turisme i l'esport, no és immune a l'epidèmia d'obesitat que afecta a molts països occidentals.

Factors específics de les Balears

Canvis en la dieta mediterrània: Tot i que la dieta mediterrània és un referent a les Balears, s'han produït canvis en els hàbits alimentaris que s'allunyen d'aquest model tradicional. L'augment del consum d'aliments processats, begudes ensucrades i menjars ràpids ha contribuït a l'augment de l'obesitat.

Turisme i estacionalitat: La indústria turística, motor econòmic de les Balears, pot tenir un impacte en els hàbits alimentaris i en l'activitat física. L'oferta gastronòmica variada i sovint poc saludable dels establiments turístics, així com els horaris irregulars dels treballadors del sector, poden afavorir el sobrepès i l'obesitat.

Urbanització i estils de vida sedentaris: La urbanització creixent i la disminució de l'espai públic per a l'exercici físic, especialment a les zones urbanes, han contribuït a un estil de vida més sedentari entre la població balear.

Desigualtats socials: Existeixen diferències en la prevalença d'obesitat entre els diferents municipis de les Balears, relacionades amb factors socioeconòmics com el nivell d'estudis, la renda i l'accés a aliments saludables.

Propostes per a les Balears

Promoció de la dieta mediterrània: És essencial recuperar i promoure els hàbits alimentaris tradicionals de la dieta mediterrània a través de campanyes d'educació nutricional i de la formació de cuiners i restauradors.

Foment de l'activitat física: Cal crear més espais verds i pistes ciclistes, així com promoure l'activitat física a les escoles i als centres de treball.

Regulació de la indústria alimentària: És important regular la publicitat de productes alimentaris poc saludables, especialment dirigida als nens, i fomentar l'etiquetatge nutricional clar i comprensible.

Intervencions comunitàries: Cal desenvolupar programes de prevenció de l'obesitat a nivell comunitari, que involucrin a les administracions locals, les escoles, els centres de salut i les entitats socials.

Formació dels professionals de la salut: És fonamental que els professionals de la salut estiguin capacitats per identificar i tractar l'obesitat, i per proporcionar assessorament nutricional i d'activitat física als seus pacients.

Aspectes a investigar més a fons

Impacte de la COVID-19: Seria interessant analitzar com la pandèmia ha afectat els hàbits alimentaris i l'activitat física de la població balear, i quines han estat les conseqüències en termes de prevalença de l'obesitat.

Obesitat infantil: Cal aprofundir en les causes de l'obesitat infantil a les Balears i desenvolupar programes específics per prevenir-la.

Relació entre turisme i obesitat: S'ha d'investigar més a fons com la indústria turística influeix en els hàbits alimentaris i en l'activitat física dels residents i dels turistes.

Possibles temes a desenvolupar:

Casos d'èxit en la prevenció de l'obesitat a les Balears
La relació entre l'obesitat i les malalties cròniques a les Illes
Les polítiques públiques de nutrició i activit física a les Balears

La gordofòbia i la seva repercussió en les persones amb sobrepés

La gordofòbia, entesa com a aversió, discriminació o prejudici cap a les persones amb sobrepés o obesitat, és un problema social cada vegada més reconegut. Aquesta actitud negativa té conseqüències greus en la salut mental i física de les persones que la pateixen.

Per què la gordofòbia és un problema tan greu?

Stigmatització social: Les persones amb sobrepés sovint són objecte de burles, estereotips i prejudicis, la qual cosa afecta greument la seva autoestima i autopercepció.

Discriminació en diversos àmbits: La gordofòbia es manifesta en diversos àmbits de la vida, com ara l'ocupació, les relacions socials, l'accés a la sanitat i fins i tot en l'àmbit familiar.

Impacte en la salut mental: La discriminació i el rebuig constant poden provocar sentiments de depressió, ansietat i aïllament social en les persones amb sobrepés.

Obstaculització del tractament: La gordofòbia pot dificultar que les persones amb sobrepés busquin ajuda professional i se sentin motivades per fer canvis en el seu estil de vida.

Cicle viciós: La pressió social i la discriminació poden generar sentiments de frustració i impotència, que al seu torn poden conduir a comportaments poc saludables i a un augment de pes.

