El passat diumenge aprofitant el sol dominical del febrer vaig pegar un bot amb cotxe amb la meva dona fins a la casa on, al llarg de molts estius de la meva infantesa, vaig passar dies feliços colcant sobre la meva bici. Eren dies de safareig, barca dels veïnats amarrada a s'Estanyol, aigües cels transparents i arena blanca i fina de la platja de ses Covetes, ametllers, garrovers i ullastres als quals enfilar-se, perdre's enmig del sembrat, caminar lliure sota el sol. Tenc molts records d'aquella caseta, la finca de la qual ara en diuen es Fassers a Llucmajor, aleshores no hi havia cap fasser. Tenia un pal de ullastre que feia servir als meus jocs, majoritàriament solitaris, no vaig haver de menester gaire cosa per jugar, me bastava una imaginació desbordant que aleshores tenia. Record el camí de cabres cap avall del qual em llançava a tota velocitat amb la bici, adrenalina en estat pur, qualque còdol arribava a botar però les ferides i les caigudes no venceren mai a les ganes de volar com un ocell. Recordaré tota la vida a la senyora Paquita amb les seves ulleres de cul de vidre, al seu marit l'amo en Pep Kleber, na Linita i n'Àngel que era el meu heroi d'infantesa, quantes coses no sabia fer i arreglar, la seva filla, la petita Aideta, que avui ja compte amb trenta i busques primaveres. Foren tots com una família per a mi. Ara romanen com un record perfilat dins les boires de la memòria. Va ser emocionant per mi, un record feliç d'imatges, sons, olors, sentiments i emocions que voldria servar tota la resta de la meva vida. I l'ànimeta meva d'infant plora perquè la senyora Paquita i l'amo en Pep varen morir fa una catefa d'anys, el meu pare va vendre el terreny i la casa i ja mai més vaig tornar a sa "Casita"
El Blog den Mestre: Blog personal den Miquel Mestre, llonguet de naixement, mallorquí de llinatge català, extremeny per afinifitat, m'agrada escriure, escoltar i xerrar; flabioler, guitarroner, ballador de plaça si me deixen; m'encanta la música i els instruments tradicionals; luthier casolà amb material de rebuig,... Sobre molts temes no tenc una opinió formada, perquè no m'interessen o perquè necessiten més informació per tenir una visió objetiva de l'assumpte.
dissabte, 13 de febrer del 2021
DIES DE FEBRER, DIES DE MELANGIA
El passat diumenge aprofitant el sol dominical del febrer vaig pegar un bot amb cotxe amb la meva dona fins a la casa on, al llarg de molts estius de la meva infantesa, vaig passar dies feliços colcant sobre la meva bici. Eren dies de safareig, barca dels veïnats amarrada a s'Estanyol, aigües cels transparents i arena blanca i fina de la platja de ses Covetes, ametllers, garrovers i ullastres als quals enfilar-se, perdre's enmig del sembrat, caminar lliure sota el sol. Tenc molts records d'aquella caseta, la finca de la qual ara en diuen es Fassers a Llucmajor, aleshores no hi havia cap fasser. Tenia un pal de ullastre que feia servir als meus jocs, majoritàriament solitaris, no vaig haver de menester gaire cosa per jugar, me bastava una imaginació desbordant que aleshores tenia. Record el camí de cabres cap avall del qual em llançava a tota velocitat amb la bici, adrenalina en estat pur, qualque còdol arribava a botar però les ferides i les caigudes no venceren mai a les ganes de volar com un ocell. Recordaré tota la vida a la senyora Paquita amb les seves ulleres de cul de vidre, al seu marit l'amo en Pep Kleber, na Linita i n'Àngel que era el meu heroi d'infantesa, quantes coses no sabia fer i arreglar, la seva filla, la petita Aideta, que avui ja compte amb trenta i busques primaveres. Foren tots com una família per a mi. Ara romanen com un record perfilat dins les boires de la memòria. Va ser emocionant per mi, un record feliç d'imatges, sons, olors, sentiments i emocions que voldria servar tota la resta de la meva vida. I l'ànimeta meva d'infant plora perquè la senyora Paquita i l'amo en Pep varen morir fa una catefa d'anys, el meu pare va vendre el terreny i la casa i ja mai més vaig tornar a sa "Casita"
divendres, 5 de febrer del 2021
10 Propostes de Fidelització i Empatia Lingüística
Autora: CRISTINA ROS. Periodista del diari ARA Balears
L'article molt recomanable ens dóna una sèrìe de pautes de comportament (un decàleg) per exercir els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants de forma cívica i sense haver de recórrer a l'agressivitat, com hauria de ser sempre, per tal de NORMALITZAR la situació sociolingüística del català i integrar-ne als nou-vinguts.
