LA CASA IDEAL - HABITATGE DEL FUTUR

L'habitatge ha de ser lluminós, apr,ofitar al màxim la llum del sol, proveir-se al màxim possible mitjançant fonts d'energia netes (solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu...), ha de tenir sistema de reciclatge d'aigües residuals i aprofitament d'aigües pluvials. La climatització ha de ser independent a cada estança. Ha de ser una casa aïllada duna sola planta, accessible a persones amb mobilitat reduïda, els portals han de ser amples, les finestres grans i ben aïllades de la temperatura exterior. L'habitatge ha de ser una casa modular on es puguin afegir o treure mòduls d'acord amb les necessitats en cada moment de la vida i amb un preu assequible, a aquest efecte s'usarà al màxim d'elements prefabricats i de fàcil instal·lació. Els panells tindran un gruix apropiat i aïllament de farciment ecològic que aïlli del soroll i de la temperatura a l'exterior. Hi ha d'haver sistema de climatització amb el mínim consum elèctric.

L'habitació tipus: Ha de ser un lloc aïllat del món exterior, un lloc tranquil i que convidi a la pau, una àrea de descans confortable. Així mateix, ha de tenir accés a la llum natural. Recordeu que només és un espai per dormir. EL MOBILIARI HA DE SER CÒMODE A LA PARELL QUE AUSTER, BONA LLIT, MATALÀS CONFORTABLE, TAULETA DE NIT, UN ARMARI PER A LA ROBA DE TEMPORADA, UNA CADIRA CÒMODA I RESISTENT I UNA TAULA haurien de ser suficients mobles.

Saló-menjador: La sala ha de ser un espai diàfan i ben il·luminat amb connexions multimèdia i internet.

CUINA: Ha de ser molt àmplia, amb superfícies fàcils de netejar, espai per coninar-ne més d'un alhora. Hi ha d'haver espai per a forn, vitroceràmica, microones, nevera-congelador i rentavaixelles. Emmagatzematge suficient per a tots els utensilis de cuina.

BANY: Ha de ser un espai ben ventilat, espaiós. Preferiblement dutxa sobre banyera, de terra i aïllada amb mampara lavabo, lavabo. Heu de constar d'espai suficient per emmagatzemar productes d'higiene.

JARDÍ: Espècies autòctones, arbres fruiters, plantes aromàtiques, sistemes de regadiu amb aigües reutilitzables.

TERRASSA

APARCAMENT: Espai per a tres cotxes i traster

Últimament penso, o fantasiejant, en la construcció d'una casa, habitatge o llar de forma més econòmica possible, i això passa per l'eficiència energètica, ecologisme per supervivència de l'espècie humana i economia es donen de la mà de manera admirable, construint amb materials de deixalla, reutilitzant i donant nova vida a objectes que ja van tenir una vida útil.

Les garrafes i ampolles d'aigua, fer-ne una paret resulta fàcil i econòmic, només en necessitem milers per acabar la nostra nova llar. També hi ha els palets, amb 100 d'aquests suports de fusta rebutjats d'obres, indústries i comerços, a internet hi ha plànols open source per construir-te la teva pròpia casa de 80 m2. Les llaunes de refrescos també servirien amb aquesta finalitat. Hi ha els contenidors de transport marítim reconvertits i condicionats com a espai habitable.

EL BÉ MORAL DE L'ESTAT

Opina un monsenyor que ser independentista fomenta l'odi i la discriminació, i això no és actitud de bon cristià. Per què no hi estic d'acord? Perquè l'etzibada de pallisses a cops de porra que els cossos i forces de seguretat de l'Estat varen ser contra una ciutadania pacífica a mans buides i alçades i tan espanyola com un altre qualsevulla que només volia dipositar el seu vot dins una urna. La cridoria del "A por ellos" ovacionant els guàrdies civils contra uns conciutadans igualement espanyols com ells no suscita a l'odi? De veres no palesa la irracional catalanofòbia? L'esperonament dels conquistadores que van allende los mares a conquerir i imposar-se als salvatges natius que insiteixen en parlar la seva llengua estranya però igualment espanyola? Aquesta animadversió envers la catalanitat a què és deguda? La història que ens instrueix és llarga i el fenòmen de la catalanofòbia no és pas nou. I aquest sentiment, l'odi, no és precisament una virtut cristiana. L'esclat de la rebel·lió feixista nacional centralista durant la Guerra Civil, també escridassava i matava als que parlaven i pensaven en català, com deia l'Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi".