La manca de comprensió:

A més de la gordofòbia explícita, la manca de comprensió sobre les causes de l'obesitat i les dificultats que en comporta també té un impacte negatiu. Moltes persones creuen erròniament que l'obesitat és sempre fruit de la falta de voluntat o d'una mala alimentació, ignorant factors genètics, metabòlics i psicològics que poden influir en el pes.

Com podem combatre la gordofòbia i la manca de comprensió?

Educació: És essencial educar la societat sobre les causes de l'obesitat i els efectes negatius de la gordofòbia.

Llenguatge inclusiu: Evitar l'ús de termes pejoratius i estereotips relacionats amb el pes.

Visibilitat de les persones amb sobrepés: Promoure la representació de persones de totes les mides en els mitjans de comunicació i en la publicitat.

Suport professional: Oferir un acompanyament psicològic i nutricional adequat a les persones amb sobrepés.

Canvi de paradigma: Passar d'un enfocament individualitzat a un enfocament sistèmic, que tingui en compte els factors socials, econòmics i ambientals que influeixen en l'obesitat.

En definitiva, la gordofòbia és un problema complex amb múltiples causes i conseqüències. Per tal de combatre-la, és necessari un esforç col·lectiu que involucri a individus, comunitats, professionals de la salut i les institucions.

TROBAR TEMPS PER FER EXERCICI? CANVIA ELS TEUS HÀBITS

Per què no tens temps per fer exercici (i com trobar-lo)

de Tania Sanz

Com trobar temps per fer exercici

Trobar temps per fer exercici és difícil. Tot i que tenim tota la intenció d'estar més fit, veure'ns i sentir-nos millor, incorporar una miqueta d'activitat física a la nostra caòtica rutina esdevé gairebé impossible.

Si aquest és el teu cas, deixa'm dir-te que no estàs sol al món. El principal motiu per no començar a fer exercici segons les enquestes, és simplement la famosa “manca de temps”.

Així que si tu no aconsegueixes trobar temps per fer exercici, et falta motivació, les teves activitats s'amunteguen com a formigues i les hores del dia no et rendeixen, aquest article és definitivament per a tu.

"Aquest matí no vaig tenir temps d'anar al gimnàs, per tercer any consecutiu." Mr Puterful

Un matí de l'any 1984 a Califòrnia un home va ser llançat a un llac emmanillat de mans.

Al voltant de la cintura se li va col·locar una corda prou forta per remolcar 70 vaixells i 70 passatgers, per 1 quilòmetre i mig de distància. Vas llegir bé: amb la força del seu tronc aquest home va ser capaç de remolcar tot aquest pes sense morir a l'intent! L'impressionant és que aquest assolellat demà aquest home estava celebrant el seu aniversari número 70. Jo també em vaig quedar amb la boca oberta després de llegir. Aquest “super humà” del qual parlem es tracta de Jack Lalanne, que és considerat el pare del fitness. I amb tota raó! fins i tot el dia previ a la seva mort, als 96 anys, Jack continuava fent exercici cada dia. A més de ser un home molt disciplinat, també va ser un gran inventor. Va ser el primer a dissenyar alguns aparells que fins a la data es continuen usant al gimnàs ia més, se li atribueix l'exercici cardiovascular conegut com a “jumping jacks” (o salts de tisora).

Per mi ell és un dels millors exemples sobre les meravelles que l'hàbit de fer exercici pot fer a la teva vida. Pensa per exemple, als atletes olímpics, de vegades sembla que es tractessin d'extraterrestres per les seves increïbles habilitats físiques, el control sobre el seu cos i evidentment per la seva aparença saludable. Però sabies que els beneficis de l'exercici en aquests atletes d'alt rendiment s'extrapolen a altres àrees de la seva vida?

S'ha vist que els esportistes tenen un autocontrol millor i per tant prenen millors decisions, desenvolupen una millor intel·ligència emocional i la seva capacitat cognitiva és millor en comparació amb persones que no fan exercici. Els beneficis de fer exercici s'estenen a totes les àrees de la teva vida. Per tots aquests beneficis i més, és important que comencis a construir lhàbit de fer exercici. I aquí comencen els problemes. Potser la teva rutina diària és un laberint sense sortida i al final del dia estàs tan exhaust que millor ni parlar-ne. T'entenc.

Moltes vegades les nostres activitats depassen el nostre temps disponible. Vivim accelerats desitjant que el dia tingués 30 hores (i potser tampoc no ens rendirien). Així que si tu no tens temps de fer exercici, no ets lúnic o única… Segons els registres de cerca de google més de 5000 persones mensuals busquen exactament això. Però deixa'm dir-te alguna cosa:

El problema no és el temps que no rendeix, el problema és a les teves prioritats.

