TOLERANTS LOBBYS LGTBI

Perquè aquesta animadversió dels lobbys LGTBI contra tot el que faci olor d'encens, església catòlica o capellans? I perquè no ho intenten amb els mahometans? D'on neix la ideologia de gènere? Perquè són tan fervorosament intolerants aquests lobbies amb qualsevol que els posi en evidència? Per què estan tan protegits pel legislador occidental? Realment és una ideologia de progrés? Quina relació hi ha entre marxisme, feminisme i ideologia de gènere?

La ideologia de gènere sorgeix de l‟aplicació de la lluita de classes d'Engels aplicada a la lluita home-dona. Per tant, és una ideologia vinculada des del prinicipi al marxisme.

El terme "gènere" és una mala traducció de l'anglès "gender", quan en realitat s'hauria de parlar de "sexe", encara que això no els agradi perquè reduiria el radi d'acció a la dualitat biològica natural. Tota evidència científica contradiu cruelment el constructe que s'han muntat els irracionals teòrics de la ideologia de gènere. Homes i femelles som diferents des de la nostra concepció, biològicament parlant tenim el cromosona XY (home) o XX (dona), i aquesta cadena d'ADN detetrmina inevitablement el nostre enquadrament en un o altre sexe. A l'estudi de la biologia no es pot parlar d'hermafroditisme en éssers humans, sinó, com a molt, de semihermafroditisme, fruit d'una raríssima patologia en la qual l'individu (normalment home) desenvoluparia característiques de l'altre sexe o gònades d'ambdós sexes, a tot cas són òrgans atrofiats que no assoleixen la maduresa (hipogonadisme).

L'estructura cerebral d'homes i dones és diferent, la nostra biologia moltes vegades no ha mutat des de l'època en què habitàvem a la caverna, seguim sent aquest homo sapiens caçador-recol·lector.

En un reportatge del periodista noruec Harald Eia es plantejava la pregunta de perquè en un país tan igualitari en matèria d'accés a l'educació com Noruega, la majoria d'enginyers són homes ia les sales d'Infermeria dels hospitals només hi ha dones. Sorgien durant el documental una sèrie de preguntes sobre si el gènere i els seus rols venia donat pel context sociocultural o hi havia un component genètic intrínsec. Es dóna la paradoxa que la mitjana de dones enginyeres a països amb moltíssimes menys oportunitats (Índia) és considerablement més elevada. La conclusió que treu és que com més lliurement podem desenvolupar les nostres preferències més ens inclinem homes i dones per matèries cientificotècniques i assistencials, uns i altres respectivament. Diversos científics van justificar l'explicació sobre la diferència innata entre homes i dones donada per la biologia de l'ésser humà. Els ideòlegs de gènere que sortien al documental d'Eia, defensaven amb dents i ungles els seus postulats d'ideologia de gènere, en contra dels criteris científics exposats per científics estrangers sense cap altre tipus d'arguments. Les opinions contra la dura realitat contrasten una absurda entelèquia del paper de l'entorn cultural amb les fredes dades contrastades per la ciència. És curiós com el determinisme absolut d'una postura ideològica radical contraposada al criteri d'aquells científics que no negaven un component sociocultural a les preferències sexuals humanes.

POUR VOUS, ELLE ÉTAIT VOTRE REINE, POUR NOUS, ELLE ÉTAIT LA REINE

Traducció del títol pels qui no sabeu francès: "Per vosaltres, ella va ser la vostra reina, per nosaltres, ella va ser la reina". E. Macron President de la République Française adreçada als súbdits britànics.

I la Reina d'Anglaterra ha mort a Escòcia, no fruit d'una cruenta batalla, sinò degut a una malaltia incurable que se'n diu vellesa. El temps és aquell jutge que passa factura per a tothom, rics i pobres, reis i plebeus, excepte pel pentinat d'aquesta senyora que sempre serà eternament reconeixible, com confessà l'actriu que gosà interpretar el paper d'Elisabet II a "La Reina", Hellen Mirren (Ilyena Lydia Vasilievna Mironov). 

