Escuma d'aquelles ribes

La metàfora dels bulldogs

Una de les coses que més complau als bulldogs és gronxar a llur presa una vegada creuen tenir-la ben agafada i apretada entre les dents, amunt i avall, esquerra i dreta... I és així com actuen els cànids més rabiosos quan se'ls nombra al "perro" Sánchez i a en Ca-rles Puigdemont.

No diré que me'n ric, perquè és més aviat per plànyer, però me'n fot. 

Tot allò que sia atiar-li contra l'argumentari naftalínic als amics ultrafatxes que, dia sí i dia també, no s'estan de penjar videos parlant de política a les seves xarxes i estats de Whatsap "notícies-fakes" del tipus: sobre el fugado, la amnistía ilegal, pactar con etarras y independentistas, corrupción, .... M'encanta donar pel sac.

El discurs polaritzador dels fanàtics

Les dretes més ultres no tenen majories amb les quals governar a Catalunya (ni País Basc, ni Espanya), ni aliats, ni amics. S'han estimat més perdre Catalunya per guanyar a la resta del Reino de España, jugant les seves cartes, perquè això guanya vots entre els seus ultres més fanàtics d'altres contrades monolíngües, i ara, tanmateix, venen plorant la "insolidaritat" regional perquè els partits nacionalistes potser hagin aconseguit pactar un concert fiscal com el basc o navarrès (no oblidem als de la Comunitat Foral de Navarra on governà anys i panys la marca blanca del PP, per això ningú s'enrecorda d'ells), però pitjor. 

Calaix de sastre del sistema de finançament

Tanmateix, però, amb promeses del PSOE, ja se sap, no diguis blat fins que no sigui al sac i ben fermat.

Fa moooolts anys que teníem pendent la reforma del sistema de finançament, per ventura aquesta sia l'avinentesa per obrir la caixa dels trons, totes les nacionalitats i regions volen granar cap a ca seva, les que són deficitàries en balances fiscals volen deixar de ser-ho i les beneficiàries no volen perdre els seus privilegis detentats durant més de quaranta anys de democracia plena. 

Al cap i a la fi, a Balears acabam imitant als germans catalans prest o tard en un "noltros també". Veurem amb el temps, si el temps i l'ambició dels polítics, per una vegada dóna un profit positiu a aquestes illes... o sigui esperam un concert com el basc o navarrès, però pitjor.

CARNET DE CATÒLICS

Se critica sovint que l'església catòlica la paguen entre tots els ciutadans mitjançant la cessió de la riquesa recaptada per l'Estat i, malgrat que avui en dia vivim en un estat laïc, perdó, volia dir ACONFESSIONAL, ….  l’Església manté encara molts privilegis econòmics, fiscals i financers. Un youtuber sosté que a ell li agraden molt els còmics de Marvel, i no per això exigeix que s'estudïi la vida i obra d'aquest éssers imaginaris amb poders. I jo pens: Molt bé! Propòs un absurd que podria dur-se a terme en realitat i pot fer-te veure, amic que penses que pagam massa doblers a l'església (cosa que és absolutament falsa, si no, llegiu-vos les entrades al meu blog anomenades "Els doblers de l'Església I-III), la següent proposta:

Fem com fan a Alemanya o Àustria, paguem un impost cadascú a la seva religió, els catòlics un impost catòlics, els musulmans un de musulmà, els ateus un d'ateu,... i si deixeu de pagar religiosament sense cap causa que ho justifiqui t'envien una sol·licitud d'apostasia, de borrar-te del registre de suscriptors. 

Aquesta taxa te donaria dret al carnet de catòlic amb totes les avantatges de ser-ho. Si vols rebre els sacraments que dispensa l'església, has de tenir el carnet, si no, haureu de pagar l'impost catòlic endarrerits (podem posar una retroactivitat de fins a 10 anys?) des del vostre baptisme. Si voleu visitar un temple catòlic, com ara la catedral de Palma, Burgos, Santiago, Còrdova, la Sagrada Família de Barcelona, … haureu de pagar els 10, 20 o 30 euros per entrar, si no acreditau que teniu el carnet de catòlic, en aquest cas hi entraríeu de franc. Si us quedeu al carrer i/o sense res amb què alimentar-vos i no constéssiu als registres com a catòlic, que no heu pagat quan podíeu, o n'heu fet intenció de treure-vos el carnet amb les oportunes d'exoneracions justificades de pagament per dificultat econòmica o tenir família nombrosa previstes, no podeu anar a menjadors o albergs socials, roperos de Càritas, ens de caritatius catòlics, … haureu d'anar als de la vostra creença. Si és la dels còmics Marvel o de l'espagueti volador… ja ho sabeu.

Dins de les exempcions i reduccions de l'impost catòlic hi inclouríem els casos de les famílies mobroses, les persones que dediquen part del seu temps en participar en les pastorals de l'església sense cap altra compensació que l'evangelització(el cent per un que dóna Déu), missioners, religiosos, ... 

Si voleu acabar amb les exancions fiscals, me sembla molt bé, però que sigui acabar amb totes, que paguin IBI i altres imposts, partits polítics, sindicats, patrimonis nacionals i totes les altres religions i creences que a hores d’ara n’estan exentes.