Quan totes les teves activitats del dia són una prioritat, en realitat res no ho és. Siguem honestos, no és que no tinguis temps, és que al fons l'exercici no és la teva prioritat (punt). Però no és culpa teva. Aquesta manca de prioritat en realitat es deu a un motiu molt més profund…

Per què no aconsegueixo trobar temps per fer exercici? Es podria dir que no tens temps per fer exercici perquè estàs massa ocupat, però tot i així és probable que inverteixis uns minutets al dia per a altres coses menys importants.

És a dir que, estàs donant prioritat a curt termini a altres activitats, i és normal. Aquesta “manca de temps” es converteix en l’excusa més popular per justificar perquè no comencem a fer exercici. Potser et siguin familiars algunes de les excuses següents per posposar el moment de començar a fer exercici. Un dia tindré més temps – per exemple, quan la feina disminueixi, quan trobi una nova feina, quan em jubili, quan els nens siguin grans, quan els nens comencen l'escola, quan no tingui x, i o responsabilitat. Tan aviat com perdi una mica de pes començaré a fer exercici.

Quan aconsegueixi suficients diners per pagar un gimnàs. Quan l'hivern / estiu / any / vacances han acabat, tindré la motivació per començar a moure'm de nou.

Aquí vénen les males notícies: El temps no farà més fàcil fer exercici, el futur no vindrà amb més temps disponible. No tindre temps per fer exercici és una decisió, no és un problema de temps. No tenir temps per fer exercici és una decisió, no és un problema de temps...

Segons una doctora experta en el tema i autora d'un llibre, assenyala que les excuses per no fer exercici són només un reflex de creences més profundes, com ara baixa autoestima, pensaments negatius, i algun tipus de por. L'experta diu que tots tenim raons per no fer exercici, però tot es redueix a la gestió del temps i la por: la por de fer-te mal, por del ridícul, por del fracàs, etc.

Sense adonar-te'n has estat prenent decisions basades en aquestes creences. I això és el que t'impedeix de seguir un hàbit d'exercici regular. Per tant, aquesta manca de temps o manca d'energia o manca de motivació és només una manera d'explicar un motiu molt més profund que t'impedeix ser constant amb l'exercici. La teva decisió de no fer exercici, no es deu a la manca de temps, sinó que és el resultat de creences més profundes. Sumat a aquestes barreres psicològiques i creences profundes busquem una recompensa el més ràpid possible, i per tant l'exercici es converteix en la darrera opció en comparació amb la teva sèrie preferida, o amb uns minuts més al llitet.

Tenim menys problemes per trobar temps per a aquestes activitats més divertides i satisfactòries perquè no tenim cap barrera psicològica davant d'aquestes activitats. La manca de temps es converteix en la millor justificació per no sentir-te culpable i en canvi tenir un alleujament temporal. Però pensa en això:

Imagina la teva vida en 5 anys, com serà la teva salut com a conseqüència del teu estil de vida sedentari? En aquest llavors: tindràs temps per a les múltiples cites mèdiques?, tindràs temps i diners per a tots els medicaments per tractar la pressió arterial alta, el colesterol alt o diabetis? Estic segura que la resposta a la teva ment és simplement: vull començar a fer exercici a partir d'ara. Si és així, segueix llegint…

5 passos per deixar les excuses i tenir temps de fer exercici. L'única manera de fer exercici és convertint-lo en una prioritat a la teva vida, però com?

A continuació trobes algunes estratègies que t'ajuden a trobar temps suficient a la teva estreta rutina per fer exercici i el converteixen en una prioritat. L'objectiu és que proves totes, i decideixis quin funciona millor per a tu.

1.- Fes un inventari de la teva rutina i redefineix les teves prioritats

Quan tens un negoci és molt important fer una anàlisi de la mercaderia, no vols tenir minves que costin diners i esforç.

El mateix passa amb el teu temps, ja que es tracta del recurs més valuós que tens, és limitat i depèn de tu aprofitar-ho en activitats que et facin bé, o per contra, desaprofitar-lo en altres que no tinguin gaire benefici.

Per començar a prendre millors decisions, és important saber en què se'n va el temps durant la teva rutina, i fer aquest inventari de temps és molt fàcil.

