Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGTBI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LGTBI. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de novembre del 2023

INSULTAR NO POT SER DE FRANC

Un tuiter detingut pels seus tuits ofensius contra la minoria LGTBI, insults i amenaces en tot cas reprobables, ara bé…. quan els insults, amenaces i agressions físiques s'adrecen envers aquells col·lectius més febles legalment, o sigui mascles heterosexuals cisexuals catòlics sense diversitat funcional i de dretes, sembla ser que la veda és oberta per disparar a matar. És a dir, la suposada llibertat d'expressió només és permesa si som políticament correctes, integrants d'una minoria, que té el suport d'uns poderosíssims lobbys al darrere. Aquesta postura ideològica que només accepta una única opinió i  justifica la violència i fins i tot l'agressió a qualsevol persona o col·lectiu divergent s'anomena autoritarisme, i és la pròpia de dictadures, que moltes vegades embolcallades en falsa democràcia.

És del tot absurda la pròpia existència d'un dia de l'orgull gay, com si saber amb qui te fiques al llit fos un motiu d'orgull, de satisfacció no dubtam que n'hi hagi. Molts defensors de la dictadura rosa me diran que és un diada reivindicativa sobre la igualtat de drets(i obligacions) entre totes les persones independentment de les seves característiques personals innates o del seu ADN. Però això ja ho tenim tots els que vivim en aquesta part del món. És com si instauréssim un dia de l'orgull ros on tots els éssers humans amb un color de pèl clar s'hagués de sentir orgullós, com si fóra una fita personal aconseguida amb esforç i perseverança. Si allò que se cel·lebra és una condició natural és de babaus sentir-se'n orgullós, atès que ens podem sentir orgullosos d'assolir una fita o un objectiu difícil, però d'aquella condició natural genètica inherent a la persona és allò que feien el nazis de Herr Adolf Hitler, i això és absolutament absurd. Ara bé, si allò que se cel·lebra és un tret adquirit  amb els anys i esforç, "ara estic integrat a la corrent que m'arrossega a altres horitzons, altres voravies"... però aquí s'hauria d'admetre que l'orientació sexual és adquirida, no innata, per tant maleable, un no seria homosexual, s'hi faria amb el temps i les circumstàncies, poguent canviar d'estil de vida amb un tractament adequat, atès que tots naixem mascles o femelles.

divendres, 27 d’octubre del 2023

PINTA PER A CALBS I DISCURS WOKE

Dels majors èxits de la humanitat com poden ser la roda, el control del foc, les barbacoes,... Un que destaca especialment és la pinta per a calbs. Tal invenció fonamental ve a omplir el buit inexistent, la necessitat dels subjectes més alopècics de trencar les cadenes que ens lligaven a la discriminació de no poder passar l'estona davant del mirall pentinant-se la llarga cabellera que no tenim, en no tenir injustament de pelambrera suficient . La fisiologia o la biologia no han de condicionar la nostra autopercepció, si ens desitgem deixar anar la nostra cabellera al vent, no hem de ser discriminats per no posseir naturalment aquest cabell, tenim dret a pentinar-nos, a anar a la perruqueria a fer-nos les metxes i tallar-nos les puntes, per després posar el crit al cel quan la perruquera s'hagi excedit en el seu art tisora, com tota perruquera que emocionada exerceix el seu ofici, tenim dret a poder estirar-nos els cabells quan un estilista ens presenta la seva factura per una feina que no volíem. El raciocini o la realitat empírica contrastable científicament no pot ser l'obstacle per a la nostra autorealització vellosa, el nostre autoconcepte capil·lar i la nostra felicitat.

No és la pinta per a calbs cap absurd, i si tal us semblés us podríem acusar de fal·lacrofòbia o peladofòbia (por de la calvície) i muntar un sistema de persecució jurídica, mediàtica i social ferotge que us conduís fins i tot a la presó. Un despropòsit dieu? Tal pinta per a calbs, apliqueu-li a la ideologia de gènere, on pretenen que jo tracti com a dona a qui va néixer amb l'apèndix Fernando, entre les cames penjant.

divendres, 13 d’octubre del 2023

QUAN STAN VA VOLER SER LORETA

(De "La vida de Brian" dels Monty Python)

-Vull ser dona. Des d'ara vull que em digueu Loreta.

-Per què vols ser dona, Stan?

-Perquè vull tenir fills.

-Però tu no pots parir.

-No m'oprimeixis.

-No és que t'oprimeixi, Stan, és que no tens matriu. On gestaràs el fetus? El ficaràs en un bagul?

- Els frontistes estan d'acord que Stan, ara la Loreta no pot parir perquè no té matriu, cosa que no és culpa de ningú, ni tan sols dels romans, però decideixen que sí que pot tenir el dret a parir:

-Lluitarem contra l'opressor pel dret a tenir fills.

El líder del Front Popular de Judea, l'astut Rex, no ho acaba de veure clar:

-¿De què serveix defensar el seu dret a parir si no pots parir?

-És un símbol de la nostra lluita contra l’opressió.

-És un símbol de la seva lluita contra la realitat.

divendres, 29 de setembre del 2023

TOLERANTS LOBBYS LGTBI

Perquè aquesta animadversió dels lobbys LGTBI contra tot el que faci olor d'encens, església catòlica o capellans? I perquè no ho intenten amb els mahometans? D'on neix la ideologia de gènere? Perquè són tan fervorosament intolerants aquests lobbies amb qualsevol que els posi en evidència? Per què estan tan protegits pel legislador occidental? Realment és una ideologia de progrés? Quina relació hi ha entre marxisme, feminisme i ideologia de gènere?

