El Blog den Mestre: Blog personal den Miquel Mestre, llonguet de naixement, mallorquí de llinatge català, extremeny per afinifitat, m'agrada escriure, escoltar i xerrar; flabioler, guitarroner, ballador de plaça si me deixen; m'encanta la música i els instruments tradicionals; luthier casolà amb material de rebuig,... Sobre molts temes no tenc una opinió formada, perquè no m'interessen o perquè necessiten més informació per tenir una visió objetiva de l'assumpte.
dijous, 30 d’abril del 2020
DEUSTCHLAND (und Geld) ÜBER ALLE
diumenge, 26 d’abril del 2020
GIMNOIDES, SEXO Y RELACIONES DEL FUTURO, LA SOLEDAD SOCIAL
término contrapuesto a androide que denota un claro sesgo de la ideología de género que tanto
se la pone tiesa a la progresía de nuestro entorno, sus relaciones con los seres humanos desde
el plano sexual y personal. Ya existen en la actualidad muñecas sexuales japonesas (sexdolls)
a las cuales rodea una cultura propia, objeto de estudio de antropólogos, a la par que de psicólogos.
La historia de la bella compañera sexual servicial y siempre dispuesta es tan antigua como
el milenario mito griego de Pigmalión y Galatea. Esto me lleva a reflexionar, hacia dónde vamos?
exterior que al propio entorno, sabemos que un señor de la otra punta del globo terrestre
ha desayunado tortitas con sirope de arce, mas ignoramos el nombre del vecino que vive en el portal
de enfrente; las relaciones humanas se vuelven más frías y distantes a la par que la tecnología
nos comunica más y mejor con desconocidos de todo el orbe. Efectivamente, el hombre es un ser
social, pero la relación con el otro, el diferente a tí, requiere esfuerzo en dosis descomunales de
paciencia, dedicación de tiempo y recursos, y los lazos sociales son psicológicamente caros
de mantener. Ante la dificultad de enfrentarse al hostil extraño para construir un puente de
comunicación, que se vaya derivando con el tiempo en complicidad y, quizás a lo largo de años,
en amistad, agravándose la complicación aún más cuando la contraparte pudiera convertirse
en potencial compañía sexual; el hombre actual desiste y prefiere el placer fácil e inmediato que
la cibernética proporciona mediante ceros y unos inofensivos. Los robots de carácter sexual (sexbots),
que ya existen y que yo les pronostico una explosión demográfica importante y (re-)evolución
tecnológica hacia su "humanización" mediante la inteligencia artificial en un futuro no tan lejano,
sustituyen y mejoran la compañía humana en un efecto llamado hiperrealismo, aquello artificial
mejora lo natural. Ello enlaza con un problema global que se quiere ir tapando por interés comercial
muy lucrativo de las industrias de la pornografía. Una silenciada plaga está campando globalmente
y la OMS acaba de ponerla en su punto de mira tan solo hace un par de años, la adicción al sexo,
que es lo mismo que a la pornografía y la masturbación.
satisfagan sexualmente mejor y muchísimo más económica y fácilmente el deseo sexual y la necesidad
de socializar propia de criaturas inferiores a los nuevos robots cuya inteligencia artificial superará
con creces a cualquier ser parido o creado mediante fecundación in vitro. Para qué nos necesitarán
luego las máquinas cuando sean capaces de reproducirse y evolucionar mejor de lo que hemos hecho
los seres humanos en millones de años? Quizás permitan la subsistencia de la raza como generadores
de una energía eléctrica limpia que somos. Creo que esto me suena a alguna saga de películas
de ciencia ficción de culto (sí, "Matrix"!).
a los hombres que ahora andamos sobre la faz de la tierra. Previsiblemente, el teletrabajo, la compra
por internet, las redes sociales cibernéticas, la realidad virtual, ... hacen que el contacto entre humanos
se vaya a ir dando cada vez menos, escaseará cada vez más el contacto humano, el innecesario
desarrollo de las habilidades sociales y los valores humanos tradicionales que hace tiempo se han ido
por el retrete del relativismo y la modernidad.
individuo al sacrificio altruista o no pero por una buena causa, la huida de cualquier sufrimiento,
compromiso u obligación impuesta, hace que las parejas más osadas tengan solamente un hijo,
prefiriéndose la mascota dócil y obediente a la descendencia. Estos hijos únicos acaparan toda
la atención de unos esforzados padres que lo colman de todo capricho que se le antoje,
sobreprotegiéndolo en demasía. El caldo de cultivo perfecto para el aislamiento hikikomórico.
que han escogido abandonar la vida social; a menudo buscando grados extremos de aislamiento y
confinamiento, debido a varios factores personales y sociales en sus vidas del futuro cercano.