No cal actuar amb timidesa ni amb agressivitat per fer ús de la llengua pròpia. Els experts, com és el cas de la psicòloga Gemma Sanginés, recomanen viure la llengua amb naturalitat, sentint-s’hi còmodes i contribuint que els altres també s’hi sentin. Hi ha recursos per mantenir la fidelitat al català i l’empatia lingüística que apareixen a la majoria de les guies sobre el tema. Aquí tens una desena de propostes, de les quals se’n deriven moltes altres
D'entrada, en català
Contribueix a eliminar aquest costum tan generalitzat d’adreçar-se en castellà als desconeguts. Per començar una conversa, parla en català. Recorda que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears (GRESIB, 2014), un 96,8% de la població de les Illes l’entén i el 80,5% sap parlar-lo. Així, si d’entrada parles en català, no només tens moltes possibilitats que la conversa continuï en català, sinó que demostraràs que no ets una persona que discrimina els altres per la seva imatge –treu-te del cap això de ‘no sembla d’aquí’, que és excloent i frega el racisme. I encara que l’altra persona contesti en castellà, tu pots mantenir una conversa bilingüe. Tan educat és l’ús d’una llengua com l’altra.
Un ‘bon dia’, un ‘adeu’, un ‘gràcies’
El simple fet de saludar amb un ‘bon dia’, a més de ser un signe d’acollida cap a qualsevol persona –conegui o no conegui la llengua–, pot ser la manera de començar una conversa en català, si l’interlocutor és catalanoparlant. Nosaltres mateixos agraïm un ‘buon giorno’, un ‘ciao’ o un ‘grazie mille’ si som a Itàlia, i aprenem a dir-ho abans de viatjar-hi. Si dius ‘bon dia’, segurament et contestaran amb un ‘bon dia’.
No canviïs la llengua si no cal
Quan et demanin qualque cosa en castellà, pots contestar en català sense temor de semblar desconsiderat. De fet, et serveix per provar si aquesta persona és catalanoparlant amb els prejudicis lingüístics que són tan comuns. Són moltes les vegades que, en contestar en català, l’altra persona s’adona que parlau la mateixa llengua i la comunicació hi flueix. El consell que donen els experts és que no canviem la llengua, llevat que hi hagi un clar problema d’incomprensió. Llavors, potser l’hauràs de canviar a l’anglès o a la llengua que pugueu conèixer tots dos. A banda d’això, intenta parlar en català amb aquell amic amb qui us coneguéreu en castellà, però que t’entén i sap parlar el català com tu.
‘En acabar, te’n puc fer un resum’
Xerrar més a poc a poc, suggerir que qualcú del costat faci de traductor o dir “en acabar, te’n puc fer un resum en castellà” són recursos per respondre a qui, en una conferència o una conversa en públic, aixequi la mà per dir que parlis en castellà perquè hi ha qui no entén el català. Com afirma Bernat Joan en el treball Trenta prejudicis lingüístics, ”qui demana el canvi de llengua després se sol estalviar el resum”.
També ho fas per ells
L’InformeCAT2020, de la Plataforma per la Llengua, destaca que, el 2019, “un grup de nouvinguts va iniciar la campanya ‘No em canviïs la llengua’, una iniciativa per combatre la tendència que tenen molts catalanoparlants de passar al castellà quan sospiten que l’interlocutor pot no tenir el català de llengua primera”. Si el catalanoparlant, per convencions socials, creu que canviar la llengua és un signe de bona educació, segons l’esmentat informe, “molts immigrants ho perceben com una mostra de distanciament, com una actitud discriminatòria”. Obre les portes a la integració. Tingues clar que també ho fas per ells: amb el català poden sentir-se un dels nostres i se’ls obren oportunitats.
