Ja us vaig contar l'onze de desembre de 2020 un conte de fades i princeps, però aquest va tenir continuïtat.
Algú creu que en una clucada d'ulls els adictes a la dictadura es poden revestir de valors i principis que xoquen frontalment contra la seva mentalitat i tarannà retrògrad, autoritari, racista i feixista. Evidentment l'antic règim és present, a dia d'avui (finals de 2020), infiltrat entre la societat espanyola, les forces armades, cossos i forces de seguretat, jutges, partits de dreta com box, pepé, ciudagramos i pesoe (sí, pesoe, en realitat es de dretes, sinó mirau les opinions dels anomentats "barons" del partit com García Page, Guerra o Ibarra sobre assumptes com la corrupció de l'emèrit o el procés català, la menció del títol nobiliari no és de franc) dins de la societat actual. Sobretot a territoris panxacontents de les Castelles, la Vella, la Nova i la Novíssima, i genteta amb poca cultura i poques ganes d'assolir-la com blaveros, gonelles i botiflers, els típics banyuts, fotuts i contents.
Mites caiguts per a sempre al 2020:
- La "millor sanitat del món".
- El PSOE republicà.
- La Transición "exemplar".
- La Monarquia "modèlica".
- La premsa "lliure i objectiva".
- La Justícia "igual para todos".
- Espanya "sociològicament d'esquerres".
- "Hacienda somos todos".
- Vivim a una "democracia plena"
De la nit al dia els que d'antuvi eren franquistes a matar (literalment, mitjançant l'afusellament dels rojos), varen esdevenir demòcrates de tota la vida de Déu, nostre Senyor. Els que ahir afusellaven als qui osaven demanar drets i llibertats, avui són els defensors de l'ordenament jurídic democràtic establert entre tots i votat per la majoria abrumadora (dels que hi eren en aquell temps). A l'esguard de renou de sabres militars i sota les amenaces de cop d'estat dels militars de l'antic règim se varen convocar eleccions "democràtiques", se varen constituir les Corts constituents i se va redactar la ara sacrosanta Constitución española, sota l'amenaça de la bota militar, que se va fer efectiva al menys el 23 de febrer de 1981, quatre anys després de l'aprovació d'aquesta Llei fonamental del règim, puix que a aquests sector reaccionaris els semblava obrir massa la mà.
Encara a l'any 2020 se sentien veus, missatges de grups de militars retirats, cartes adreçades al sobirà sobre la deriva d'aquest govern "socialcomunista etarra golpista".
Titllar als de Bildu, una coalició nacionalista basca, amb una amanida de partits nacionalista i esquerrana que han condemnat les violències, de terroristes o d'etarres, pel simple fet de tenir una ideologia abertzale, sense proves, és susceptible de delicte i des de l'extrema dreta i del feixisme amb representació a les Cortes españolas. De la mateixa manera, qualificar als partidaris de l'indepenpendència de Catalunya com a golpistas és ignorància de la seva pròpia llengua o del significat de la paraula "cop d'estat" o un intent de desviar l'atenció, ells precisament que en són fills i néts d'un règim dictatorial que va eliminar un règim constitucional legítim i republicà establert abans del 1936 amb un intent fallit de cop d'estat. El cop d'estat és la presa del poder polític d'un mode sobtat per part d'un grup de poder de forma il·legal, violenta o a la força, generalment es realitza per militars o amb recolzament de grups armats (com en el 36 els feixistes den Franco). Recordem aquí als espanyols que ho ignorin que la república catalana encara no compta amb un exèrcit i que el grup terrorista Terra Lliure sortosament es va dissoldre el 1995.
