RESPOSTA DEL PINGANILLU DE CAYETANA

Hola Cayi, me permets que te digui Cayi, és un mot carinyós, dit a a cau d'orella, com tots els que diem els pinganillus. Jo sóc el pinganillu que l'altre dia de pagès vares rebutjar de posar-te. Has de saber que els pinganillus som eines fonamentals de comunicació a la tele per passar un missatge, donar una notícia en directe, fer canvis de darrera hora o d'espais coordinar programacions, passar a publicitat…. i quan hi ha un convidat que malauradament no entén la llengua del PAÍS, se li'n pot oferir un per traduir-li tot allò que es diu al programa d'aquesta emissora i, d'aquesta curosa i cordial manera es respecta que tothom pugui entendre i fer-se entendre en el el seu idioma propi sense necessitat d'estirar el coll o arrufar el nas, amb cordialitat. Només és estranger aquell qui desitja ser-ho, no integrar-se en una societat oberta com la catalana que l'acull com m'ha acollit a mi, un pinganillu que sóc fet a la Xina. 

Sé que vostè detenta el càrrec de regidora barcelonina, vostè que és francoargentina. Per ser catalana comença bé, Catalunya és mestissa, a mig camí entre molts camins, en molts casos s'allunya del concepte tancat que vostè vol fer veure als seus partidaris. La llengua dels catalans és fàcil d'entendre, d'aprendre i d'arribar a parlar, escriure, segur que algú amb tanta formació com vosté ja se n'haurà adonat. Essent una llengua romànica comparteix molts trets amb llengües veïnes més grans com el francès o el castellà, que vostè segurament domina, per tant, després d'un parell d'anys visquent a la citat comtal ni que sigui per accident, és fins i tot normal que hagi après.

Deia quan era candidata que el castellà era llengua perseguida a Catalunya però l'altre dia de pagès va dir que era la llengua majoritària dels catalans, en què quedem Cayi estimada? No pot ser blat i ordi alhora. Com a bona seguidora de Josep Goebbels (saps que una bona falàcia entra millor si primer hi escoles una veritat, i efectivalement "el nacionalisme té una relació difícil amb la cordialitat", com ho demostra cada dia el nacionalisme carpetovetònic que no entèn que a l'Estat espanyol hi pugui haver gent que NO parla la seva llengua comuna, i que no li surti dels ... "ja sap d'on", usar-la per moltes raons. D'altra banda si ser espanyol vol dir parlar només en castellà i tots aquells pinganillus que no tenim aquesta "llengua comuna" serem estrangers, això vol dir que, per extensió del teu discurs es desprèn, Cayi, que si no som castellans no som pinganillus espanyols. Mira com funciona de bé l'adoctrinament a Catalunya, que només t'han calgut un parell d'anys de mig residència i detentar un càrrec a la plaça de sant Jaume, suposo que llegint el cartell llazi de "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!" per entendre el català (atès que no necessites usar pinganillu) i convertir-te en més indepe que els de la CUP. Válgueme Dios y María Santísima!

Amb tot l'afecte, el teu pinganillu!

CATALÀ SANITARI

Requaranta cara bitxos, saps què hi van d'alçats els estentissos espanyolistes dretans amb això del català a la sanitat pública! Si hom vol exercir com a empleat públic, amb els beneficis, però també amb els deures, que aquesta condició comporta, ha d'acceptar les vicissituds pròpies de la relació administrativa-funcionarial. El servidor públic està per damunt de tot per atendre al ciutadà, en la seva especialitat. Se dóna el cas que en aquest petit territori tenim una llengua pròpia i que als empleats públics de la resta de sectors se'ls hi exigeix ternir-ne un coneixement mínim per accedir a la funció pública. Així doncs, és ben normal que al que vulgui fer feina de metge a balears se li exigeixi coneixement de català.perquè és el meu dret lingüístic que en estar malalt el metge m'entengui. Sembla ben cabal que el qui m'atengui, m'entengui.

PER QUÈ S'ODIA EL PARLAR DE CAN FANGA, O SIGUI BARSALONA?

 Al darrer capítol (17) del podcast de Liga Romanica que vaig veure varen convidar a una divulgadora de la llengua de Ramon Llull, n'Aida (Filòloga de Guàrdia), i ja és la segona després de na Núria, (Polyglot Couch). Hi van tractar temes interessantíssims com sempre, sobretot n'Aida explicava com en va farcit de castellanismes el català quotidià. Parlava del conflicte lingüístic sense anomenar la paraula conflicte, també de dialectologia del català, tema complexe en el qual crec que per l'espai i públic global al qual s'enfoca, no va poder o saber aprofundir gaire més, ... Els problemes de la llengua catalana actualment, els quals es poden resumir en un de sol, no tenir un gran estat sòlid amb un exèrcit al darrera. 