Catalanitza mòbil i ordinador
El teu mòbil, l’ordinador, el navegador digital, programes o aplicacions saben català i tenen l’opció d’expressar-s’hi. Catalanitza’ls. Configurant-los en la teva llengua, no només et donaran moltes facilitats perquè hi escriguis, sinó que trobaràs més espais d’informació o d’esbarjo que parlen en català. Aplicacions com WhatsApp, Telegram, Signal i Facebook Messenger tenen el català com a opció de configuració.
Millor consumir en la teva llengua
Sense cap necessitat de ser excloent, ni de tancar-te les portes a altres cultures, tothom tria el que vol consumir i on vol fer-ho. Si et ve de gust llegir un llibre que originalment té una llengua que no entens, cerca’n la traducció en català. També hi ha plataformes de cinema, com Filmin, que tenen un domini en català i subtitulacions en la nostra llengua. Igualment, Gaming.cat ofereix molts videojocs en català, així com enllaços a youtubers que s’hi comuniquen. La tria és teva; entre l’oferta comercial, pots prioritzar ser client d’aquelles botigues, bars, restaurants, entitats bancàries, etc. que promouen o respecten la llengua pròpia del territori. Fes consum de proximitat, també lingüística.
Demana la carta en català
Si els estrangers a les Balears demanen la carta d’un restaurant en la seva llengua o en la que puguin entendre millor de les majoritàries, tu tens més motius per demanar-la en català. És la llengua pròpia del territori, és oficial i, si som molts els que la sol·licitam, almanco pensaran si l’haurien de tenir. Així, si no en tenen, pots suggerir que la hi facin. Ells saben que tu tens opció de triar la carta en català d’un altre lloc.
Denuncia, si et trepitgen els drets
Tens uns drets lingüístics emparats per lleis autonòmiques, estatals i europees. Com a catalanoparlant de les Balears, tens el dret de ser atès en la que és una de les dues llengües oficials i l’única de pròpia. Tens dret a ser atès en català en qualsevol administració pública –sanitat i justícia incloses–, però també tens el dret que respectin la teva llengua en qualsevol àmbit. Si, com succeeix amb relativa freqüència, sents que trepitgen els teus drets o si t’ofenen o discriminen per parlar en català, faràs bé de denunciar-ho. L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ja és oberta a les Illes. Tramitaran les teves reclamacions perquè de cada pic siguin menys els que vulneren els drets dels catalanoparlants.
En general, evita esbroncar
L’esbroncament a les persones que, tot i expressar-se en català oral o escrit, cometen errors, els dona inseguretat i pot fer-les retrocedir en l’ús de la llengua. És una actitud freqüent en xarxes socials com Twitter. En canvi, s’hi agraeixen les iniciatives més didàctiques, en positiu. Ara bé, quan un no catalanoparlant t’ofèn perquè tu el parles, fas bé de manifestar-li el malestar i incomprensió de la seva actitud.
divendres, 29 de gener del 2021
EN CRISTIANO, COÑO!
En Miguel Bosé Dominguín va demanar a en Lluís Llach i Grande que cantés una cançoneta en castellà, cosa a la qual en Lluís s'hi va negar. I per què? Aquí en teniu els motius que va exposar el cantautor català:
Primer: “Perquè el català és una llengua que fonèticament té recursos per expressar coses irracionals”.
Segon per motius polítics: “Jo (en Lluís Llach) vaig començar a cantar durant el franquisme on cantar en català estava prohibit i era una manera de fer la punyeta sense haver de fer cap declaració de principis, que també estaven prohibides”. “Si un cantava en català ja sabia que rebria clotellades”.
Tercer: Perquè pertany a una cultura petitona, “una cultura de deu milions de persones” i si com a cantant pot deixar un patrimoni de cançons que la gent pugui escoltar i cantar en la seva llengua, ja està satisfet.