Avui descubrim corpresos que la gran actiu Hellen Mirren té origens russos, que Ilyena en rus és Elena en català i com de vegades els noms reals dels famosos no són els que hom coneix, com el del cantant arxiconegut Farrokh Bulsara (parlant, precisament de la reina,... de Queen, i del seu cantant, Freddie Mercury). Com digué el Président de la République, Emmanel Macron adreçada als sempre "estimats" súbdits britànics, "Per vostès, ella era la seva reina, però per a nosaltres, ella era la reina", frase d'un republicà que me recorda a la d'un altre rei, Julio Iglesias, "Os quiero España, por eso vivo en Miami". 

En fí, estimats, com va dir la reina tot cantant "Show must go on!"...

DIARI D'UN OBÉS

Vomitaré un reguitzell de reflexions personals sobre la meva obesitat mòrbida. De debò, és tar gros, tan obès com jo, no mola res, no és desitjable ni desitjat. Les conseqüències que té l'obesitat a la meva vida són catastròfiques, i ho sé. Sempre, des que tinc memòria i ús de raó (...la poca que conservo), recordo haver estat grassonet, gras o obès. A l'escola podeu donar per descomptat que vaig patir aquest bullying infantil implacable per la meva (nul·la) condició física. Avui veure'm obès, fa sentir-me obès i això també és perquè tinc ment obesa. L'obesitat comporta sempre una depressió, manca d'autoestima total i absoluta, ansietat, tristesa, desànim i abandó de tot, ganes irreprimibles de plorar. El gros no està gros perquè vulgui, encara que semblés que sí. A tots ens agrada menjar, uns necessiten més, uns altres menys, però menjar és una necessitat vital, el cos et demana menjar, el meu cos em demana menjar.

Tot a la meva vida gira entorn de la meva obesitat: el menjar i el (poc) exercici. Sempre he d'estar donant voltes al mateix molí? Tan burro sóc? La societat m'hi impulsa també.

Hi ha tres coses fonamentals que determinen on es para la bàscula del bany, ho tinc clar: l'alimentació, l'activitat física i la genètica. Contra la genètica no es pot fer res, és a dir que l'única solució és afrontar-ho mitjançant l'alimentació adequada i l'activitat física, però costa tant…

Superar la ment obesa, recuperar l'autoestima, no flagel·lar-se perquè la bàscula no em doni bones notícies quan hi pugi, eliminar el sedentarisme de la meva vida, menjar més sa, sense "prohibits", amb més "substituïts" i "recomanables" .

Abans pensava que el mal de lumbars, turmell i genolls era normal quan un caminava més de deu minuts, o no era conscient de tal doloret per estar habituat a patir-lo, i així era, "més o menys" inconscient i "feliç" amb el meu condició. Després de gairebé dos anys d?anar amb un entrenador personal (Andoni), i més de trenta quilos menys, em vaig adonar que havien desaparegut en gran mesura aquests dolors. La meva forma física era una altra, em cansava menys. Però després d'un any d'haver abandonat el gimnàs, l'entrenament i l'entrenador, per problemes financers, perquè no podia seguir pagant, i atropellats per una pandèmia mundial, he recuperat gairebé tot el que ha guanyat amb molta suor i alguna llàgrima, això em crea una ansietat i un desànim considerable... ploraré.