No, Espanya, i la seva unitat, ja no és un bé moral que cal preservar. En un estat laïc i tan secularitzat i ateu com l'actual, on s'avorta, s'imposa una ideologia de gènere a cops de lliçons d'escola i multes, viu sota una dictadura LGTBI i femellista, i darrerament s'eutanasia a tort i a dret. La idea de Espanya ja ha deixat de ser cristiana, apostatant. Per tant, Espanya, benvolguts porprats, ja no és un bé moral a protegir, una casa sense fonaments s'esfondra, i això és el que passa. Ja ho predí Alexandre Deulofeu, matemàtic, que Espanya desaparexeria pels voltants de 2029.

EL MEU TORMENTAT GERMÀ BESSÓ

Els meus pensaments són meus i de ningú més. ningú no pot venir a arrabassar-me'ls ni servir-se'n. la meva creativitat flueix dels meus dits... però no avui. El tipus simpàtic amb un humor intel·ligent, tintat d'un pessic d'humor negre barrejat amb alguna cosa escatològica, no ha vingut avui i ha manat com a substitut el seu germà bessó que, encara que s'assembla moltíssim a ell en aparença, és mediocre i no atresora gràcia cap. És més aviat un ésser patètic, trist, nostàlgic, poc imaginatiu i amb grans dots d'autocompassió. La nostàlgia és el que ens queda quan un temps passat se'ns ha esverat entre els dits com l'aigua clara d'un rierol de muntanya que un estúpid pretén agafar amb la mà, s'escorren ràpidament cada dia de la seva trista vida.

Això m'acosta cada dia al funest darrer dia del meu pas insignificant per aquest món ple de gent insignificant. No m'estimo, potser aquest seria un bon inici per a l'anàlisi de la meva situació actual. Algú podrà recordar que tots tenim unes capacitats per mostrar al món que ens envolta però em temo que les meves no són les que la gent volgués veure.

Em dispers! La nostàlgia,.... deia, és el record que vam ser feliços alguna vegada encara que no en fóssim conscients fins ara. Som així de babaus en general. el sentiment de nostàlgia d'un ésser estimat que ja no hi és, d'un objecte o lloc que ens porta un o mil records de vivències, situacions de felicitat que es dilueixen a la boira de la memòria.

Potser no recordar de vegades sigui una benedicció, no recordar tristesa, dolor, angoixa, traïció, desaires. El mar de l'oblit és ample i profund, encara que de vegades ens pot aterrir, com a mi que m'aterreix oblidar-me de la veu dels meus avis, però potser és millor així, la vida segueix, encara sense nosaltres, encara sense els nostres records, encara amb la nostra nostàlgia.

És que darrerament no sé com em sento. Potser un pesar al meu cor hagi aixafat la glàndula del raciocini que encara conservava. És tard per a mi, per enamorar-me o emprendre un camí que em porti a una altra ciutat a viure aventures. No vull tornar al primer amor, a qui em porten tots els camins. Voldria poder fer volar lluny d'aquí, lluny de problemes i preocupacions. No és cert que sigui feliç, encara que la meva cara dibuixi un somriure estúpid. Ho sento molt, així és la meva cara. Bons amics no en tinc, ni dolents em queden. Realment només estic. Vivint en una illa dins una illa, a la presó del seu amor em sentiria lliure. Són aquestes quatre parets de la meva habitació que jo anomeno llar les que exerceixen una força magnètica. No veig que coses que abans em motivaven a seguir endavant ja no em criden l'atenció. Guarda els teus passos. La mirada que mira a terra que es trepitja ajuda a evitar les merdes de gos de la vorera però no deixen veure què depara el camí del davant. No sóc res, no comparteixo les meves llàgrimes amb ningú, són massa íntimes, personals, valuoses.

Em perdo als detalls. Sóc distret així. Les moltes coses que m'agradaria fer, els molts llibres que voldria llegir, els innombrables racons que voldria visitar, no n'hi ha prou amb dues vides per a tot. La prioritat mai no va ser el meu fort. Tot pot ser interessant, bonic. dispers, desequilibrat, caòtic,... inconstant, mandrós, nostàlgic. La vida passa molt de pressa al costat meu, gairebé sense saludar. On van quedar les tardes de joc interminable, on la joia del nen, la il·lusió innocent? Ella arribarà algun dia? Potser ja ha passat de llarg. Crec que si aconsegueixo canviar-me, els tics i els vicis són batalles constants, potser ella s'acosti algun dia, potser em vol conèixer si alguna vegada em centre, em assossec, trobo aquesta Pau beneïda, em convertiria en un savi de la vida, una cosa així com un monjo zen de l'equilibri, la racionalitat, la vida, el sentiment, l'amor.