I per acabar Miguel Bosé li proposa que si s’atreveix a cantar en castellà, ell ho farà en català, Lluis Llach, coherent amb les seves idees, respon amb un simple NO, com ja he dit trob molt coherent i bons motius els expressats per aquest xicot gironí, si seguiu aquest blog (deixau-m'ho als comentaris, per favor, perquè crec, encertadament, que no me llegeix ningú) us haureu adonat que, per aquest motiu i excepte per una bona causa molt ben justificada, les meves entrades/articles al blog des de fa un temps són únicament i exclusiva en català, llengua que compartim en Lluís i jo, per les mateixes raons que palesa en Lluís Llach que a dia d'avui són vigents.
Potser penseu que sóc un poc burro amb la tossuderia de voler parlar en català, burro puc ser-ho però burro català, el que va conquistar veritablement l'oest americà, i ho prova que surt a moltes pel·lícules de Westerns. Contemplau-vos al mirall...
divendres, 22 de gener del 2021
ARTISTA CASADO
Ets un artista, un equilibrista com no s'hi troben avui en dia, un mag ilusionista dels que creen d'allà on no n'hi ha, un mentalista que controla la ment de les multituds, un dels més grans artistes. El teu nom Pablo, "el petit", no et fa justícia. T'hauríem d'anomenar el gran Houdini Cansado. Els incrèduls pocasoltes! Dubtau del seu art?
On no hi havia cap assitència a classe, hi treu un grapat de màsters de la universitat Juanca (Ja és casualitat, amb el nom de l'emeritat que ha fet un Ferran VII, ha escampat la boira!), d'això s'en diu il·lusionisme, crear matèria del no res.
Control mental és aconseguir que ningú sàpiga qui és M. Rajoy que apareix als papers de l'extresorer del seu partit.
Equilibrisme funàmbul és pactar amb l'ultra-ultra-dreta franquista ara i adès i a l'hora al congrés dels imputats dir-li de tot excepte maco (inclòs un discurs amb arguments ad hominem) i oposar-se a la moció de censura d'en Santi… tot i continuant amb ell als governs de Múrcia, Andalucia o Madrid.
I què en podem dir de les hores de riure fins a fer-nos mal la panxa d'aquest i altres paiassos similars que surten per la tele?
dilluns, 18 de gener del 2021
UN CAMINO INESPERADO
Fa dues setmanes vaig acabar de llegir un llibre molt interessant. L'autor és un jove (just té un any més que servidor, per tant és jove!) saragossà que es diu Diego Blanco. Tots aquells que em coneixeu sabeu que som un veritable friki, en moltes vessants de la meva vida, i com a friki que porti el qualificatiu amb orgull i satisfacció puc dir que som un fan de l'obra de John Ronald Reuel Tolkien, havent-me llegit la trilogia d' "El Senyor dels Anells" només dues o tres vegades.
Idò l'autor abans esmentat és encara més firki que servidor, tant com per ser capaç d’escriure tot un llibre en què ens explica quatre coses ben interessants de l'obra del professor d'Oxford d'anglosaxó, el mestre JRR Tolkien. De la biografia de Tolkien hi ha un detall que és molt important per entendre la seva obra sencera, era de profundes i sòlides creences cristianes catòliques. Tant com per aixecar-se ben de matinada, però que molt prest, per assistir a missa en bicicleta fins una petita localitat pròxima a Oxford... cada dia.
El llibre de Diego Blanco és "Un Camino Inesperado: Desvelando la parábola de El Señor de los Anillos. Parla l'obra de Tolkien de mites que són reals, de Déu, la lluita contra les forces del Mal, la temptació de l'anell, de les armes que atorga l'església, parla de sortir del nostre comfortable forat de hòbbit, la coneguda Comarca i i corre aquella carrera de la qual parla Sant Pau a les seves cartes, perquè l'enemic ens persegueix.
