50 PROVERBIS DE L'ORIENT LLUNYÀ NIPÓ

1. La granota al fons de la bassa no sap res del gran oceà.
Les persones que es mantenen en la ignorància desconeixen què hi ha fora.

2. La pluja només és un problema si no et vols mullar.

Els problemes, en realitat, tenen a veure amb la manera com reaccionem davant d’ells.

3. Procureu que les vostres paraules siguin millor que el silenci.

Si parlam que sigui per dir alguna cosa millor que el silenci.

4. Tard o d'hora, la disciplina vencerà la intel·ligència.

Més important que la intel·ligència és la disciplina i la constància.

5. Ningú ensopega ficat al llit.

Quan intentem coses, inevitablement hi haurà un fracàs. És part del procés d'aprenentatge.

6. Cedeix el pas als ximples i als bojos.

És millor no bregar amb persones ximples i que no aporten res positiu.

7. Les flors boniques no donen bons fruits.

Aquest proverbi és una referència a no confiar gaire en la bellesa o en les coses massa meravelloses.

8. A la casa on riuen, ve la felicitat.

L'actitud de les persones atrau allò positiu o negatiu.

9. A la cara que somriu no se li llancen fletxes.

Si la nostra postura és optimista, el que passa al nostre voltant també serà positiu.

10. Fes tot el que puguis, per a la resta, confia en el destí.

Hi ha coses que estan a les nostres mans, cal fer-les. Hi ha coses que no estan a les nostres mans, només ens queda deixar que el destí actuï i imparteixi justícia.

11. Si ja ho vas pensar, atreveix-te; si ja t'atreveixes, no ho pensis.

Si volem fer alguna cosa, només cal fer-ho.

12. Els rius profunds flueixen en silenci.

Les persones profundes i de pensaments transcendents no són escandaloses.

13. Fins i tot la pols quan s'acumula forma una muntanya.

Per molt insignificant que sembli alguna cosa, podeu formar una muntanya.

14. El marit i la dona s'han d'assemblar a les mans i als ulls: quan una mà sent dolor, els ulls ploren; quan ploren els ulls, les mans treuen les llàgrimes.

La parella ha de ser un equip per recolzar-se.

15. Per aprendre alguna cosa el més important és que a un li agradi.

L'aprenentatge ha d'estar relacionat amb allò que ens agrada i atrau.

16. La pobresa fa els lladres com l'amor als poetes.

Les circumstàncies influeixen a les persones.

17. Si un problema té solució, per què preocupar-se? I, si no en té, per què preocupar-se?

No té sentit preocupar-se, cal prendre acció.

18. Només a l'activitat voldràs viure cent anys.

Si ens mantenim ocupats, ens mantenim desitjosos de viure.

19. Un vaixell que té cent marins pot pujar una muntanya.

En equip es pot assolir el que sigui.

20. La neu no trenca les branques del salze.

Si som forts, res no ens venç.

21. Trobar-se és el començament de la separació.

Tot té una fi.

22. El temps que passa un rient és temps que passa amb els déus.

El riure i la felicitat són vitals per a una vida plena.

23. Amb llenya promesa no s'escalfa la casa.

Les promeses no funcionen, cal materialitzar.

24. A clau sortit li toca sempre el martell.

Cal solucionar allò que ens obstaculitza.

25. No hi ha perill per al preparat.

Si ens mantenim preparats a les nostres matèries, minimitzem riscos.

26. El peix que s'escapa sempre sembla el més gran.

Els que surten del que estableixen, sempre són els més ressaltats.

27. Si ningú habita una casa, aquesta aviat caurà.

Allò que no és utilitzat per al que va ser creat, aviat es deteriora.

28. Els qui s'aferren a la vida moren, els qui desafien la mort sobreviuen.

Per fugir de la mort, només cal viure i fluir.

29. Amb la primera copa l'home beu vi, amb la segona el vi beu vi, i amb la tercera el vi beu l'home.

Cal tenir prudència en la manera de beure.

30. Si creuràs tot el que llegeixes, millor no llegeixis.

Cal qüestionar allò que sentim i llegim.

31. S'aprèn poc amb la victòria, però molt amb la derrota.

Els fracassos tenen un valor molt gran que de vegades es menysprea, però cal desenvolupar la capacitat d'aprendre'n.

32. Fins al camí llunyà comença amb un de proper.

Encara que sembli una cosa molt complicada, el primer pas ens acosta a la meta.

33. Els lladres tindran temps per descansar, els vigilants mai.

Cal mantenir-se sempre alerta.

34. Ràpid és a poc a poc però sense pauses.

Fer les coses amb urgència no funciona, si volem anar ràpid, hem d'avançar amb constància però cautela.

35. L'honestedat exagerada limita amb l'estupidesa.

Encara que la sinceritat és un valor, ser-ho sense límits pot caure en la imprudència.

36. És dels enemics, no dels amics, que les ciutats aprenen la lliçó de construir muralles altes.

Els enemics ens alerten i ens ensenyen sobre què ens hem de cuidar.

