NO VOLÍEU JALOUÍN? IDÒ DUES TASSES

Ara que s'acosta Samhain, o Halloween (Hallow Evening), o Nit de Tots Sants, deixeu-me que us conti només dues històries locals de centres sanitaris i assistenciasls de ma ciutat que sé per fonts directes de gent que hi ha fet feina o hi està fent feina actualment. Són dues persones assenyades, gens donades a la imaginació, cabdals i ben conegudes per mi mateix les que me contaren aquestes històries, per tant les hi atorg la verossimilitud que puc donar-li a històries d'aquest tipus sense anar més enllà de no saber l'explicació científica pels fets que ara mateix passaré a relatar.

ÀNIMES PASSEJANTS

La primera història que m'ha vengut a la memòria, que és la darrera que he coneguda, és d'una auxiliar zeladora d'una residència de gent gran malalta d'Alzheimer del carrer Sant Miquel de Palma a altres hores de la nit que els ascensors i montacàrregues comencen a pujar i baixar tot sols. He de dir que a tot l'edifici l'única persona que és desperta a aquelles hores és aquesta auxiliar, els malalts són dormint, amb somnífers i tot. La primera vegada que ho va comentar amb les altres companyes de feina, li varen dir que allò era habitual que passava a tots els hospitals, a Son Dureta, Son Espases, … Alguna li va dir que devien ser ànimes dels vellets morts que no sabien sortir de l'hostpital i per això passejaven amunt i avall. No li donaven més importància, o no li volien donar-n'hi, algunes de les companyes es passen les nits aterrades. La meva amiga és dona de creences i valors ferms i valenta, i tot i així, li fa una mica de respecte.

EL FANTASMA DEL NIN DE LA CLÍNICA ROTGER

Un amic extremeny infermer que va venir a fer feina a Mallorca va començar a fer feina a l'hospital de les Rambles de Palma. Els pacients més majors desorientats veuen coses que no hi són i de vegades al·lucinen un poc quan se'ls treu del seu entorn més conegut, amb la sedació…. Aquest amic va fixar-se que els pacients ingressats a una determinada sempre parlaven d'un al·lotet que els anava a veure. Més o manco totos els descrivien de la mateixa manera, un nin d'uns 6 o 7 anys de cabells rossos. Encuriosit va demanar si hi havia a la planta cap nin ingressat amb aquestes característiques, i …. Les infermeres més majors d'aquest hospital les varen contar que no, que aquella planta feia anys que era per a geriatria, però que en aquella mateixa habitació va morir fa una catefa d'anys un nin de 7 anys de cabell ros, i que el seu esperit s'apareixia als que estaven apunt de morir.

Se non è vero, è ben trovato.

PALMA DE MERDA (I MALLORCA, TAMBÉ)

 La ciutat de Palma és la tercera pitjor per viure-hi en qualitat de vida, darrera Madrid i Barcelona segons els resultats de l'enquesta de l'OCU on valora qüestions com la mobilitat, seguretat ciutadana, serveis de salut, serveis educatius, oferta cultural, esportiva i oci, contaminació i medi ambient, mercat laboral, cost de la vida, mercat immobiliari i neteja urbana. 

No només Palma, sinó tota l'illa, és una merda per viure-hi si ets classe mitjana, és a dir,... pobre. 

Perquè?

• Massificació, sobra gent: RECURSOS NATURALS I SERVEIS PÚBLICS COLAPSATS.

• Turisme, no vivim del turisme, sobrevivim al/del turisme: ON ÉS LA RIQUESA QUE GENERA EL TURISME? QUI L'HA VISTA?

• Especulació immobiliària: QUAN EL NEGOCI ÉS A COSTA DE LA PRECARIETAT D'ALTRI (MÉS POBRE).

• Ens estan engegant de ca nostra, venda d'immobles a centre i nord europeus amb duros: ELS TURISTES SUECS, ALEMANYS, SUÏSSOS,... SÓN ELS AMOS DEL TERRITORI.