La cosa és que arreu del domini lingüístic la llengua es troba en situació de regressió, de diglòssia, d'inferioritat. Els parlants natius serem sempre els bilingües i sempre sovint ens amotllem als de fora per "educació". Així la qualitat de la nostra llengua decau, s'omple de castellanismes, deixa de ser català per acomodar-se poc a poc a un dialecte nororiental de la llengua de Cervantes, estibada de catalanismes que sempre hi seran perquè quelcom sempre romandrà, de l'adstrat.

Un que ja té una edat i ha viscut i vist i sentit pot fer cinc cèntims d'allò. Atesa la meva condició illenca, per tant perifèrica, alhora que descendent directe de catalans de la ceba, Mestre de Badalona, del carrer de Santa Anna, per tant tenc una visió de tot plegat central i perifèrica alhora.

La forta influència castellana que afecta a la parla catalana, no només en el lèxic, on seria prou més evident, sinó subtilment també en estructures morfosintàctiques, fonètica i fraseologia, podria ser un procés històric normal si no hi haguera un component polític d'imposició de vencedors sobre vençuts. 

Tot començà l'any 1714-15, amb els Decrets de Nueva Planta, en els quals es foragitava la llengua catalana com a llengua pública i de l'ensenyament. Per aquesta històrica raó el català administratiu i jurídic sona tan decimonònic, perquè, efectivament, ho és. Però en una època en què pocs anaven a l'escola, una societat rural que no havia de menester relacionar-se amb ningú més que amb el pagès que venia les bledes i les pastanagues… les misses en llatí, la implantació popular del castellà era inexistent. Però que la imposició cultural al populatxo fos gairebé inexistent o impossible amb els mitjans que tenia el cabdill estranger, no vol dir que el procés d'inculturació posat en marxa de manera subtil no començàs a rodar com una petita bolla de neu muntanya avall, fent-se més i més gran a mesura que passava el temps.

Al s.XIX l'escolarització al Reino de España esdevé obligatòria 1857 i obligatòriament en castellà, és clar! Així poc a poc, la llengua forastera anà penetrant en territori hostil. Primer el registre jurídic i institucional, després l'educatiu, poc a poc, eixemplant horitzons a la força, amb la força, de les armes, de la coerció, bastonades dels càstigs dels mestres, sancions administratives,... 

A finals del s.XIX i principis del s.XX trobam el moviment de la Renaixença, el catalanisme, Pompeu Fabra, mossèn Alcover i mossèn Verdaguer, Francesc de Borja Moll, Sanxís Guarner, Fuster,… una petita obertura de mà que provoca la rebifalla de la cultura, el català torna a ser ensenyat i es publiquen revistes com el Patufet, amb la qual el meu avi català, que havia nascut el 1910, va aprendre a llegir en català. A la llar d'ancians era l'estrella a l'hora de llegir poesies en català. Val a dir que l'avi, en Miquel Mestre Pagès, sempre feu gala de tenir una intel·ligència brillant, va aprendre a parlar francès perfecte en sis mesos, quan ningú parlava anglès a Espanya, ell sabia anglès i unes poques nocions de neerlandès.

Quan l'avi Miquel i el seu germà Joan enraonaven entre ells, (quina cofoia!) feia tanta patxoca sentir-los parlar aquell català tan català, tan antic, un es podia quedar hores i hores escoltant embadalit i devorant amb l'oïda paraules, expressions, i una sonoritat catalaníssima que malauradament s'han perdut a favor d'una globalització mal gestionada, un català light, pobre, contaminant-se i fent-se més castellà, tot i perdent qualitat morfosintàctica, riquesa lèxica i una sonoritat fonètica a cor què vols o a dojo.

Mentres uns torrapipes centralistes miren amb condescendència altres territoris menys cosmopolites, puix que  la ruralia i el tractor sempre han estat mal vistos pels senyorets finolis de la gran ciutat Barcelona metropolitana. Quan als mitjans de Barcelona es refereixen al territori, volen dir "allò que no és Barsalona", la qual cosa palesa el centralisme, que no és exclussivitat del centre de la Meseta, per ventura si es prengués més seriosament als territoris perifèrics de la perifèria aprendrien qualque cosa. És conegut i estudiat que en la mort lingüística, els darrers territoris en caure culturalment, el darrer lloc en el qual es sentirà el darrer mot en català, el darrer alè de vida, com en qualsevol altra llengua que s’extingeix sota l’autosuficiència cultural cosmopolita de la capital econòmica i administrativa del país, és i serà sempre aquell pagès de petit poble el més allunyat de la capital com sigui possible. Allà és el darrer lloc on el “llengüicidi” (l’assassinat de les llengües) es fa palès.