Tampoc és que m'hagi donat barra lliure de menjar insà o que ja no em mogui res, al contrari, mantinc una dieta molt restrictiva que em va donar el meu nebot Javier (que és nutricionista i entrenador personal... a Càceres) tot el possible, sent molt restrictiva s'entén quina dificultat hi ha a seguir-la al peu de la lletra. Doncs segueixo engreixant…

L'obesitat com a malaltia considerada, epidèmica segons l'OMS, té un tractament multifactorial, no ens podem centrar només a incidir en la dieta (amb nutricionistes), o en l'exercici físic (amb entrenadors personals i sessions de gimnàs) genèrics. Cal indagar en la persona, què el motiva, quines són les seves debilitats i punts forts, com se sent en cada moment del procés de pèrdua de pes. Aquest canvi també necessita un aspecte psicològic fonamental, canviar la manera de pensar per canviar la manera d'actuar, això és canviar la manera de viure íntegrament, "mens sana in corpore sa".

L'obesitat afecta molt més els pobres que els rics per raons molt òbvies, els aliments processats i ultraprocessats, ensucrats en excés, palatables (alt grau de desitjable), són més barats que la verdura, la carn i el peix, aliments frescos , naturals i sans. El que es pot pagar un entrenador personal que l'ajuda i motiva amb l'exercici físic setmanal, té més espais verds a casa o al seu entorn per moure's, el poder adquisitiu per omplir la cistella amb productes frescos i sans que són notablement més cars que els productes processats, la major accessibilitat a instal·lacions esportives i un/a dietista que fa un seguiment dietètic exhaustiu, amb temps i recursos i suport professional es facilita un la vida a l'hora de perdre aquests quilets que sobren. Jo, i la meva família, som pobres, no em puc permetre pagar en salut més que la (elevada) despesa farmacèutica. Tinc colesterol, hipertensió, artrosi al genoll i pinçament posterior al turmell, conseqüència del meu excés de pes. Aquest tipus de lesions articulars i musculoesquelètiques solen ser comunes a persones amb un sobrepès sostingut al llarg d'anys… com el meu.

A l'hora de plantejar-se aquest "canvi radical" cal ser conscients d'on som i on volem anar, és un llarg camí, un canvi d'hàbits que afecta gairebé totes les facetes de la meva vida, un objectiu a llarg termini que ens ha de fer prendre les regnes de la nostra pròpia vida, i amb lajuda de Déu, aconseguirem que la bàscula baixi dels 3 dígits, o se li acosti, almenys.

Petits gestos provoquen grans canvis. Avui comença la resta de la teva vida.

No és la vida la que separa la gent, sinó la maldat, la hipocresia, la traïció, l'egoisme i la manca de respecte.

"LA COSA TÁ MU MALAMENTE"

Visc en un temps d'incerteses, rodejat d'incertes circumstàncies que enrevolten una societat que, inerme, viu el present sense saber si hi haurà un dia de demà en el qual lluï el sol o tot se n'anirà a norris. 

En l'àmbit sanitari, tot just sortim d'un periode de pandèmia mundial que ens ha duit a confinaments que no havien conegut mai els nostres pares i padrins, pandèmia que encara no ens ha deixat, que ens visita en forma de onades que colapsa els hospitals. Això provoca que molta gent que creia assegurada la seva salut, ara tem per la seva vida, la por a la mort les envaeix i paralitza, provoca una angoixa vital mala de suportar. Les conseqüències aparellades a la crisi sanitàries del Covid van molt més enllà, afectant a la salut psíquica de molts.

En l'àmbit laboral, hi ha uns processos d'estabilització d'interins de l'administració pública que s'han de dur a terme per sentència judicial europea que encara està molt en l'aire ni on, ni com, ni quan, de quina manera, ni quants empleats ens veurem afectats, ni què farem si…,  

Un es pot retirar a la Micronèsia espanyola, format pels atolons de Mapia/Güedes, Coroa/Rongerik , Pescadores/Kapingamarangi, Ocea/Matador, alguns habitats, altres deserts, tots ells en greu perill de quedar absolutament anegats sota les aigües de l'oceà Pacífic o Índic degut al desglaç dels casquets polars.