L'únic que has de fer és triar un dia normal (de preferència entre setmana), i seguir aquests 2 passos:

Programa una alarma cada 4 hores, començant des que et despertes i fins que vas al llit. Per exemple: si us aixeques a les 7 am, programa l'alarma a les 11am, 3pm, 7pm, 10 pm.

Cada vegada que soni l'alarma, escriu o enregistra una nota de veu les activitats en què vas invertir aquestes 4 hores. Si no recordes programa les alarmes cada 2 hores.

Aquest inventari us serà d'utilitat per detectar aquelles activitats que no són importants, i que en eliminar-les poden fer espai per tenir temps de fer exercici.

2.- Adopta noves creences i pensaments

Com ja saps, les teves creences et condueixen a prendre decisions, però la bona notícia és que tu pots modificar les teves creences, cosa que t'ajuda a definir millor les teves prioritats, i en aquest cas a convertir l'exercici en una prioritat a la teva vida.

L'única manera de fer exercici constant és canviar la teva mentalitat respecte a l'exercici.

(Torna a llegir això)

És només quan deixes de pensar que l'exercici és incòmode, esgotador o dolorós, quan trobes el temps necess ari per a una rutina dexercici.

Aquests són exemples de noves creences o pensaments que pots adoptar 5:

Sóc més feliç quan estic en moviment.

Sóc més feliç quan faig exercici cada dia.

Em sento més fort, més potent, amb més poder, amb més energia quan faig exercici regularment.

Em sento millor amb mi mateix quan faig exercici.

M'encanta la sensació d'èxit que ve amb un bon entrenament.

La meva salut és important per a mi més que estar a Instagram o Netflix

Em vull veure millor i sentir-me més orgullós de mi mateix, i per això avui faig exercici

Tu pots seleccionar els teus pensaments de la mateixa manera que selecciones la teva roba cada dia.

3.- Converteix l'exercici en una cosa més convenient (i fàcil)

Fer-ho més convenient implica 3 categories: durada i intensitat, horari i lloc.

Durada i intensitat:

Moltes vegades m'han preguntat quant de temps cal fer exercici (probablement tu també t'has preguntat el mateix). Bé, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) necessites 30 minuts d'exercici diari. Tot i això, passar de zero minuts a 30 minuts és com pujar l'Everest en un dia.

Per això, jo et recomano simplement que comencis amb molt però molt poc. No et preocupis, no vol dir que et quedis estancat en una rutina d'exercici diminuta per sempre. Només es tracta de començar i de mica en mica augmentar la intensitat i/o durada. Confia en mi, està bé començar amb poc temps.

Pensa en això: un passeig de 5 minuts ara es pot convertir fàcilment en 30 minuts diaris en poques setmanes, però el punt clau és que un ha de començar en algun lloc cert?

Comença molt fàcil, per exemple: 3 minuts de botar la corda, 15 flexions, o 10 minuts de pujar escales.

Horari

Segons diverses investigacions, fer exercici al matí és el millor moment per exercitar-te.

Però també es converteix en el pitjor per a molts, perquè probablement t'aixeques més tard i aleshores el monstre de l'estrès t'acompanya durant tot el sant dia.

Aquí vénen les bones notícies: està comprovat que l'exercici t'ajuda a dormir millor 8, i per tant és probable que a poc a poc aconsegueixis despertar una mica més d'hora, alhora que augmentes la intensitat i la durada del teu exercici.

L'objectiu al començament és començar amb pocs minuts, i després, com a conseqüència natural de la constància veuràs que aconsegueixes fer un espai més gran al teu matí per fer exercici. Encara que si per a tu és més fàcil a la tarda, llavors endavant!

Lloc

És important definir exactament en quin moment del dia t'exercitaràs, i on (aquesta part és més fàcil si ja vas fer el teu inventari de temps).

Per exemple:

Al matí després de prendre cafè ia la meva sala.

A la tarda després de llegir el diari i al parc davant de casa

Recorda comença amb poc temps, i sigues pacient amb tu mateix.

4.- Escriu el que estaràs fent per avançat

Moltes vegades la nostra decisió per defecte és no fer exercici i demanar un desig perquè el temps rendeixi una mica més, cosa que evidentment et fa simplement no fer exercici. Fer exercici ha de ser la teva decisió per defecte (i no al revés).