Deia a una entrevista un catedràtic de la Facultat de Filologia Hispànica de la Universidad Complutense que a España som analfabets per entendre qualsevulla de les altres llengües del reino i això és una llàstima, atès que és molt més senzill topar-se amb un catalanoparlant que amb un natiu anglòfon, per exemple, i que amb pocs mesos dedicats a l’aprentatge de les autòctones assolirien el monolingües un nivell de destresa molt més elevat que amb any de llengües estrangeres i estranyes com l’anglès. Raó no li manca! Cosa parescuda ocorre al Països Catalans. Hi ha una tendència a homogeneïtzar l’accent cap un central perquè si no, no t’entenen, així manllevam la riquesa dels accents geogràfics, els modismes, els girs, el lèxic, la fonètica i la morfologia que adopta la llengua a cada part del domini lingüístic on es parla català. Hem avesat al públic barsaluní a sentir únicament i exclusiva el seu accent xava, sense vocals neutres, ple a vessar de castellanismes. Som analfabets per a les diferents modalitats geogràfiques arreu dels Països Catalans.

Tampoc  és tan mal d’entendre, només és qüestió d’acostumar-s’hi, igual que jo me acostumar a sentir a dir quan arribava Canal 9 a Balears oratge al temps, hui per avui, vesprada per horabaixa,... Idò supòs que els catalans entendran perfectament els xerrars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera si arriben a veure IB3 qualque dia, encara que no és massa bon exemple de bon ús del català precisament… La diferència dialectal, no és tan abismal, de fet moltíssims trets que hom atribueix als mallorquins, els trobam escampats arreu del domini, l’Empordà sobretot, però també a terres de la Marina valenciana-alacantina.

10 Propostes de Fidelització i Empatia Lingüística

Autora: CRISTINA ROS. Periodista del diari ARA Balears

L'article molt recomanable ens dóna una sèrìe de pautes de comportament (un decàleg) per exercir els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants de forma cívica i sense haver de recórrer a l'agressivitat, com hauria de ser sempre, per tal de NORMALITZAR la situació sociolingüística del català i integrar-ne als nou-vinguts.

No cal actuar amb timidesa ni amb agressivitat per fer ús de la llengua pròpia. Els experts, com és el cas de la psicòloga Gemma Sanginés, recomanen viure la llengua amb naturalitat, sentint-s’hi còmodes i contribuint que els altres també s’hi sentin. Hi ha recursos per mantenir la fidelitat al català i l’empatia lingüística que apareixen a la majoria de les guies sobre el tema. Aquí tens una desena de propostes, de les quals se’n deriven moltes altres

D'entrada, en català

Contribueix a eliminar aquest costum tan generalitzat d’adreçar-se en castellà als desconeguts. Per començar una conversa, parla en català. Recorda que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears (GRESIB, 2014), un 96,8% de la població de les Illes l’entén i el 80,5% sap parlar-lo. Així, si d’entrada parles en català, no només tens moltes possibilitats que la conversa continuï en català, sinó que demostraràs que no ets una persona que discrimina els altres per la seva imatge –treu-te del cap això de ‘no sembla d’aquí’, que és excloent i frega el racisme. I encara que l’altra persona contesti en castellà, tu pots mantenir una conversa bilingüe. Tan educat és l’ús d’una llengua com l’altra.

Un ‘bon dia’, un ‘adeu’, un ‘gràcies’

El simple fet de saludar amb un ‘bon dia’, a més de ser un signe d’acollida cap a qualsevol persona –conegui o no conegui la llengua–, pot ser la manera de començar una conversa en català, si l’interlocutor és catalanoparlant. Nosaltres mateixos agraïm un ‘buon giorno’, un ‘ciao’ o un ‘grazie mille’ si som a Itàlia, i aprenem a dir-ho abans de viatjar-hi. Si dius ‘bon dia’, segurament et contestaran amb un ‘bon dia’.