37. Fins i tot els micos cauen dels arbres.

Encara que siguem experts en alguna cosa, podem fallar.

38. Ni tan lent que la mort t'arribi, ni tan ràpid que donis arribi a la mort.

Cal tenir un equilibri a tot.

39. Per què es preocupen pel seu pentinat quan els tallaran el cap?

De vegades ens desgastem posant atenció a coses trivials quan hauríem d'atendre allò important.

40. No diguis: “és impossible”. Digues: “no ho he fet encara”

No podem dir que és impossible si ni tan sols ho hem intentat.

41. Estudiant allò passat, s'aprèn allò nou.

Hem de saber la història i els antecedents per poder aprendre el que és nou.

42. Pot passar que una fulla s'enfonsi i una pedra es mantingui a la superfície.

Tot és possible.

43. La victòria és per a qui aguanta una hora més que el rival.

De vegades n'hi ha prou de ser resistents per aconseguir l'èxit.

44. Si una dona vol alguna cosa, travessarà una muntanya.

Es diu que les dones tenim un afany més gran per aconseguir el que ens proposem.

45. Val més ser enemic d'una bona persona que amic d'una dolenta.

Quan una persona és dolenta, el millor és mantenir-se allunyat.

46. ​​La pena, com un vestit desgastat, s'ha de deixar a casa.

Per continuar endavant en aquesta vida, cal deixar de banda la pena.

47. El mas és gran perquè no menysprea els rierols.

La grandesa s'aconsegueix en ajut del que semblés petites accions i ajudes.

48. Qui beu no coneix el mal del vi; qui no beu, no en coneix les virtuts.

Cal donar loportunitat de conèixer totes les cares de la moneda.

49. Una paraula bona et pot donar calor durant els tres mesos dhivern.

Les bones paraules i les accions són sempre el millor regal.

50. No detinguis qui vol anar-se'n, no faci's marxar qui acaba d'arribar.

Sens dubte una frase molt significativa per reflexionar, sobretot pel que fa a les relacions socials i de parella.

REFRANES EN YIDISH

De las cosas judías más curiosas, ingeniosas y hasta divertidas está el idioma yidish y sus refranes. Ahí van un par (mallorquín):



1) Mit guelt in keshene, red sij besser.

(Lit.) Con dinero en el bolsillo se habla mejor.

(Sig.) El respaldo del dinero te da más seguridad.





2) Far an eign kind, vert di mame blind.

Por su propio hijo, la madre se enceguece.




3) Nadn kenen eltern guebn, ober nit kein mazl.

Los padres pueden aportar la dote, pero no la buena suerte.




4) Dos beste vos ken ton a foter far zaine kinder, iz lib hobn der mamen.

Lo mejor que puede hacer un padre en favor de sus hijos es amar a la mamá.

(nota de humor: aclarar si se trata de su propia madre y/o también de la madre de sus hijos )




5) Idish iz mame loshn.

(Lit.) Idish es la lengua materna. ‘

(Sig.) Para algunos, la mame (madre) habla tanto que deja callado al tate.(padre)




6) Beser der tnoim zeraizn, eider di Ksove.

Es mejor romper el compromiso que la Ketubá. (convenio matrimonial judio)

[ “libreta de casamiento judío”J.P.]




7) A kind on a tatn iz a halber yoisem, on a mamen iz er a gantzer yoisim.

Un niño sin padre es medio huérfano, sin su madre es huérfano entero.




8) Frier lernt men di kinder zu redn, dernoj shtroft men zei vail zei shvaign nit.

A los niños primero se les enseña a hablar y después se les castiga por no callar.




9) Az der tate guit dem zun, lajn beide. az der zun guit dem tatn, veinen beide.

Cuando el padre le da al hijo, ríen ambos; cuando el hijo le da al padre, ambos lloran.




10) Ven di kinder zainen yung, derzeiln di eltern zeire jojmes, ven di eltern vern alt, derzeiln di kinder zeire mishugasn.

Cuando son jóvenes los hijos, los padres cuentan sus bromas; cuando son viejos oyen las locuras de sus hijos.




11) A kunst iz zu koifn sjoires un zu hobn kinder, ober a beste kunst iz farkoifn di sjoires un megadl zu zain di kinder.

Es arte comprar bien mercaderías y tener hijos, pero el arte mayor está en vender las mercaderías con ganancias para poder educar bien a los hijos.




12) Kleine hobn groise oyern.

(Lit.) Los hijos pequeños tienen oídos grandes.

(Sig.) Cuidado que los hijos chicos oyen muy bien.




13) Zol Got ophitn zu obn ein kind un ein hemd.

D’s nos libre de tener un hijo único y una sola camisa.




14) Blut iz nisht kain vaser.

(Lit.) sangre no es agua

(Sig.) La sangre es más fuerte que el agua. La importancia de la familia; nadie perdona al que

derrama sangre del pariente (sin armas).




15) Az es kumt der basherter, vert ez in zvei verter.

(Lit) Cuando el destino trae “una buena”, bastan dos palabras.

(Sig) Buena suerte no se comenta – se disfruta.




