El Blog den Mestre: Blog personal den Miquel Mestre, llonguet de naixement, mallorquí de llinatge català, extremeny per afinifitat, m'agrada escriure, escoltar i xerrar; flabioler, guitarroner, ballador de plaça si me deixen; m'encanta la música i els instruments tradicionals; luthier casolà amb material de rebuig,... Sobre molts temes no tenc una opinió formada, perquè no m'interessen o perquè necessiten més informació per tenir una visió objetiva de l'assumpte.
dissabte, 14 de març del 2020
DESDE LA REPÚBLICA DE MORDOR
diumenge, 8 de març del 2020
MI PEQUEÑA MINORÍA
dilluns, 24 de febrer del 2020
SEMPRE PLOU PER SANT SEBASTIÀ
Sempre plou per Sant Sebastià, no me refereixo pas aquí a la bonica capital guipuscuana sinó a la revetla de la festa del patró del poble que me va veure néixer, Palma. Alguns proposen passar les festes de Palma a l'estiu, perquè pels voltants del vint de gener (sant Sebastià) té altes probabilitats de acabar xops de la pluja, "de trescents vint dies de sol a l'any i justament anaren a triar el dia que sempre plou!". Però ja no celebraríem sant Sebastià, i els foguerons i torradores a l'estiu poden ser un infern tèrmic, i molt més perillosos en temporada d'incendis de ple. Però qui era aquest Seabstià i com esdevení aquest centurió romà de la guàrdia pretoriana, màrtir, el patró de la molt Il·lustre, Noble i Lleial (aquest són els títols de Ciutat) Ciutat de Palma?
Sebastià fou um soldat romà, cristià en secret, al qual en temps dels emperadors Dioclecià i Maximilià fou anomenat cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana. En assabentar-se l'emperador que era cristià l'emperador li donar a triar entre conservar la seva condició militar o romandreen la seva fe religiosa. Sebastià trià el camí de la Fe, i l'emperador l'amenaçà de mort, però ell perseverà en la seva condició, cosa que enfurí a l'emperador que manà executar-lo tot i assagetant-lo fins a la mort. Els botxins li llançaren gran quantitat de fletxes i abandonaren el cos de Sebastià donant-lo per mort. Uns bons cristians varen recollir a Sebastià que encara alenava una mica i varen endur-se'l a casa d'una família patrícia per amagar-lo i curar-li les ferides. Un cop guarit, i sense fer cas dels consells de fugir de Roma, Sebastià se va presentar davant l'atabalat emperador Maximilià tot i recriminant-li la seva actitud envers els cristians. L'emperador va manar assotar-lo fins a causar-li la mort i, aquesta vegada sí, va morir. És patró dels soldats, fletxes, atletes i plagues.
Atesa la situació de cruïlla de la Meditarrània, Mallorca fou des d'èpoques molt remotes com els fenicis, port franc del tràfic de mercaderies i persones arribades de tots els indrets. Beneficiada del comerç naval, també va patir les conseqüències de l'arribada de passatgers no desitjats com els diferents elements patògens. Des de l'Edat Mitjana els brots de peste assolaren l'illa. Al segle XVI l'arribada d'un nou brot amenaçava als ciutadans per enèssima vegada, quan en plena crisi un vaixell amb cavallers de l'ordre de Sant Joan de Malta atracà al port amb una relíquia d'un braç de sant Sebastià que els acompanyava arreu. Arran d'aquella santa presència poc a poc varen anar minvant els casos d'infectats per la malaltia, cosa que se li atribuí ràpidament. Un cop els cavallers es varen donar per abastits d'allò que venguessin a cercar, se disposaren a tornar a l'illa de Rodes, però una forta tempesta els va impedir d'abandonar el port de Palma al llarg d'un parell de dies, cosa que s'interpretà com una senyal miraculosa, atès que els casos de peste anaven minvant amb la presència de la relíquia, els ciutadans varen demanar que la relíquia romangués a Ciutat per sempre. Un segle més tard amb permís papal, sant Sebastià es va convertir en el patró de la ciutat.
Un altre dia parlaré del lamentable cartell de festes, cada vegada pitjor, que contracta Cort (Ajuntament de Palma) cada any per sant Sebastià i d'iniciatives ciutadanes esperançadores com Orgull Llonguet.
A la imatge, unes vistes des del meu poble actual, sol del ponent, on sant Sebastià NO és festiu.
dimarts, 3 de desembre del 2019
I DE SOBTE...
El servei de redacció, el manager senior chief of staff advisers coordinator, chief content developer for multimedia digital platforms, guionistes, Senior content developer for analog platforms for knowledge dissemination, escriptors, autors, el traffic optimizer for virtual communication professionals, creator of digital content in a public diary i el chief director of managing and incoming advanced bloggers project development and new technologies of social media han tengut problemes tècnics que ens han obligat a interrompre el servei. Disculpin les molèsties. ;·D
Sí, això fa que aquesta empresa creada, mantinguda i desenvolupada per mi mateix sembli ser una cosa més important d’allò que veritablement és, un blog personal… En realitat l’abandó ha estat degut a una feliç circumstància: ens hem casat!