• Manca inversió pública en vivenda, transport públic, … VIVENDA PÚBLICA JA! TREN I BUS, ARREU I ECONÒMIC, JA!

• Pagam insularitat: TOT ÉS CARÍSSIM, VIVIM A PREU DE TURISTA!

SEMPRE PLOU PER SANT SEBASTIÀ

Sempre plou per Sant Sebastià, no me refereixo pas aquí a la bonica capital guipuscuana sinó a la revetla de la festa del patró del poble que me va veure néixer, Palma. Alguns proposen passar les festes de Palma a l'estiu, perquè pels voltants del vint de gener (sant Sebastià) té altes probabilitats de acabar xops de la pluja, "de trescents vint dies de sol a l'any i justament anaren a triar el dia que sempre plou!". Però ja no celebraríem sant Sebastià, i els foguerons i torradores a l'estiu poden ser un infern tèrmic, i molt més perillosos en temporada d'incendis de ple. Però qui era aquest Seabstià i com esdevení aquest centurió romà de la guàrdia pretoriana, màrtir, el patró de la molt Il·lustre, Noble i Lleial (aquest són els títols de Ciutat) Ciutat de Palma?

Sebastià fou um soldat romà, cristià en secret, al qual en temps dels emperadors Dioclecià i Maximilià fou anomenat cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana. En assabentar-se l'emperador que era cristià l'emperador li donar a triar entre conservar la seva condició militar o romandreen la seva fe religiosa. Sebastià trià el camí de la Fe, i l'emperador l'amenaçà de mort, però ell perseverà en la seva condició, cosa que enfurí a l'emperador que manà executar-lo tot i assagetant-lo fins a la mort. Els botxins li llançaren gran quantitat de fletxes i abandonaren el cos de Sebastià donant-lo per mort. Uns bons cristians varen recollir a Sebastià que encara alenava una mica i varen endur-se'l a casa d'una família patrícia per amagar-lo i curar-li les ferides. Un cop guarit, i sense fer cas dels consells de fugir de Roma, Sebastià se va presentar davant l'atabalat emperador Maximilià tot i recriminant-li la seva actitud envers els cristians. L'emperador va manar assotar-lo fins a causar-li la mort i, aquesta vegada sí, va morir. És patró dels soldats, fletxes, atletes i plagues.

Atesa la situació de cruïlla de la Meditarrània, Mallorca fou des d'èpoques molt remotes com els fenicis, port franc del tràfic de mercaderies i persones arribades de tots els indrets. Beneficiada del comerç naval, també va patir les conseqüències de l'arribada de passatgers no desitjats com els diferents elements patògens. Des de l'Edat Mitjana els brots de peste assolaren l'illa. Al segle XVI l'arribada d'un nou brot amenaçava als ciutadans per enèssima vegada, quan en plena crisi un vaixell amb cavallers de l'ordre de Sant Joan de Malta atracà al port amb una relíquia d'un braç de sant Sebastià que els acompanyava arreu. Arran d'aquella santa presència poc a poc varen anar minvant els casos d'infectats per la malaltia, cosa que se li atribuí ràpidament. Un cop els cavallers es varen donar per abastits d'allò que venguessin a  cercar, se disposaren a tornar a l'illa de Rodes, però una forta tempesta els va impedir d'abandonar el port de Palma al llarg d'un parell de dies, cosa que s'interpretà com una senyal miraculosa, atès que els casos de peste anaven minvant amb la presència de la relíquia, els ciutadans varen demanar que la relíquia romangués a Ciutat per sempre. Un segle més tard amb permís papal, sant Sebastià es va convertir en el patró de la ciutat. 

Un altre dia parlaré del lamentable cartell de festes, cada vegada pitjor, que contracta Cort (Ajuntament de Palma) cada any per sant Sebastià i d'iniciatives ciutadanes esperançadores com Orgull Llonguet.

A la imatge, unes vistes des del meu poble actual, sol del ponent, on sant Sebastià NO és festiu.