16) Idn hobn faint di omen zoguers.

(Lit) A los judíos no les gustan los que a todo dicen Amén.

(Sig) Los judíos prefieren a los polémicos que a los conformistas.




17) Lebn a raijn shver is laijt, zu raitn.

(Lit) Junto a un suegro rico es fácil cabalgar.

(Sig) Un suegro rico alivia cualquier esfuerzo.




18) Seks tejter, fargueit dos guelejter.

Con seis hijas, se termina la risa.




19) Finf finguer in ein hant, un zeinen nit glaij.

(Lit.) Los cinco dedos de una mano no son iguales.

(Sig.) Cinco hijos y todos son distintos – (únicos).




20) Az di muter iz a ku, iz di tojter a kalb.

(Lit.) Si la madre es una vaca, la hija es una ternera.

(Sig.) De tal palo, tal astilla.




21) Me zogt di tojter, un men meint di shnur.

Se le habla a la hija, pero la aludida es la nuera.




22) Es iz besser ein zilberner man vi seks goldene tejter.

Mejor un marido plateado (canoso) que seis hijas doradas (de oro).

[ que seis hijas ‘de oro’,solteras]




23) A shviguer eibt on mit a shin, vail zi darf farnemen fir shin: shlinguen, shnaign, shmeijlen un sheinken.

La palabra suegra comienza con sh (en idish) porque “debe” cumplimentar las cuatro «sh»:

tragar, callar, sonreír y regalar.




24) Beshás men razirt di bord ken men nit redn, derfár vakst nit a bord bai di vaiber.

Cuando un hombre se afeita no debe hablar, por eso a las mujeres no le crece barba.




25) Ven an almone hot shoin a goldenem daj, iz zi fort an almone.

(Lit.) Si la viuda finalmente tiene un techo de oro, prefiere continuar viuda.

(Sig.) Si una viuda tiene una buena situación económica, prefiere la soledad.

Aun habiendo viudos que no pueden vivir solos…- sola que mal acompañada




26) Nain rabiner kenen nit majn a Minien, ober zen shusters io!

Nueve rabinos no pueden constituir un Minián, pero diez zapateros sí.




27) Svet em toign vi a toitn bankes.

(Lit.) Le servirá como a un muerto las ventosas.

(Sig.) Si está «fregado» no hay ayuda que valga.

Dites, reflexions i refranys den Miquel

Res vull amb qui res vol amb mi.

A qui no li agradi la música que faig, que em compri una viola de roda o una gaita irlandesa(piob uilleann).

Qui no vulgui sentir la meva opinió que no la demani.

Veure, escoltar, sentir, reflexionar, fer i callar allò que me doni la gana.

Sent rebuig d’altri que no m’hauria d’afectar, si m’afectés seria culpa meva.

Està clar que sempre trob una mà disposada a ajudar-me i aquesta es troba al final del meu braç.

Si cerqueu un home feliç trobareu un babau, si cerqueu un babau trobareu un home enamorat.

La imaginació i la creativitat són dels pocs camins que ens queden als físicament poc afortunats o agraciats, mediocres i patètics, per volar i per enamorar-nos.

Si no pots botar la roca que s’interposa al teu camí, segueix l’exemple del torrent i cerca la via per vorejar-la.

Tant si creus que pots com si no ho creus, sempre tens la raó(aquesta dita és un préstec de madam Curie).

Quan arriba el temps en què se podria, ha passat el temps en què se pogué.

Déu mos guard d’un “ja està fet!”(dita popular mallorquina).

Qui només és aparença, fugaç és com el fum, una vegada surt del foc de la primera vista, s’esvaeix a l’aire i qualsevol vent, encara una brisa suau, el desfà per sempre.

Tot allò que no me mata me fa més fort.

Si els vents del món t’allunyen de la felicitat, replega les veles i posa’t a remar.

La vida està plena de petits plaers quotidians, només cal saber trobar-los i trobar el temps per fruir-los.

Aquells superbs que es pensaven que havia de ballar al seu toc i podien manejar-mos sense cap contraprestació oferida, un agraïment sincer o un copet a l’esquena, i quan s’han trobat sense noltros parlen a les nostres esquenes en contra de les nostres persones, en què s’han sentit agraviats? Ja s’en poden anar a fregir espàregs perquè esmercen esforços en abatre’ns però noltros som lluny del seu abast...

Ja podeu pegar escopinades al cel que vos cauran damunt els nasos. per barallar-se s’en necessiten dos i jo no crec que tant valguis la pena de perdre el temps barallant-me amb tu, m’estim més, i és més assenyat i civilitzat, ignorar-te.

Si en altre temps perquè els anava bé me feien cas i ara perquè ja no m’han de menester ni me miren de cara, jo correspondre foc amb foc, aire amb aire, indiferència amb indiferència, més per una raó de pragmatisme que de venjança o rancúnia.

És clar que, ja que hom fa el seu camí envant, me convé fer el mateix i no perdre el temps amb ningú que no vulgui saber res de mi o pitjor encara, només per un interès mesquí. 

Més val sol que mal acompanyat