REFLEXIONS IRREFLEXIVES

Quant fill de puta trasbalsat va solt per les carreteres. Quant descerebrat al volant posa en perill la vida dels qui tenen la desgràcia de creuar-se pel camí. Quant nen analfabet i mal criat conduint cotxes d'alta gamma es creu el propietari del món, de la carretera, amb tots els drets i cap obligació, sense educació, ni respecte. Quanta furgoneta blanca sense retolar circula per aquestes vies d'Espanya, darrere d'una ben visible economia submergida, picaresca castellana que, exportant-se, porta des del segle XVI. Amb això del Còvid que assola el nostre planeta el 2020, 2021,2022… la gent està més trasbalsada. Es veu gent amb els nervis a flor de pell, l'agressivitat traspua en aquells que no els queda cap altre recurs i el deixen anar al volant d'un vehicle motoritzat cosa que posa en risc d'accidentar-se greument no només a ells, sinó tot a conductor o transeunt que s'encreui al seu camí.

Serà degut al confinament, a la por de caure malalt ia la mort, que l'ús continuat de la màscara no ens deixa respirar i ens aclapara, que l'elàstic de subjecció està molt tens i talla la circulació de sang cap al cervell. ... Entenc que la situació pugui ser tensa, molts treballadors tocats encara per la crisi del totxo, les hipoteques i els bancs del 2008, van quedar lluny els temps quan qualsevol ase que no era capaç d'acabar ni l'ESO es posava a treballar ( malament) amuntegant maons, que no construint, i veient entrar una quantitat de líquid que era derivat a cotxes d'alta gamma i crèdits hipotecaris que per aquells temps es donaven com xurros i porres en una xurreria, així guanyaven molt més que molts que ens esforcem per treure uns estudis, completar una formació o estudiar unes difícils oposicions, per, ara que han vist paralitzada la seva activitat laboral, la seva única font d'ingressos, ja no queden forats al cinturó per prémer-ho encara n més. Si amb l'anterior crisi que encara estem arrossegant vam poder observar com apareixia l'estrany treballador a les cues de la fam, aquesta nova crisi ha vingut per consolidar aquesta situació deplorable.

Si bé és cert que en la recerca de la resiliència, tot allò que no et mata et fa més fort, potser se'ls va oblidar advertir que allò que no et mata també pot debilitar-te en molts aspectes i has de treure partit a allò menys afectat, més sa, més fort, treure múscul del braç més fort per sostenir tots dos.

Al cruel esdevenir de les onades de la vida, veig l'embat de temporals que porta a les meves costes restes de cent naufragis, fustes de mil vaixells naufragats. Sóc aquesta platja on acudeix, aquest tauler solitari i silenciós, després de navegar un mar irat, entre onades furibundes. La brisa suau juga amb els cabells que acarona la pell plena de sorra i salnitre, pell morena, canyella dolça. Una fumera ensutja l'alba de tons grisencs.

Entorn a tu apareixen com xoriguers en zel... adherits, els púgils segueixen aferrant-se sobre el quadrilàter … amb barretes de cola de barra-cola als seus seients cantonals. L'hemeroteca que tot ho recorda oblida contextualitzar els missatges. Despotric contra el criador de potrilles que encasta el seu protagonisme en un armari encastat portant el detallat compte del conte del sarment sàrmata de Saramago, sororitat amb Soros, la sonoritat.

PLOR PER UNA MARE

A la vida de les ànimes sensibles hi ha coses que ens fan botar la tecla de les emocions. Per a mi és la música, aquest instrument que comunica l'esser exterior amb l'interioritat, unint les ones sonores amb el cor. Hi ha cançons que m'agraden molt però me fan plorar degut a un significat que tenen per a mi, per qualque raó comporten una càrrega emocional que fa que reaccioni. Una d'aquestes cançons que me porta una melangia eterna és "Buon giorno principessa" de Nicola Piovani, que es troba a la banda sonora de la pel·licula "La vida és Bella"de Roberto Begnini de l'any 1999. O potser "l'Emmanuelle", himne de la JMJ de Roma 2000, me recorda a la meva joventut,i també la cançó de "Juancito, Juan Tiradora" de Carlos Mejía Godoy, m'evoca al meu pare, que nom Joan, o Vou Verivou (Noninó) que me la cantava ma mare de petitó…. Ai! Ma pobra mare! 