Un se troba de sobte amb impertinent imbècils que solen creure's carregats de raó. Tot i la meva inclinació natural a corregir-los (sempre he de ser tan primmirat), el meu consell personal és no deixar-se arrossegar, atès que al seu mateix nivell l'idiota venç per experiència, és una tudada d'energia, de temps, de recursos, millor aprofitades en el repòs a l'ombra d'un pi amb un bon llibre o amb la serenor banyant-se a les cristal·lines aigües d'una platja. La nostra pau té un valor molt alt, no la regalem pas a qualsevol causa o estúpid que tengui ganes de robar-nos-la.

Consells venc i per mi no en tenc. Som a l'estiu quan tota cuca viu, s'omple a vessar aquest racó on visc de gent que parla idiomes estranys. És estressant per als pobres aborígens, amb tapall i anella al nas, viure amb tanta gent que no sap massa bé on és ni on va. Això provoca conflicte entre els natius i foranis, no tothom hauria de ser benvingut. Està clar que alguns troben a l'illa un espai de llibertat absoluta i llibertinatge on engatar-se i desbarren allò que no els deixen fer a casa seva, gresca sense topall. Altres pensen que som una colònia que els devem la vida, que ens han comprat i ens poden consumir a plaer, pensen que som un país de cambreres de pis i paletes per fer més establiments hotelers. Els pobres veïns que hem de conviure 365 dies a l'any amb aquesta casta de indústria, sense descans.

TRIST I SOL

Avui ploraré, veig que els meus amors marxen, i a tots inabastables. Jo quedo solitari, silenciós. No hi ha ningú que tingui pietat d’aquesta pobre ànima solitària. els amors de la meva vida que van marxant… ploro perquè ningú va voler un cor petit com el meu. no vaig saber eixamplar-ho prou? es va encongir de tristesa, malenconia, nostàlgia. sóc un animalet sensible, horrible però sensible. Aquesta és la meva perdició en aquests moments. Mentre es dibuixa un somriure a la cara, al meu cor les llàgrimes no cessen. No és un atac d'hipocresia, és una necessitat existencial d'acceptació social i afecte, ningú no aguanta al seu costat algú que està tot el sant dia trist, rondinaire o amb mala cara. Sóc com el pallasso del quadre del passadís de casa meva, amb aquest somriure trist i una llàgrima a la galta. Dic als meus amors el dia del casament: "m'alegro que les coses et vagin bé, que siguis feliç, que tinguis al teu costat algú que t'estimi com jo t'estimi", són paraules sinceres encara que ploro per mi trist situació. Soledat, fidel amant que fa fora el meu coixí cada nit. Com més vell més extravio el camí de tornada al seny, ja no hi ha tornada enrere. La salvació se'n va anar amb l'últim sospir que va sortir de la meva boca, la darrera vegada que em vaig enamorar.

MOVIMENT UNIVERSAL COM A PRINCIPI

Fer i desfer per tornar a fer, en el moviment constant de l'univers, el cosmos balla, els estels canten, i els núvols que pul·lulen per l'èter, circulen amb el vent, si et mou el vent, aquest desapareix, aquesta sensació és descrita pels que experimenten pujar a un globus aerostàtic. a la cistella el món passa als seus peus però ells tenen la sensació que no es mouen.

BENVINGUT ESTIU

Benvingut estiu, ja és aquí, calor, sol, cremes, platja, mar. Tot això ja és aquí. La disbauxa treu el cap mentres el meu cor fuig a altres latituds més gèlides. Planures arborícores verdes, als camps de blat i ordi. Avui en soledat, contemplo la vida d'altri, mentres la meva va passant sense adonar-me'n. Van i venen sense parar esment amb allò que els envolta, sense veure'm. sent que som com el vent, invisible. Hom perceb la seva carícia, però no sap ni d'on vé ni cap a on va. Tal vegada aquesta siga la meva sort.

Tenc mil històries per contar. Com l'avi fugí per la porta del darrere d'un esquadró d'afusellament a la guerra civil, travessant els pirineus per la vall de Núria al fred hivern del 38, per arribar a França i embarcar-se cap a cuba.