Una descoberta, o diria jo més aviat una redescoberta, és el gust per la bona música clàssica, perquè com en tots els àmbits de la vida n'hi ha de bona i de no tan bona. Les notes que han esdevingut sovintejades gràcies a la tecnologia són d'autors com Bach, Mozart, Szopen (Chopin), Beethoven, Mahler… però de les obres musicals que més serenor me fan viure són les nocturnes de Frederic Francesc Xopèn i les variacions de Joan Sebastià Bach. Sobre aquest autor, es diu que és el preferit pels veritablement entesos en música, diu un article d'internet que "Mozart compone una música cortesana, Beethoven orquesta muy bien, pero la música de Bach está transida de una luz esencial". Des de jove tenc una afició melòmana que empeny cap a un lloc d'harmoniosa sonoritat.
Record que un temps era minyó, qui no hauria volgut mai crèixer, per tal de no tant de pèixer, m'albirà pel finestró. Guingaies i llodrines, escarrancen els meus amors, per què no veniu nines a prendre part del meu consol? Ans en un temps antic, en una terra tan nostrada, feia ferum d'escalivada i a ben plantat jove i ric. Però el temps tot ho ensorra, sota un telim de pluja suau, és que el vós me donau, dieu son o digau modorra.
Ja som gran, puix vell ho he estat sempre.