Los hikikomori duermen durante el día y ven la tele o juegan a videojuegos por la noche, sin salir
nunca de su habitación o de su casa. Sería el ni-ni hispánico evolucionado a Superguerrer
(Son Goku dixit)(N.T. Supersaiyajin???! En serrrio???!) y quizás siguiendo una dieta con más arroz.
la tecnología, más solos estamos y surgen más problemas psicológicos derivados de mudar de
ser social a asocial, cuando no antisocial, en la soledad. Por eso es un gran negocio la construcción
de pisos de una sola habitación, o dos a lo sumo, que es la tendencia arquitectónica de
los últimos quince o veinte años.
dissabte, 14 de març del 2020
DESDE LA REPÚBLICA DE MORDOR
diumenge, 8 de març del 2020
MI PEQUEÑA MINORÍA
dilluns, 24 de febrer del 2020
SEMPRE PLOU PER SANT SEBASTIÀ
Sempre plou per Sant Sebastià, no me refereixo pas aquí a la bonica capital guipuscuana sinó a la revetla de la festa del patró del poble que me va veure néixer, Palma. Alguns proposen passar les festes de Palma a l'estiu, perquè pels voltants del vint de gener (sant Sebastià) té altes probabilitats de acabar xops de la pluja, "de trescents vint dies de sol a l'any i justament anaren a triar el dia que sempre plou!". Però ja no celebraríem sant Sebastià, i els foguerons i torradores a l'estiu poden ser un infern tèrmic, i molt més perillosos en temporada d'incendis de ple. Però qui era aquest Seabstià i com esdevení aquest centurió romà de la guàrdia pretoriana, màrtir, el patró de la molt Il·lustre, Noble i Lleial (aquest són els títols de Ciutat) Ciutat de Palma?
Sebastià fou um soldat romà, cristià en secret, al qual en temps dels emperadors Dioclecià i Maximilià fou anomenat cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana. En assabentar-se l'emperador que era cristià l'emperador li donar a triar entre conservar la seva condició militar o romandreen la seva fe religiosa. Sebastià trià el camí de la Fe, i l'emperador l'amenaçà de mort, però ell perseverà en la seva condició, cosa que enfurí a l'emperador que manà executar-lo tot i assagetant-lo fins a la mort. Els botxins li llançaren gran quantitat de fletxes i abandonaren el cos de Sebastià donant-lo per mort. Uns bons cristians varen recollir a Sebastià que encara alenava una mica i varen endur-se'l a casa d'una família patrícia per amagar-lo i curar-li les ferides. Un cop guarit, i sense fer cas dels consells de fugir de Roma, Sebastià se va presentar davant l'atabalat emperador Maximilià tot i recriminant-li la seva actitud envers els cristians. L'emperador va manar assotar-lo fins a causar-li la mort i, aquesta vegada sí, va morir. És patró dels soldats, fletxes, atletes i plagues.
Atesa la situació de cruïlla de la Meditarrània, Mallorca fou des d'èpoques molt remotes com els fenicis, port franc del tràfic de mercaderies i persones arribades de tots els indrets. Beneficiada del comerç naval, també va patir les conseqüències de l'arribada de passatgers no desitjats com els diferents elements patògens. Des de l'Edat Mitjana els brots de peste assolaren l'illa. Al segle XVI l'arribada d'un nou brot amenaçava als ciutadans per enèssima vegada, quan en plena crisi un vaixell amb cavallers de l'ordre de Sant Joan de Malta atracà al port amb una relíquia d'un braç de sant Sebastià que els acompanyava arreu. Arran d'aquella santa presència poc a poc varen anar minvant els casos d'infectats per la malaltia, cosa que se li atribuí ràpidament. Un cop els cavallers es varen donar per abastits d'allò que venguessin a cercar, se disposaren a tornar a l'illa de Rodes, però una forta tempesta els va impedir d'abandonar el port de Palma al llarg d'un parell de dies, cosa que s'interpretà com una senyal miraculosa, atès que els casos de peste anaven minvant amb la presència de la relíquia, els ciutadans varen demanar que la relíquia romangués a Ciutat per sempre. Un segle més tard amb permís papal, sant Sebastià es va convertir en el patró de la ciutat.
Un altre dia parlaré del lamentable cartell de festes, cada vegada pitjor, que contracta Cort (Ajuntament de Palma) cada any per sant Sebastià i d'iniciatives ciutadanes esperançadores com Orgull Llonguet.
A la imatge, unes vistes des del meu poble actual, sol del ponent, on sant Sebastià NO és festiu.
dimarts, 3 de desembre del 2019
I DE SOBTE...
El servei de redacció, el manager senior chief of staff advisers coordinator, chief content developer for multimedia digital platforms, guionistes, Senior content developer for analog platforms for knowledge dissemination, escriptors, autors, el traffic optimizer for virtual communication professionals, creator of digital content in a public diary i el chief director of managing and incoming advanced bloggers project development and new technologies of social media han tengut problemes tècnics que ens han obligat a interrompre el servei. Disculpin les molèsties. ;·D
Sí, això fa que aquesta empresa creada, mantinguda i desenvolupada per mi mateix sembli ser una cosa més important d’allò que veritablement és, un blog personal… En realitat l’abandó ha estat degut a una feliç circumstància: ens hem casat!
Fa un parell d'anys ningú, ni jo mateix, hagués pogut somiar amb aquest dia i avui en fa 7 mesos. Clar! els preparatius, les visites a a la meva al·lota (ara: esposa) a Plasència, perquè la meva dona és de la perla entre les perles de la vall del Jerte, la boda, el viatge de noces i l'establiment d'una nova llar,... per tot això s'ha hagut de posposar l'actualització d'aquest espai. Però, si les tasques encomanades per la meva estimada m'ho permeten, seguiré donant-vos guerra.
CONTINUARÀ…….. però no sabem quan ;-)