Les cançons que malenconioses m'agraden. Com el seu propi nom indica el sentiment de mel-angia té un gust dolç.

Plor, perquè ja no hi ets. Te trob a faltar molt més del que estic disposat a admetre. Te necessit. Abans que cap dona m'estimàs tú ja m'ho donares tot. Els estels brillen dalt d'un mantell fosc, tornarà una alborada sense tú. L'aixopluc que en altre temps sempre em donaves, no tornarà ni sentiré més que mai que ja no hi ets. M'acaronaves i em consolaves quan prenia mal, però en un instant ja ets tan lluny que no pots sentir un xiuxiueig que em surt de l'ànima que em surt del cor fins els meus llavis em recorre mentre una llàgrima travessa la meva galta, el meu cor, amb un "t'estim, mamà".

On va quedar aquella dona forta que m'agafava de la mà, que empemptava els meus somnis, que me donava aixopluc en els meus malsons. La dona jove, tot i que sempre serà bella, ja va partir, roman ma mirada trista mentres perd per moments les forces per viure. La vida no fou amable per a ma mare, orfana de mare massa nina, veure morir un fill de les seves entranyes, esposa sacrificada… malaltia, mort d'una segona mare, càncer, depressió severa, demència senil prematura, cadira de rodes, un segon càncer... mort.

Sempre deia que quan ella morís qui ho passaria pitjor seria jo. I ara, heu-me ací. El seu filló, pobre filló de la mare morta. Cuida'ns des d'allà al Cel. T'estim i t'enyor moltíssim mamà.

ENTRA L'ESPERANÇA DINS UNA HABITACIÓ TANCADA

L'esperança entra fins i tot a una habitació amb la porta tancada. Resideix en els ulls d'una mirada que des del balcó o la finestra albira l'horitzó d'un nou demà, un paisatge descobert en temps de quarentena, un amic allà on no hi havia hagut més que un desconegut amb qui creuar-se cada dia de camí a la feina, el so d'una música llunyana que sembla transportar-nos a un un temps passat plens de nostàlgia pel record.

És en les petites coses de la vida que hom troba conhort en temps de patiment, plagues de dimensions bíbliques, pestes negres del segle XXI, un ésser humà inflat d'orgull i prepotència que és posat al seu lloc de precària creatura amb tot just un ésser microscòpic que aconsegueix fer trontollar a l'humanitat sencera, però també obliga a treure allò més humà, allò millor de tots nosaltres, la creativitat, la solidaritat, el valor d'aquells que tenen cura dels més febles i de tots, sanitaris, empleats de neteja i higiene, treballadors de supermercats i tendes d'alimentació, transportistes i personal de logística. La imaginació brolla quan un infant està avorrit, elevant la ment i contribuint al desenvolupament de les seves aptituds. El joc esdevé aprenentatge. L'aprenentatge ajuda a creixer a la persona. 

Tornarem a abraçar-nos, tocar-nos, acaronar a vida a cara descoberta i cara neta. No hi haurà cap mascareta que pugui tapar cap somriure. Recluïts a casa no s'està malament, però prefereixo poder caminar pel camp que restar en el meu pis de 60 metres quadrats.

Les cases s'enfilen muntanya amunt com si volgueren arribar al cim, els terrats se troben amb les teules de fang prenent el sol, com sargantanes d'argila. I és que el sol d'abril primaveral, després d'una ruixada d'aigua, fa net l'ambient d'impureses. 

