Ara que s'acosta Samhain, o Halloween (Hallow Evening), o Nit de Tots Sants, deixeu-me que us conti només dues històries locals de centres sanitaris i assistenciasls de ma ciutat que sé per fonts directes de gent que hi ha fet feina o hi està fent feina actualment. Són dues persones assenyades, gens donades a la imaginació, cabdals i ben conegudes per mi mateix les que me contaren aquestes històries, per tant les hi atorg la verossimilitud que puc donar-li a històries d'aquest tipus sense anar més enllà de no saber l'explicació científica pels fets que ara mateix passaré a relatar.
ÀNIMES PASSEJANTS
La primera història que m'ha vengut a la memòria, que és la darrera que he coneguda, és d'una auxiliar zeladora d'una residència de gent gran malalta d'Alzheimer del carrer Sant Miquel de Palma a altres hores de la nit que els ascensors i montacàrregues comencen a pujar i baixar tot sols. He de dir que a tot l'edifici l'única persona que és desperta a aquelles hores és aquesta auxiliar, els malalts són dormint, amb somnífers i tot. La primera vegada que ho va comentar amb les altres companyes de feina, li varen dir que allò era habitual que passava a tots els hospitals, a Son Dureta, Son Espases, … Alguna li va dir que devien ser ànimes dels vellets morts que no sabien sortir de l'hostpital i per això passejaven amunt i avall. No li donaven més importància, o no li volien donar-n'hi, algunes de les companyes es passen les nits aterrades. La meva amiga és dona de creences i valors ferms i valenta, i tot i així, li fa una mica de respecte.
EL FANTASMA DEL NIN DE LA CLÍNICA ROTGER
Un amic extremeny infermer que va venir a fer feina a Mallorca va començar a fer feina a l'hospital de les Rambles de Palma. Els pacients més majors desorientats veuen coses que no hi són i de vegades al·lucinen un poc quan se'ls treu del seu entorn més conegut, amb la sedació…. Aquest amic va fixar-se que els pacients ingressats a una determinada sempre parlaven d'un al·lotet que els anava a veure. Més o manco totos els descrivien de la mateixa manera, un nin d'uns 6 o 7 anys de cabells rossos. Encuriosit va demanar si hi havia a la planta cap nin ingressat amb aquestes característiques, i …. Les infermeres més majors d'aquest hospital les varen contar que no, que aquella planta feia anys que era per a geriatria, però que en aquella mateixa habitació va morir fa una catefa d'anys un nin de 7 anys de cabell ros, i que el seu esperit s'apareixia als que estaven apunt de morir.
Se non è vero, è ben trovato.