Una manera de convertir la teva rutina dexercici en una decisió per defecte és escrivint el que estaràs fent. Això se'l coneix com a “implementació d'intencions”, un concepte psicològic que et predisposa a prendre aquesta decisió, i els resultats han estat comprovats per molts estudis a totes les àrees. Les persones que escriuen la seva intenció per endavant tenen més probabilitat dacabar decidint exactament això en comparació amb les persones que no escriuen.

Sembla que el simple fet d'escriure et compromet, es converteix en una tasca per fer, en una cita amb tu i no només en un pensament o desig. A més en escriure el que estàs fent ho estàs visualitzant a la teva ment. La investigació suggereix que simplement imaginant fer exercici, pot ajudar a preparar el cos per fer-ho realment. Sona boig, però és veritat.

De fet, la visualització és una tècnica usada en atletes olímpics per practicar l'execució dels moviments, millorar-ne el rendiment, i fins i tot reforçar-ne la motivació. Per això, ara que ja saps què estaràs fent, a quina hora i on, és important que el visualitzis i ho escriguis al teu calendari, a la teva agenda, o en un lloc visible. D'aquesta manera a més d'ajudar-te a prendre una millor decisió, també es convertirà en un recordatori excel·lent per formar l'hàbit.

5.- Fes-ho més divertit

Aquesta part és indispensable, perquè quan una activitat és divertida és més probable que prems la teva agenda per poder-la dur a terme. Potser penses que l'exercici no té res de divertit, però t'equivoques.

Fins i tot si l'exercici és de pocs minuts i a la teva pròpia habitació pot ser una mica divertit. Aquestes són algunes idees comprovades:

Puja el volum i posa la música que t'agradi, està comprovada ja que ajuda a millorar la teva freqüència cardíaca i el teu exercici aquí et deixo un playlist que et donarà un punch denergia.

Porta un registre diari per veure que ets tan constant, així l'exercici serà com un joc.

Premia el teu esforç amb una recompensa saludable. Per exemple: una dutxa tèbia amb el teu sabó preferit.

Si és possible, convida més persones a la teva rutina diària d'exercici. Tant se val que sigui un company virtual perquè segons una investigació això també dóna resultats.

Val a dir grolleries mentre t'exercites (és seriosament) un estudi va demostrar que això millora la tolerància al dolor.

RADIOGRAFIA DE L'ÀNIMA TÈBIA

L'ànima tèbia intenta fer compatible l'amor a Déu amb l'egoisme, les transigències, els abandonaments

Per: Pare Javier Muñoz-Pellín | Font: Novelda./ Catholic.net

"Conec les teves obres i que no ets fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent; més perquè ets tebi i no ets ni calent ni fred, estic a punt de vomitar-te de la meva boca" (Apocalipsi 3, 15). És un perill més solapat que el pecat. Sant Tomàs parla de "certa tristesa per la qual l'home es torna maldestre, mandrós o indolent, per realitzar actes espirituals a causa de l'esforç que comporten". La tebior s'oposa a la Creu de Crist ja que a l'entorn de la Passió i mort del nostre Senyor, tot és gràcia, amor, magnanimitat i grandesa; la tebior porta a no percebre la grandesa -del Crucificat, de Ressuscitat- quan aquesta està present. Un dia vaig anar a contemplar el Crist jacent del Pardo; pujava al cadafal un matrimoni; el marit li va dir a la seva dona: no pugis, només és un mort. Això és la tebiesa, no apreciar la grandesa quan està davant nostre. Per això, el catolicisme no és qüestió de persuasió, sinó de grandesa.

L'ànima "vol" acostar-se a Déu però, amb poc esforç: "Com sortiràs d'aquest estat de tebiesa, de lamentable llanguiment, si no poses els mitjans?! Lluites molt poc i, quan t'esforces, ho fas com per rabieta i amb neguit, gairebé amb desig que els teus febles no produeixin efecte, per així autojustificar-te: per no exigir-te i perquè no t’exigeixin més. Ets complint la teva voluntat, no la de Déu. Mentre no canviïs, de debò, ni seràs feliç, ni aconseguiràs la pau que ara et falta. Humilia't davant de Déu, i procura estimar de veritat ".

L'ànima tèbia intenta fer compatible l'amor a Déu amb l'egoisme, les transigències, els abandonaments: una espelma encesa a Sant Miquel, i una altra a el diable, per si de cas: "Xapoteges en les temptacions, et poses en perill, jugues amb la vista i amb la imaginació, xerrades de ... estupideses. i després t'espanta que t'assaltin dubtes, escrúpols, confusions, tristesa i desànim. Has de concedir que ets poc conseqüent ".

