Un esforç intel·lectual arrambat a les cortines de l'avior i sota el finestró petit i enfonyat de l'oblit, rau nostra serena ànima conhortada després de tant de patiment. És ver que la mesura, fet i fet, s'ho valia, però el dramàtic temps d'obscuritat passada veu llum al final del túnel, si no s'esllavissa la sortida… arriba tot i tot acaba. La por mai fou bona consellera, però la rauxa tampoc. L'equidistància denostada és quelcom d'absolut, cert, immostiable, i de covards. Els extrems se toquen però els sentiments ceguen als radicals que no jutgen amb equanimitat la situació i el perquè de tot plegat. Heus ací la cita del gran escriptor i periodista en totes les seves dimensions.
Aclucant els ulls, a redossat sota els llençols, descansa serè lo meu cor en altra temps abaltit. Ara que arribo a la maduresa de ma vida, tirant la vista enrere, el passat esdevé quelcom de conhort. Si totes les primaveres varen tornar estiu i dels colors de la tardor s'extasiaren des d'antuvi els meus ulls, l'hivern a l'escalfor d'un foc de llar, branquillons que espeteguen adesiara creant una música aleatòria i encisadora. Lleu la neu cau sobre els teulats del poble, enguany que ha estat un any sec i fred. Ens espera una primavera fresqueta adés i suara calorosa, però amb una suau estora verda sota els nostres peus.
Avui he descobert una fotografia d'infants d'una classe al pati d'una escola. L'escola era la mateixa que em va veure créixer en estatura i coneixements de primeres lletres i números. El pati era el mateix en que jugava amb els meus companys a futbol, en encalçar, fet i amagar, al "pañuelito", a mato, o a córrer sense aturall. Els nins eren part de la meva classe de tota la meva etapa de l'EGB (mirau si ho som, d'antic, que vaig pasar per EGB), en Toño, en Ferran, en Nico, na Mariona, na Remeis, en David, en Pedro, n'Anabel, en Miki, n´Úrsula, n'Andreu, en Vicenç, en Jesús, n'Ana (+), na Paqui, en Miquel Bestard i… darrera fent el "tonto" un servidor. Cavallet quan eres jove!