La ideologia de gènere sorgeix de l‟aplicació de la lluita de classes d'Engels aplicada a la lluita home-dona. Per tant, és una ideologia vinculada des del prinicipi al marxisme.

El terme "gènere" és una mala traducció de l'anglès "gender", quan en realitat s'hauria de parlar de "sexe", encara que això no els agradi perquè reduiria el radi d'acció a la dualitat biològica natural. Tota evidència científica contradiu cruelment el constructe que s'han muntat els irracionals teòrics de la ideologia de gènere. Homes i femelles som diferents des de la nostra concepció, biològicament parlant tenim el cromosona XY (home) o XX (dona), i aquesta cadena d'ADN detetrmina inevitablement el nostre enquadrament en un o altre sexe. A l'estudi de la biologia no es pot parlar d'hermafroditisme en éssers humans, sinó, com a molt, de semihermafroditisme, fruit d'una raríssima patologia en la qual l'individu (normalment home) desenvoluparia característiques de l'altre sexe o gònades d'ambdós sexes, a tot cas són òrgans atrofiats que no assoleixen la maduresa (hipogonadisme).

L'estructura cerebral d'homes i dones és diferent, la nostra biologia moltes vegades no ha mutat des de l'època en què habitàvem a la caverna, seguim sent aquest homo sapiens caçador-recol·lector.

En un reportatge del periodista noruec Harald Eia es plantejava la pregunta de perquè en un país tan igualitari en matèria d'accés a l'educació com Noruega, la majoria d'enginyers són homes ia les sales d'Infermeria dels hospitals només hi ha dones. Sorgien durant el documental una sèrie de preguntes sobre si el gènere i els seus rols venia donat pel context sociocultural o hi havia un component genètic intrínsec. Es dóna la paradoxa que la mitjana de dones enginyeres a països amb moltíssimes menys oportunitats (Índia) és considerablement més elevada. La conclusió que treu és que com més lliurement podem desenvolupar les nostres preferències més ens inclinem homes i dones per matèries cientificotècniques i assistencials, uns i altres respectivament. Diversos científics van justificar l'explicació sobre la diferència innata entre homes i dones donada per la biologia de l'ésser humà. Els ideòlegs de gènere que sortien al documental d'Eia, defensaven amb dents i ungles els seus postulats d'ideologia de gènere, en contra dels criteris científics exposats per científics estrangers sense cap altre tipus d'arguments. Les opinions contra la dura realitat contrasten una absurda entelèquia del paper de l'entorn cultural amb les fredes dades contrastades per la ciència. És curiós com el determinisme absolut d'una postura ideològica radical contraposada al criteri d'aquells científics que no negaven un component sociocultural a les preferències sexuals humanes.

dissabte, 14 de març del 2020

DESDE LA REPÚBLICA DE MORDOR

Buenos días vecinos de la Tierra Media. Cómo andamos? Nosotros los Orgullosos Republicanos y Ciudadanos Originarios(O.R.C.O.S.) de Mordor nos hemos reunido en asamblea general y hemos votado la constitución de una república, para vivir nosotros. Una vez derrocado el antiguo régimen del Ojo y el Barbablanca, llega hasta nuestra árida tierra la democracia. Nos hemos enterado a través de la prensa online, somos orcos pero ya no vivimos en la edad de piedra, que el mundo está muy malamente. Hemos sabido de lo del virus ese de los chinos que se cargará a media humanidad, el problema migratorio de las fronteras grecoturcas, nos han contado lo de las autoproclamadas "feministas" y su idiotología de género y las leyes que en pro de una LTGBIHdPXfilia niegan la realidad y se pasan los datos empíricos y siglos de ciencia por allí donde no se ve nunca el sol. En fin, la última que una asociación de feministas, el feminismo, según defienden algunas que es el que persigue la igualdad,  monta en una ciudad del sur de España un curso de autocoñocimiento restringido a personas con vulva, o sea: no-hombres (los orcos somos gente racional y sensata, no nos atrevemos a calificar a ese especímen feminista como "mujer"). En fin, un infierno mucho peor que el Mordor en tiempos del peor Sauron y ríete tú del desierto intelecual que no hace autocrítica, como buen régimen autoritario. Por eso es tan necesaria nuestra democracia de orcos. Todos los orcos somos iguales ante la Ley y no cabe discriminación entre trasgos, uruk-hai, goblins u orcos, machos o hembras, ni cualquier otra raza de la Tierra Media. Nuestro estado es una república de orcos trabajadores. Pagamos nuestros impuestos, no nos complicamos la vida en hacer el mínimo caso a las que hablan de heteropatriarcado. La historia ha sido siempre injusta con nosotros, siempre se ha dicho que la escriben los vencedores, en nuestro caso los gondorianos y rohanenses, pero solo somos una víctimas más de un poder despótico que nos atenazaba. Una vez liberado nuestro yugo opresor, nuestra libertad adquirida nos da alas para poder respirar al fin en paz y armonía, después de muchos siglos de servidumbre. En nuestra sociedad, el que trabaja duro tiene la recompensa de los frutos de su prosperidad. Las entidades bancarias no existen dentro de nuestra república. La justicia nos la tomamos muy en serio aquí, si robas algo, lo devuelves, si violas, no sales de la mazmorra el resto de tu vida y si matas,... pues eso. Podemos dejar la puerta de casa abierta porque somos criaturas civilizadas, responsables, cívicas y educadas. Ya estamos cansados que a cualquiera que denote comportamientos poco inteligentes y civilizados lo tilden de "orco". Los orcos tenemos un honor y respetable fama que no nos hace justicia, un nombre que salvaguardar.