És un fet que avui dia ser músic, o intentar-ho, requereix moltes habilitats, moltes no tan estretament relacionades amb cantar bé o tocar algun instrument acústic. Per mostrar la seva feina, les seves composicions com a autor de peces musicals, el músic necessita enregistrar i arreglar les seves cançons, produir i editar, en un estudi de so professional, amb músics professionals que toquin allò que vols i com tu, músic o sonador d'instruments de turment musicals, vols que soni, o sigui, cal gastar-se molta pasta. Heu sentit mai l'expressió "passar més gana que un músic"? Doncs si aquesta és la vostra trista realitat, com la meva i de la majoria, agraireu aquest post. L'alternativa més econòmica és invertir en "molt temps, paciència en l'aprenentatge i molta pràctica en una sèrie d'eines" i fer-se un disc o maqueta DIY (Do It Yourself), que sortirà gairebé de franc.
Què necessito per fer-me un homestudio a casa i començar a gravar les meves cançons?
Primer de tot i molt principal, un ordinador/laptop, que pot ser qualsevol, jo tinc un Lenovo amb placa i7 i de 32G RAM (en realitat amb un i5 i 8G de RAM va que xuta). Ja sé que hi ha molt pijillo (i potentat) que es llença cap als imacs d'Apple però,... de veritat que no cal.
Necessites també una targeta o interfície de so decent ja que les que vénen de fàbrica amb els portàtils i PC solen ser paupèrrimes en quant a senyal d'entrada i sortida, a internet n'hi ha a partir de 20€ que funcionen, jo recomanaria gastar-se entre 100 i 200 eurillos, ja que per aquest preu relativament baix es troben força decentetes (amb entrades per a Jack per als instruments i XLR [o cànon] per als micròfons, alimentació phantom de 48V, sortida per a auriculars,...). Jo faig servir una >Focusrite i-track solo< que em va vendre un col·lega i va la mar de bé (nova val uns 120€).
Per descomptat, cal un micro que per internet n'hi ha per 10 eurillos (dinàmics) o per 20 eurets (de condensador) i de veritat, no sonen tan malament. Cal ser conscients que com millor siguin les eines, de més qualitat professional quedarà la feina, encara que amb enginy i amb una mínima inversió es pot sortir de la força força airosa, cosa que s'acosti a la qualitat d'un micro de 3000 euracos, encara que , fet amb un de 20, mai sonarà igual, però sí que ens podrem acostar per tal que no es noti tant la diferència de preu.
També caldria uns auriculars d'estudi perquè els del telèfon intel·ligent no donen els matisos de greus i aguts necessaris per fer un treball d'àudio finit, canyella morena. És un punt important, ja que hem de poder escoltar allò que gravem i produïm, és vital per a aquest treball. Tampoc cal espantar-se, els pots trobar a internet per uns 25 eurets que són una mica més que normalets, cosa que està molt bé per començar.
Un altre element que podeu afegir, opcionalment, si voleu i us arriba el pressupost i teniu espai de sobres al vostre estudi, seria uns monitors o altaveus. Els monitors depèn de moltes coses saber quines s'ajusten a les necessitats, quants posar, on… mereixen un post a part. És bonic escoltar les teves barreges sense molestar tenir una cosa enganxada a l'orella, saber com se sentiria en un altaveu, que és molt diferent d'uns auriculars. Jo tinc uns Samson molt ben arrenjadets, però no els faig servir perquè gairebé no tinc espai on col·locar-los perquè m'arribi el cable de l'ordinador i, sincerament, la meva dona no em deixa... massa tralla …. ;D Però no crec que siguin un element imprescindible, amb uns auriculars decents van que "xuta i pa'alante". Opcionalment també podríeu afegir un controlador un controlador MIDI, que jo no tenc.
Bé, ara que ja tenim l'esquelet (i els músculs i els tendons) del teu estudi d'enregistrament, què ens manca a? EL CERVELL. Digueu-li cervell o DAW (Digital Audio Workstation o estació de treball digital d'àudio), o sigui un programa que ens permet gravar, produir, editar, tallar, enganxar i copiar els arxius de so amb els quals treballarem. Això donaria per a un altre bloc sencer de posts. Si la idea que tens és gastar-te el mínim possible cal tirar-se cap a un programari gratuït o lliure, potser no tinguem totes les prestacions d'un PRO però potser per iniciar-se en aquest món ja ens vagi bé, al món dels DAW, vist un , vistos tots… més o menys.
Hi ha DAW gratuïts que val la pena investigar:
- REAPER → aquest és el que més conec, encara en fase de proves
- LMMS
- MULAB
- AUDACITY→ aquest també té bona pinta
- ZYNEWAVE
- CATWALK de Bandlab: Molt recomanable
I per a l'entorn de LYNUX:
- ARDOUR
- ROSEGARDEN
- QTRACTOR
- MUSE
També podeu investigar DAWS més "professionals" que usen els estudis d'enregistrament, com el Cubase (Steinberg), Protools (Avid), FL Studio (Imagine-Line), Ableton Live (Ableton), que de vegades tenen una versió de prova ( LITE, FIRST, cogombres en vinagre…) que de vegades caduca als 30 dies i/o que té algunes opcions tan sols limitades per a la versió de pagament del programa. Versions per provar si us agrada abans de gastar-se una pastura en la compra.
Glossari:
Connexió Jack: connexió normal d'instruments electrificats, com ara el jack d'auriculars de 3.5 però més gran.
Connexió XLR cànon: connexió trifàsica dels micròfons i alguns instruments.
Phantom: Alimentació addicional de corrent elèctric que necessiten els micros de condensador i alguns cahivatxos com les caixes d'injecció i els efectes per funcionar i que passa pel mateix cable que el senyal de so, habitualment 48 Volts.
Micro de condensador: aptes per a enregistraments de veus, són ambientals, amb la qual cosa, el recinte en què s'enregistra ha d'estar ben condicionat/aïllat acústicament. La membrana és més sensible, el rang de registre és més àmplia, també són més delicats i cars.
Micro dinàmic: apte per a veus i instruments en directe, solen ser més robustos i econòmics encara que el seu rang d'enregistrament no és tan ampli, recullen el so principalment de la font a què estan dirigits. Recomanables per gravar a espais no tractats acústicament.
