Era una tardor càlida, jo caminava per un sender tranquil i serè, les fulles caigudes feien estora natural del camí, suau l'arena flonja d'humitat. Un novembre en què refresca ràpidament i sobtada, els horabaixes decauen, enfosqueixen en vespres llargs de manta i sofà. Un es confessa amant de la llar, per això el confinament de l'any 19 (pels que em llegeixin al futur: recordeu on éreu llavors?) no fou tan dur per a mi com per altres culs inquiets. M'he avorrit molt a la meva vida, per això sempre trob coses a fer, amb què distrure'm, massa... Els llibres, la seva lectura, vull dir, i la música, en totes les seves vessants de interpretació, composició, gravació, producció, edició, tractament, luthieria, o senzill seure's al sofà i gaudir-ne, són vies d'alliberament de l'ànima que enlairen l'esperit enllà les estrelles, les fronteres de l'infinit, dels sentiments més profunds. Cabòries autumnals, sens dubte.
