Sempre plou per Sant Sebastià, no me refereixo pas aquí a la bonica capital guipuscuana sinó a la revetla de la festa del patró del poble que me va veure néixer, Palma. Alguns proposen passar les festes de Palma a l'estiu, perquè pels voltants del vint de gener (sant Sebastià) té altes probabilitats de acabar xops de la pluja, "de trescents vint dies de sol a l'any i justament anaren a triar el dia que sempre plou!". Però ja no celebraríem sant Sebastià, i els foguerons i torradores a l'estiu poden ser un infern tèrmic, i molt més perillosos en temporada d'incendis de ple. Però qui era aquest Seabstià i com esdevení aquest centurió romà de la guàrdia pretoriana, màrtir, el patró de la molt Il·lustre, Noble i Lleial (aquest són els títols de Ciutat) Ciutat de Palma?
Sebastià fou um soldat romà, cristià en secret, al qual en temps dels emperadors Dioclecià i Maximilià fou anomenat cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana. En assabentar-se l'emperador que era cristià l'emperador li donar a triar entre conservar la seva condició militar o romandreen la seva fe religiosa. Sebastià trià el camí de la Fe, i l'emperador l'amenaçà de mort, però ell perseverà en la seva condició, cosa que enfurí a l'emperador que manà executar-lo tot i assagetant-lo fins a la mort. Els botxins li llançaren gran quantitat de fletxes i abandonaren el cos de Sebastià donant-lo per mort. Uns bons cristians varen recollir a Sebastià que encara alenava una mica i varen endur-se'l a casa d'una família patrícia per amagar-lo i curar-li les ferides. Un cop guarit, i sense fer cas dels consells de fugir de Roma, Sebastià se va presentar davant l'atabalat emperador Maximilià tot i recriminant-li la seva actitud envers els cristians. L'emperador va manar assotar-lo fins a causar-li la mort i, aquesta vegada sí, va morir. És patró dels soldats, fletxes, atletes i plagues.
Atesa la situació de cruïlla de la Meditarrània, Mallorca fou des d'èpoques molt remotes com els fenicis, port franc del tràfic de mercaderies i persones arribades de tots els indrets. Beneficiada del comerç naval, també va patir les conseqüències de l'arribada de passatgers no desitjats com els diferents elements patògens. Des de l'Edat Mitjana els brots de peste assolaren l'illa. Al segle XVI l'arribada d'un nou brot amenaçava als ciutadans per enèssima vegada, quan en plena crisi un vaixell amb cavallers de l'ordre de Sant Joan de Malta atracà al port amb una relíquia d'un braç de sant Sebastià que els acompanyava arreu. Arran d'aquella santa presència poc a poc varen anar minvant els casos d'infectats per la malaltia, cosa que se li atribuí ràpidament. Un cop els cavallers es varen donar per abastits d'allò que venguessin a cercar, se disposaren a tornar a l'illa de Rodes, però una forta tempesta els va impedir d'abandonar el port de Palma al llarg d'un parell de dies, cosa que s'interpretà com una senyal miraculosa, atès que els casos de peste anaven minvant amb la presència de la relíquia, els ciutadans varen demanar que la relíquia romangués a Ciutat per sempre. Un segle més tard amb permís papal, sant Sebastià es va convertir en el patró de la ciutat.
Un altre dia parlaré del lamentable cartell de festes, cada vegada pitjor, que contracta Cort (Ajuntament de Palma) cada any per sant Sebastià i d'iniciatives ciutadanes esperançadores com Orgull Llonguet.
A la imatge, unes vistes des del meu poble actual, sol del ponent, on sant Sebastià NO és festiu.