  

Si el pecat mortal mata la vida de la gràcia en l'ànima, la tebior és una greu malaltia: "No vols ni una cosa -el mal- ni l'altra -el bé -... I així, coix de tots dos peus, a més de equivocar el camí, la teva vida queda plena de buit ".

Una persona tèbia és la que "està de tornada", una ànima cansada de lluitar, que ha perdut el Crist en l'horitzó de la seva vida. Suposa, sobretot una crisi d'esperança que són les pitjors ja que "tant aconsegueixes que fa esperes" (Santa Teresa). "La tebior, fills meus, suposa una greu malaltia de la voluntat. Amb una mirada apagada per al bé i una altra més penetrant cap al que alaga el propi jo, la voluntat tèbia acumula en l'ànima pòsits i podridura d'egoisme i de supèrbia que , en sedimentar, produeixen un progressiu gust carnal a tot el comportament. Si no atura aquest mal, prenen força, cada vegada amb més cos, els anhels més desgraciats, tenyits per aquests pòsits de tebiesa: i sorgeix l'afany de compensacions, la irritabilitat davant la més petita exigència o sacrifici, les queixes per motius banals; la conversa insubstancial o centrada en un mateix, ja que un símptoma peculiar de la tebiesa es defineix en aquell non cogitare nisi de se que s'exterioritza en non loqui nisi de se . Apareixen les faltes de mortificació i de sobrietat, es desperten els sentits amb assalts violents, es refreda la caritat, i es perd la vibració apostòlica per parlar de Déu amb arpa "(Beat Álvaro, Carta, 1980.01.09, n. 31) .

Crist, per a una ànima tèbia és només una figura desdibuixada, inconcreta, de trets indefinits i una mica indiferent: "Aquest Crist, que tu veus, no és Jesús. -Serà, en tot cas, la trista imatge que poden formar els teus ulls tèrbols ... - Purifica't. Aclareix la teva mirada amb la humilitat i la penitència. Després ... no et faltaran les clares llums de l'Amor. I tindràs una visió perfecta. La teva imatge serà realment la seva: Ell!".

Queda en l'ànima un buit interior que el tebi intenta omplir amb altres coses, amb substitutius de Déu. De vegades amb el propi estudi o treball i, cosa que és santificable i santificador, es converteix en camp per afirmacions personals. D'altres, amb passar-ho bé, moure d'un costat a l'altre de tal manera que no pugui quedar-me a soles amb la meva consciència: m´ho passo bé però sé que no estic bé. El tebi sol omplir-se de ideologies, teories, o de "cultura" que justifiquin la seva actuació; o amb la impuresa, amb la recerca del plaer que deixa encara més buit.

La fe està com adormida. A una situació així no s'arriba de sobte, de la nit al dia, sinó que ve precedida d'un conjunt de petites infidelitats, abandonaments i deixadeses. Descuit habitual de les coses petites; mandra per aixecar al matí i viure el hodie, nunc. El tebi mai s'acaba res, tot ho deixa inacabat, incomplet: mètode d'anglès, acabar de llegir un llibre, guitarra, bicicleta, flamenc, jardineria, bricolatge, atletisme, nedar, córrer, passejar, anar a la muntanya. Té falta de contrició i de dolor davant els errors i pecats personals. Hi ha una absència de metes concretes, d'ideals, d'il·lusions per millorar en el tracte amb Déu o en el tracte amb els altres.

La resposta del tebi a la pregunta “com estàs?” és sempre "doncs ja ho veus, aquí, tirant"; s'ha deixat de lluitar, o aquesta lluita és fictícia o ineficaç. El lema del tebi és "no cal excedir-se", ja que s'instal·la en el conformisme i la mediocritat: el tebi és sempre mediocre. A més justifica la seva poca lluita i la seva falta d'exigència personal amb diverses raons: de naturalitat, tothom fa el mateix, no es pot anar per la vida donant bufetades morals; d'eficàcia, jo passant inadvertit puc ajudar més als altres doncs si et signifiques, t’encasellen, t’etiqueten i ja perd eficàcia el teu apostolat perquè et consideren un beat (l'apòstol tebi: aquest és el gran enemic de les ànimes); de salut, ja m'agradaria a mi, però és que tinc la tensió baixa. Aquestes raons fan que el tebi sigui comprensiu i indulgent amb els seus propis defectes, afeccions i comoditats i, al mateix temps i en les mateixes coses en què ell falla, absolutament intransigent amb altres.