Fa un parell d'anys ningú, ni jo mateix, hagués pogut somiar amb aquest dia i avui en fa 7 mesos. Clar! els preparatius, les visites a a la meva al·lota (ara: esposa) a Plasència, perquè la meva dona és de la perla entre les perles de la vall del Jerte, la boda, el viatge de noces i l'establiment d'una nova llar,... per tot això s'ha hagut de posposar l'actualització d'aquest espai. Però, si les tasques encomanades per la meva estimada m'ho permeten, seguiré donant-vos guerra.
CONTINUARÀ…….. però no sabem quan ;-)
dissabte, 16 de novembre del 2019
ABASCAL PROPONE ILEGALIZAR A VOX Y CIUDAGRAMOS
dimecres, 24 de gener del 2018
Dites, reflexions i refranys den Miquel
dijous, 19 d’octubre del 2017
Els catalans ja han guanyat
Davant des fets ocorreguts recentment a Catalunya, la convocatòria d'un referèndum que ha estat impossible de pactar per manca de voluntat política per part sobretot d'un govern espanyol ancorat a una realitat de fa quaranta anys, les decisions que menystenen els drets fonamentals de la ciutadania que recull la pròpia Constitución española, podem dir que els intents mitjançant la força d'aturar un tren que se'ls vé de cara, igual que aturar la pluja quan cau o posar portes al camp, es preveuen poc menys que ineficaços, quan no contraproduents pel bàndol unionista que les promou. Els nervis i la impotència davant d'un allau humà que s'adreça a exercir el seu dret a vot, a donar la seva opinió de tot plegat, xoca contra un Estat que ha perdut els papers tot i enviant els cossos i forces de seguretat per reprimir les ànsies de votar. La imatge de la Guardia Civil confiscant urnes i paperetes per tal d'impedir que el poble voti. És evident que els polítics de la meseta central estan més assustats del que amb la seva actitud prepotent estan disposats a reconèixer. És del tot segur que allò que fa fer la por, habitualment són accions fora seny, amb violència excessiva. Però una imatge més potent que palesa l'odi irracional envers una nació germana és la captada a Huelva quan una comitiva de comiat de la Guardia Civil de Huelva que se dirigien a reforçar els efectius a Catalunya davant la perillosíssima amenaça secessionista més greu que allò de les bombes d'ETA que mataven a persones humanes. L'estampa recordava a les glorioses i heroïques despedides de les tropes que parteixen cap a indrets estrany i hostils més enllà de les fronteres i, potser tenguin raó, com en gran Toni Basses diu, hi ha un nosotros, los buenos, els que defensen una Espanya en la qual qualsevulla diversitat és rebutjada, en la que hi ha un "nosotros" castellà, autoritari, militaritzant i monàrquic, i un "ellos" que parla més d'un idioma i esgrimeix els seus arguments de manera pacífica i democràtica, que només vol votar. El Gobierno de España ha perdut els papers en el moment que una porra s'ha alçat contra gent indefensa que només volia expressar la seva opinió mitjançant el dipòsit d'un tros de paper dins una urna. L'ús de pilotes de goma, que per aquells que se'ls omple la boca en parlar del referèndum il·legal, a Catalunya estan prohibides.
En tot el conflicte català hi sobra odi i visceres i hi manca comprensió, consciència, coneixement, reconeixement, diàleg i amor. Segurament si hi hagués uns en comptes dels altres no hi hauria més d'un milió de persones demanant la independència a cada diada nacional de Catalunya des de fa un grapat d'anys, ni dos milions de vots malgrat tots els obstacles a favor d'una república catalana independent. De vegades saps en quin bàndol has de prendre partit quan constates qui hi ha al bàndol contrari. I l'espectacle vergonyós de policies carregant contra gent indefensa que estava per votar, és una imatge massa poderosa per què el Gobierno de España , en un exercici de cinisme absolut, no se li caigui la cara de vergonya, unes imatges impactants amb uns 840 ciutadans espanyols de dret apallissats per unes càrregues policials desproporcionadament violentes que han publicat els mitjans internacionals però els nacionals no. Això recorda els règims autoritaris on la lliure expressió i la llibertat de premsa són perseguides.
Ha estat un referèndum que no haurien desitjat cap dels independentistes, és obvi,però ha estat el que han pogut treure endavant tot i sortejant tots els entrebancs que ha posat el Gobierno del Reino de España , i així no s'ha pogut parlar de les coses realment importants per a un nou estat. Qui paga els sous i pensions, com se negocia el deute públic que s'hereda, on se paguen els impostos, qui es fa càrrec de la caixa de seguretat social? I les infraestructures? Perquè en quina lliga jugui el Barça és el més insignificant dels dilemes.
Els catalans ja han guanyat, existeix una desafecció cada vegada més gran envers tot allò que representi Espanya i els espanyols, desafecció però no odi. De fet, qui visqui i conegui la realitat de la societat catalana sabrà que és oberta i tolerant, no existeix un odi cap a la resta. El nacionalisme no va de sentir-se superior a ningú. Ja gairebé la qüestió identitària ha passat a un segon plànol.
Molts volen confondre als forasters que viuen fora de Catalunya que hi ha un adoctrinament dels nins catalans dins les escoles. Però les escoles no tenen gaire temps ni recursos per adoctrinar, tal vegada no veuen quina és la font d'on raja la desafecció catalana, els polítics espanyols que alimenten un odi contra tot allò que faci ferum de catalanitat.
Si al final no s'arriva a la república catalana... com s'ho farà el Gobierno de España per seduir als més de dos milions i escaig de ciutadans espanyols que volen partir?