TROBAR TEMPS PER FER EXERCICI? CANVIA ELS TEUS HÀBITS

Per què no tens temps per fer exercici (i com trobar-lo)

de Tania Sanz

Com trobar temps per fer exercici

Trobar temps per fer exercici és difícil. Tot i que tenim tota la intenció d'estar més fit, veure'ns i sentir-nos millor, incorporar una miqueta d'activitat física a la nostra caòtica rutina esdevé gairebé impossible.

Si aquest és el teu cas, deixa'm dir-te que no estàs sol al món. El principal motiu per no començar a fer exercici segons les enquestes, és simplement la famosa “manca de temps”.

Així que si tu no aconsegueixes trobar temps per fer exercici, et falta motivació, les teves activitats s'amunteguen com a formigues i les hores del dia no et rendeixen, aquest article és definitivament per a tu.

"Aquest matí no vaig tenir temps d'anar al gimnàs, per tercer any consecutiu." Mr Puterful

Un matí de l'any 1984 a Califòrnia un home va ser llançat a un llac emmanillat de mans.

Al voltant de la cintura se li va col·locar una corda prou forta per remolcar 70 vaixells i 70 passatgers, per 1 quilòmetre i mig de distància. Vas llegir bé: amb la força del seu tronc aquest home va ser capaç de remolcar tot aquest pes sense morir a l'intent! L'impressionant és que aquest assolellat demà aquest home estava celebrant el seu aniversari número 70. Jo també em vaig quedar amb la boca oberta després de llegir. Aquest “super humà” del qual parlem es tracta de Jack Lalanne, que és considerat el pare del fitness. I amb tota raó! fins i tot el dia previ a la seva mort, als 96 anys, Jack continuava fent exercici cada dia. A més de ser un home molt disciplinat, també va ser un gran inventor. Va ser el primer a dissenyar alguns aparells que fins a la data es continuen usant al gimnàs ia més, se li atribueix l'exercici cardiovascular conegut com a “jumping jacks” (o salts de tisora).

Per mi ell és un dels millors exemples sobre les meravelles que l'hàbit de fer exercici pot fer a la teva vida. Pensa per exemple, als atletes olímpics, de vegades sembla que es tractessin d'extraterrestres per les seves increïbles habilitats físiques, el control sobre el seu cos i evidentment per la seva aparença saludable. Però sabies que els beneficis de l'exercici en aquests atletes d'alt rendiment s'extrapolen a altres àrees de la seva vida?

S'ha vist que els esportistes tenen un autocontrol millor i per tant prenen millors decisions, desenvolupen una millor intel·ligència emocional i la seva capacitat cognitiva és millor en comparació amb persones que no fan exercici. Els beneficis de fer exercici s'estenen a totes les àrees de la teva vida. Per tots aquests beneficis i més, és important que comencis a construir lhàbit de fer exercici. I aquí comencen els problemes. Potser la teva rutina diària és un laberint sense sortida i al final del dia estàs tan exhaust que millor ni parlar-ne. T'entenc.

Moltes vegades les nostres activitats depassen el nostre temps disponible. Vivim accelerats desitjant que el dia tingués 30 hores (i potser tampoc no ens rendirien). Així que si tu no tens temps de fer exercici, no ets lúnic o única… Segons els registres de cerca de google més de 5000 persones mensuals busquen exactament això. Però deixa'm dir-te alguna cosa:

El problema no és el temps que no rendeix, el problema és a les teves prioritats.

Quan totes les teves activitats del dia són una prioritat, en realitat res no ho és. Siguem honestos, no és que no tinguis temps, és que al fons l'exercici no és la teva prioritat (punt). Però no és culpa teva. Aquesta manca de prioritat en realitat es deu a un motiu molt més profund…

Per què no aconsegueixo trobar temps per fer exercici? Es podria dir que no tens temps per fer exercici perquè estàs massa ocupat, però tot i així és probable que inverteixis uns minutets al dia per a altres coses menys importants.