Vols saber si ets tebi? Apunta: si encertes totes, bingo i si no, al menys, línia: 

"1º Ets tebi si fas mandrosament i de mala gana les coses que es refereixen a el Senyor; 

2n si cerques amb càlcul o" murrieria "la manera de retallar els teus deures ; 

3r si no penses més que en tu i en la teva comoditat; 

4t si les teves converses són ocioses i vanes; 

5è si no avorreixes el pecat venial; 

6è si actues per motius humans.

La vida del tebi és la d'un home dividit, sense unitat, tal com es reflecteix en aquest punt de Solc, 166 "A la teva vida hi ha dues peces que no encaixen: el cap i el sentiment. La intel·ligència il·luminada per la fe et mostra clarament no només el camí, sinó la diferència entre la manera heroica i l'estúpida de recórrer-lo. Sobretot, et posa davant la grandesa i la bellesa divina de les empreses que la Trinitat deixa en les nostres mans. El sentiment, en canvi, s'aferra a tot el que menysprees, fins i tot mentre ho consideres menyspreable. Sembla com si mil menudeses estiguessin esperant qualsevol oportunitat, i tan aviat com per cansament físic o per pèrdua de visió sobrenatural teva pobra voluntat s'afebleix, aquestes petiteses s'amunteguen i s'agiten a la teva imaginació, fins a formar una muntanya que t’aclapara i et desanima: les asprors de la feina, la resistència a obeir; la manca de mitjans, les llums de bengala d'una vida regalada; petites i grans temptacions repugnants; rampells de sensibleria; la fatiga; el gust amarg de la mediocritat espiritual ... I, a vegades, també la por: por perquè saps que Déu et vol sant i no ho ets.

Permet-me que et parli amb cruesa. Et sobren "motius" per tornar la cara, i et falten arrestos per correspondre a la gràcia que Ell et concedeix, perquè t'ha cridat a ser un altre Crist, pse Christus! el mateix Crist. T'has oblidat de l'amonestació del Senyor a l'Apòstol: "tens prou amb la meva gràcia!", Que és una confirmació que, si vols, pots.

Contra la tebiesa, esperit d'examen, valentia i reaccionar acudint a la Mare de Déu doncs, de vegades "Et falta la maduresa i el recolliment propis de qui camina per la vida amb la certesa d'un ideal, d'una meta. Resa a la Verge Santa , perquè aprenguis a exalçar Déu amb tota l'ànima, sense dispersions de cap gènere ". "L'amor a la nostra Mare serà alè que encengui amb flama viva les brases de virtuts que són ocultes en el caliu de la teva tebiesa".

LES POTES DE LA CADIRA DE LA SALUT

Primer de tot, disculpau que no posi accents ni dieresis o signes de geminacio degut a que escric amb el meu nou teclat silverht connectat a la tablet i no te com se col.loquen, o encara no he trobat.

El cami de tornada a casa de vegades esolt la radio, una d-aquestes avinenteses va esdevenir que vaig poder sentir l-analogia que feia de de la cadira i la salut.

LES 4 POTES DEL BENESTAR 4 potes de la bona salut son:

1. l-exercci fisic, caminar una hora diaria i fer entre trenta i una hora d-exercici muscular o tres vegades a la setmana. mantenir una vida activa

2. dieta equilibrada, reduir el consum de sal, greixos i sucres, eliminar productes processats amb exces, menjar mes fruita, verdura, llegums, peix. aprendre a menjar be.

3. les relacions socials, les aficions, les motvacions per sortir a fer una passetjada per la natura i repirar aire pur o tocar un instrument, allo que ens plagui fer, el benetar psicoemocional tambe importa

4. el descans, deia el meu entrenador que tot bon exercici ve precedit  d-un bon descans. s-ha d dormir les hore que toca per edt i condicio, de tjana entre 8 o 9 hores de son, no nomes quantiat suficient sino amb la qualitat suficient.

La idea es que la cadira es pot mantenir amb encara 3 potes, pero i dues fallen, mantenir l-equlibri resulta impossible. Les potes son, aixi mateix, vasos comunicants, si una millora les altres tambe milloren o en son suceptibles de millora.