CATALÀ SANITARI

Requaranta cara bitxos, saps què hi van d'alçats els estentissos espanyolistes dretans amb això del català a la sanitat pública! Si hom vol exercir com a empleat públic, amb els beneficis, però també amb els deures, que aquesta condició comporta, ha d'acceptar les vicissituds pròpies de la relació administrativa-funcionarial. El servidor públic està per damunt de tot per atendre al ciutadà, en la seva especialitat. Se dóna el cas que en aquest petit territori tenim una llengua pròpia i que als empleats públics de la resta de sectors se'ls hi exigeix ternir-ne un coneixement mínim per accedir a la funció pública. Així doncs, és ben normal que al que vulgui fer feina de metge a balears se li exigeixi coneixement de català.perquè és el meu dret lingüístic que en estar malalt el metge m'entengui. Sembla ben cabal que el qui m'atengui, m'entengui.

GALETES DE CASTANYES SENSE GLUTEN

Delicioses galetes de castanyes sense gluten amb un intens sabor de castanyes. Si mai t'has preguntat què fer amb les castanyes rostides, per què no proves aquestes originals galetes de castanyes?

Aquesta és una galeta sense gluten única i saborosa que agradarà a tothom.

Aquestes galetes de castanya són indubtablement delicioses, amb un mos cruixent i un ric gust de vainilla i taronja.

Vaig començar a fer servir farina de castanyes quan a la meva filla li van diagnosticar que era celíaca. Em vaig animar a experimentar amb diferents farines per veure quants productes de fleca sense gluten diferents i excel·lents podia fer.

Ingredients galetes de castanyes sense gluten

200 g castanyes rostides

3 clares d'ou

50 g de sucre glass

2 cullerades de suc de taronja

Ratlladura de ½ taronja

1 culleradeta de Vainilla

una miqueta de sal

¼ culleradeta de pols de forn (llevadura)

1 culleradeta de farina d'arròs (pot ser farina de blat)

Informació Nutricional

Categoria: Galetes

Cuina: Espanyola

Temps de cocció: 10 minuts

Temps de preparació: 15 minuts

Dificultat: Fàcil

Racions: 6-8

Com fer galetes de castanyes sense gluten?

Pas 1: En una batedora, triturem les castanyes rostides fins que tinguem farina de castanya.

Pas 2: Separem les clares dels rovells de 3 ous. Batem les clares juntament amb una mica de sal. Quan les clares comencen a espessir, afegim el sucre glass a poc a poc fins que obtinguem una barreja ferma.

Pas 3: Quan tinguem les clares amb una consistència ferma, que en cas de bolcar el bol no caiguin, afegim la farina de castanya, la farina d'arròs, el llevat, la ratlladura de taronja, l'extracte de vainilla, la ratlladura de taronja i el suc de taronja. Barregem fins que tinguem una massa homogènia.

Pas 4: Preescalfem el forn a 170 °C i preparem un parell de safates per enfornar amb paper vegetal.

Pas 5: Fem boletes de massa de la mida d'una nou i les anem situant a la safata. Heu de deixar almenys 4 o 5 cm entre elles.

Pas 6: Enfornem les galetes al forn a 170 °C durant 8 o 9 minuts o fins que estiguin daurades per les vores.

Pas 7: Un cop llestes les galetes, les traiem i deixem refredar en una reixeta.

Consells per fer galetes de castanyes sense gluten

La vida útil de la farina de castanyes és daproximadament un mes. Deseu-la en un pot tancat en un lloc fred i fosc fins a 6 mesos, o congeleu-la.

CHOZA O MANSIÓN

Tal y como plantéase el dilema de si vivir en una mansión con vistas a un mísero paisaje o choza, o quizás, una humilde choza pero con un paisaje espectacular de por vida,... y sin dudar, diría que prefiero ser el dueño de una humilde barraca desde donde poder contemplar cada día un majestuoso paisaje que ser el dueño de un majestuoso paisaje que solo puede deleitarse contemplando una humilde barraca. La felicidad se encuentra en esas pequeñas cosas, instantes cotidianos que nos producen ese efímero placer contínuamente, pero que si los juntas uno tras otro y los ordenas en una fila puedes asegurar con satisfacción haber vivido la VIDA plenamente. Hay quienes confunden valor y precio, siendo que a menudo aquello más valioso, por su valor intrínseco, no se le puede poner precio porque no hay oro en el mundo capaz de pagar 

UNA VETLADA INOBLIDABLE

Una vetlada inoblidable comença per un oblit, de malenconies, tristeses i afanys, atzaroses muses inspiren als sonadors que amb llurs instruments del·lecten als oients amb llur tonada. L'auditori escalfa al músic i l'artista escalfa al públic, com en un tendre intercanvi de carícies mútues. Guspires ixen dels ulls que astorats contemplen l'hipnòtic ball de les flames. Després d'un bon tiberi a a panxa, rodejats d'amics i bon vi de la terra, la vida i el món sembla un lloc molt més agradable fet per gaudir del moment intensament.