És a dir que, estàs donant prioritat a curt termini a altres activitats, i és normal. Aquesta “manca de temps” es converteix en l’excusa més popular per justificar perquè no comencem a fer exercici. Potser et siguin familiars algunes de les excuses següents per posposar el moment de començar a fer exercici. Un dia tindré més temps – per exemple, quan la feina disminueixi, quan trobi una nova feina, quan em jubili, quan els nens siguin grans, quan els nens comencen l'escola, quan no tingui x, i o responsabilitat. Tan aviat com perdi una mica de pes començaré a fer exercici.

Quan aconsegueixi suficients diners per pagar un gimnàs. Quan l'hivern / estiu / any / vacances han acabat, tindré la motivació per començar a moure'm de nou.

Aquí vénen les males notícies: El temps no farà més fàcil fer exercici, el futur no vindrà amb més temps disponible. No tindre temps per fer exercici és una decisió, no és un problema de temps. No tenir temps per fer exercici és una decisió, no és un problema de temps...

Segons una doctora experta en el tema i autora d'un llibre, assenyala que les excuses per no fer exercici són només un reflex de creences més profundes, com ara baixa autoestima, pensaments negatius, i algun tipus de por. L'experta diu que tots tenim raons per no fer exercici, però tot es redueix a la gestió del temps i la por: la por de fer-te mal, por del ridícul, por del fracàs, etc.

Sense adonar-te'n has estat prenent decisions basades en aquestes creences. I això és el que t'impedeix de seguir un hàbit d'exercici regular. Per tant, aquesta manca de temps o manca d'energia o manca de motivació és només una manera d'explicar un motiu molt més profund que t'impedeix ser constant amb l'exercici. La teva decisió de no fer exercici, no es deu a la manca de temps, sinó que és el resultat de creences més profundes. Sumat a aquestes barreres psicològiques i creences profundes busquem una recompensa el més ràpid possible, i per tant l'exercici es converteix en la darrera opció en comparació amb la teva sèrie preferida, o amb uns minuts més al llitet.

Tenim menys problemes per trobar temps per a aquestes activitats més divertides i satisfactòries perquè no tenim cap barrera psicològica davant d'aquestes activitats. La manca de temps es converteix en la millor justificació per no sentir-te culpable i en canvi tenir un alleujament temporal. Però pensa en això:

Imagina la teva vida en 5 anys, com serà la teva salut com a conseqüència del teu estil de vida sedentari? En aquest llavors: tindràs temps per a les múltiples cites mèdiques?, tindràs temps i diners per a tots els medicaments per tractar la pressió arterial alta, el colesterol alt o diabetis? Estic segura que la resposta a la teva ment és simplement: vull començar a fer exercici a partir d'ara. Si és així, segueix llegint…

5 passos per deixar les excuses i tenir temps de fer exercici. L'única manera de fer exercici és convertint-lo en una prioritat a la teva vida, però com?

A continuació trobes algunes estratègies que t'ajuden a trobar temps suficient a la teva estreta rutina per fer exercici i el converteixen en una prioritat. L'objectiu és que proves totes, i decideixis quin funciona millor per a tu.

1.- Fes un inventari de la teva rutina i redefineix les teves prioritats

Quan tens un negoci és molt important fer una anàlisi de la mercaderia, no vols tenir minves que costin diners i esforç.

El mateix passa amb el teu temps, ja que es tracta del recurs més valuós que tens, és limitat i depèn de tu aprofitar-ho en activitats que et facin bé, o per contra, desaprofitar-lo en altres que no tinguin gaire benefici.

Per començar a prendre millors decisions, és important saber en què se'n va el temps durant la teva rutina, i fer aquest inventari de temps és molt fàcil.

L'únic que has de fer és triar un dia normal (de preferència entre setmana), i seguir aquests 2 passos:

Programa una alarma cada 4 hores, començant des que et despertes i fins que vas al llit. Per exemple: si us aixeques a les 7 am, programa l'alarma a les 11am, 3pm, 7pm, 10 pm.

Cada vegada que soni l'alarma, escriu o enregistra una nota de veu les activitats en què vas invertir aquestes 4 hores. Si no recordes programa les alarmes cada 2 hores.