No canviïs la llengua si no cal

Quan et demanin qualque cosa en castellà, pots contestar en català sense temor de semblar desconsiderat. De fet, et serveix per provar si aquesta persona és catalanoparlant amb els prejudicis lingüístics que són tan comuns. Són moltes les vegades que, en contestar en català, l’altra persona s’adona que parlau la mateixa llengua i la comunicació hi flueix. El consell que donen els experts és que no canviem la llengua, llevat que hi hagi un clar problema d’incomprensió. Llavors, potser l’hauràs de canviar a l’anglès o a la llengua que pugueu conèixer tots dos. A banda d’això, intenta parlar en català amb aquell amic amb qui us coneguéreu en castellà, però que t’entén i sap parlar el català com tu.

‘En acabar, te’n puc fer un resum’

Xerrar més a poc a poc, suggerir que qualcú del costat faci de traductor o dir “en acabar, te’n puc fer un resum en castellà” són recursos per respondre a qui, en una conferència o una conversa en públic, aixequi la mà per dir que parlis en castellà perquè hi ha qui no entén el català. Com afirma Bernat Joan en el treball Trenta prejudicis lingüístics, ”qui demana el canvi de llengua després se sol estalviar el resum”.

També ho fas per ells

L’InformeCAT2020, de la Plataforma per la Llengua, destaca que, el 2019, “un grup de nouvinguts va iniciar la campanya ‘No em canviïs la llengua’, una iniciativa per combatre la tendència que tenen molts catalanoparlants de passar al castellà quan sospiten que l’interlocutor pot no tenir el català de llengua primera”. Si el catalanoparlant, per convencions socials, creu que canviar la llengua és un signe de bona educació, segons l’esmentat informe, “molts immigrants ho perceben com una mostra de distanciament, com una actitud discriminatòria”. Obre les portes a la integració. Tingues clar que també ho fas per ells: amb el català poden sentir-se un dels nostres i se’ls obren oportunitats.

Catalanitza mòbil i ordinador

El teu mòbil, l’ordinador, el navegador digital, programes o aplicacions saben català i tenen l’opció d’expressar-s’hi. Catalanitza’ls. Configurant-los en la teva llengua, no només et donaran moltes facilitats perquè hi escriguis, sinó que trobaràs més espais d’informació o d’esbarjo que parlen en català. Aplicacions com WhatsApp, Telegram, Signal i Facebook Messenger tenen el català com a opció de configuració.

Millor consumir en la teva llengua

Sense cap necessitat de ser excloent, ni de tancar-te les portes a altres cultures, tothom tria el que vol consumir i on vol fer-ho. Si et ve de gust llegir un llibre que originalment té una llengua que no entens, cerca’n la traducció en català. També hi ha plataformes de cinema, com Filmin, que tenen un domini en català i subtitulacions en la nostra llengua. Igualment, Gaming.cat ofereix molts videojocs en català, així com enllaços a youtubers que s’hi comuniquen. La tria és teva; entre l’oferta comercial, pots prioritzar ser client d’aquelles botigues, bars, restaurants, entitats bancàries, etc. que promouen o respecten la llengua pròpia del territori. Fes consum de proximitat, també lingüística.

Demana la carta en català

Si els estrangers a les Balears demanen la carta d’un restaurant en la seva llengua o en la que puguin entendre millor de les majoritàries, tu tens més motius per demanar-la en català. És la llengua pròpia del territori, és oficial i, si som molts els que la sol·licitam, almanco pensaran si l’haurien de tenir. Així, si no en tenen, pots suggerir que la hi facin. Ells saben que tu tens opció de triar la carta en català d’un altre lloc.

Denuncia, si et trepitgen els drets

Tens uns drets lingüístics emparats per lleis autonòmiques, estatals i europees. Com a catalanoparlant de les Balears, tens el dret de ser atès en la que és una de les dues llengües oficials i l’única de pròpia. Tens dret a ser atès en català en qualsevol administració pública –sanitat i justícia incloses–, però també tens el dret que respectin la teva llengua en qualsevol àmbit. Si, com succeeix amb relativa freqüència, sents que trepitgen els teus drets o si t’ofenen o discriminen per parlar en català, faràs bé de denunciar-ho. L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ja és oberta a les Illes. Tramitaran les teves reclamacions perquè de cada pic siguin menys els que vulneren els drets dels catalanoparlants.

En general, evita esbroncar

L’esbroncament a les persones que, tot i expressar-se en català oral o escrit, cometen errors, els dona inseguretat i pot fer-les retrocedir en l’ús de la llengua. És una actitud freqüent en xarxes socials com Twitter. En canvi, s’hi agraeixen les iniciatives més didàctiques, en positiu. Ara bé, quan un no catalanoparlant t’ofèn perquè tu el parles, fas bé de manifestar-li el malestar i incomprensió de la seva actitud.