Tant si en sou fans i us heu llegit tots els llibres X vegades, com si mai heu sentit a parlar de Gandalf, Frodo, Bilbo o Aragorn (ni tan sols per les pel·lícules de Peter Jackson, sic :-( ), us recomano molt molt molt molt la lectura d'aquest llibre, encara no hi ha hagut cap editor que l'hagi publicat en català.
dilluns, 11 de gener del 2021
EL MELIC BEN BLANC
Tots els telediaris obren amb la mateixa notícia, un fet excepcionalíssim, de vital importància… només si vius a Madrid. Ha caigut una bona nevada i fa un freter de cal Déu al centre d'aquell lloc inhòspit que els d'aquí coneixem com sa península.
Si fóssim en ple juliol o agost seria vertaderament un fet excepcional digne d'estudi minuciós per part de la comunitat científica mundial, però som al gener, hivern a l'hemisferi nord, que faci fred és allò més probable, sorpresa! Que nevi al bell mig de la Castellana és un fet insòlit, sí, però molts llocs tenen problemes amb les comunicacions i transports quan hi neva cada any i ningú s'esvera, ni hi dediquen tot el Telediario a la neu a Madrid i els problemes dels madrilenys per la neu, el gel i el fred, o és que només neva a Madrid?
Ja no hi ha un virus contagiós i letal que ens està fent la guitza fa gairebé un any, no hi ha cap altra notícia al món, ni l'assalt al Capitoli per part d'uns partidaris ultradretans, que al Reino de España serien els Vox Supporters, incitats i excitats pel president més impeached de tota la democràcia estatunidenca, això dóna per a una altra entrada del blog.
Només es parla al llarg de tots els noticiaris televisius de la quantitat de neu que ha caigut a la capital i dels seus efectes, fent palesa una vegada més que com deia la presidenta de la comunitat del Centro, Isabel Díaz il-uso, "Madrid es España y España es Madrid". Lo fotut és que s'ho pensen ser, el melic de l'estat i del món, per això arribaran a demanar la independència fins i tot a Càceres o Valladolid.
Idò això, després diran que això del centralisme mediàtic no existeix. No és de bades que TOTS els mitjans de comunicació nacionales són a la capital del centr.e del Reino, allà resten llurs seus. Basta veure quin desplegament que han fet per tots els punts pintorescs de la Villa y Corte , estampes hivernenques de postals de la Gran Vía, el Retiro, Puerta del Sol, tot un especial monotemàtic de Cap d'Any però una setmana després.
RECEPTE TARTA GELADA DE MOUSSE DE CAFÈ
RECEPTE TARTA GELADA DE MOUSSE DE CAFÈ O TIRAMISÚ DE CAFÈ
INGREDIENTS:
400ml nata per muntar (2 bricks de 200 ml)
200g aprox. Llet evaporada
2cdes cafè soluble
Llet condensada 250g
250g formatge cremós (tipus Filadèlfia light)
100g sucre
Coquetes bambes (bescuits de soletilla)
½ tasseta de licor de cireres
2 tassetes de cafè
Teníem llet condensada i evaporada obertes que ens havien sobrat d'unes altres postres i vaig pensar de fer la recepta que no necessitàs forn, només gelera. Volia fer un tiramisú però... I me vaig treure del barret aquesta recepte per sorprendre a la meva germana, la cosina i els seus respectius fills.
Se bat la llet evaporada ben freda (jo l'he posada prèviament 5-10 minuts al congelador).
Problema: malauradament hi havia menys llet evaporada de la que esperava i necessitava, per la qual cosa hi he afegit 2 bricks de nata per muntar (200g per 2) que teníem a la gelera.
Quan ha pujat la nata-llet evaporada he afegit el sucre, el formatge cremós, dues cullerades soperes de cafè soluble i la llet condensada. He mesclat bé tot amb la batedora i he reservat aquesta crema dins de la gelera.
He colocat una capa de coquetes bambes banyades amb el cafè i el licor dins del motlle desmuntable. He afegit una capa de la crema, una altra capa de coquetes i una altra de crema.
Ho he posat al congelador unes 3 o 4 hores. Millor com més temps, jo ho vaig deixar per al dia següent.
Abans de servir vaig afegir cacau en pols per damunt com a decoració, i bon profit!...