Aquest inventari us serà d'utilitat per detectar aquelles activitats que no són importants, i que en eliminar-les poden fer espai per tenir temps de fer exercici.

2.- Adopta noves creences i pensaments

Com ja saps, les teves creences et condueixen a prendre decisions, però la bona notícia és que tu pots modificar les teves creences, cosa que t'ajuda a definir millor les teves prioritats, i en aquest cas a convertir l'exercici en una prioritat a la teva vida.

L'única manera de fer exercici constant és canviar la teva mentalitat respecte a l'exercici.

(Torna a llegir això)

És només quan deixes de pensar que l'exercici és incòmode, esgotador o dolorós, quan trobes el temps necess ari per a una rutina dexercici.

Aquests són exemples de noves creences o pensaments que pots adoptar 5:

Sóc més feliç quan estic en moviment.

Sóc més feliç quan faig exercici cada dia.

Em sento més fort, més potent, amb més poder, amb més energia quan faig exercici regularment.

Em sento millor amb mi mateix quan faig exercici.

M'encanta la sensació d'èxit que ve amb un bon entrenament.

La meva salut és important per a mi més que estar a Instagram o Netflix

Em vull veure millor i sentir-me més orgullós de mi mateix, i per això avui faig exercici

Tu pots seleccionar els teus pensaments de la mateixa manera que selecciones la teva roba cada dia.

3.- Converteix l'exercici en una cosa més convenient (i fàcil)

Fer-ho més convenient implica 3 categories: durada i intensitat, horari i lloc.

Durada i intensitat:

Moltes vegades m'han preguntat quant de temps cal fer exercici (probablement tu també t'has preguntat el mateix). Bé, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) necessites 30 minuts d'exercici diari. Tot i això, passar de zero minuts a 30 minuts és com pujar l'Everest en un dia.

Per això, jo et recomano simplement que comencis amb molt però molt poc. No et preocupis, no vol dir que et quedis estancat en una rutina d'exercici diminuta per sempre. Només es tracta de començar i de mica en mica augmentar la intensitat i/o durada. Confia en mi, està bé començar amb poc temps.

Pensa en això: un passeig de 5 minuts ara es pot convertir fàcilment en 30 minuts diaris en poques setmanes, però el punt clau és que un ha de començar en algun lloc cert?

Comença molt fàcil, per exemple: 3 minuts de botar la corda, 15 flexions, o 10 minuts de pujar escales.

Horari

Segons diverses investigacions, fer exercici al matí és el millor moment per exercitar-te.

Però també es converteix en el pitjor per a molts, perquè probablement t'aixeques més tard i aleshores el monstre de l'estrès t'acompanya durant tot el sant dia.

Aquí vénen les bones notícies: està comprovat que l'exercici t'ajuda a dormir millor 8, i per tant és probable que a poc a poc aconsegueixis despertar una mica més d'hora, alhora que augmentes la intensitat i la durada del teu exercici.

L'objectiu al començament és començar amb pocs minuts, i després, com a conseqüència natural de la constància veuràs que aconsegueixes fer un espai més gran al teu matí per fer exercici. Encara que si per a tu és més fàcil a la tarda, llavors endavant!

Lloc

És important definir exactament en quin moment del dia t'exercitaràs, i on (aquesta part és més fàcil si ja vas fer el teu inventari de temps).

Per exemple:

Al matí després de prendre cafè ia la meva sala.

A la tarda després de llegir el diari i al parc davant de casa

Recorda comença amb poc temps, i sigues pacient amb tu mateix.

4.- Escriu el que estaràs fent per avançat

Moltes vegades la nostra decisió per defecte és no fer exercici i demanar un desig perquè el temps rendeixi una mica més, cosa que evidentment et fa simplement no fer exercici. Fer exercici ha de ser la teva decisió per defecte (i no al revés).

Una manera de convertir la teva rutina dexercici en una decisió per defecte és escrivint el que estaràs fent. Això se'l coneix com a “implementació d'intencions”, un concepte psicològic que et predisposa a prendre aquesta decisió, i els resultats han estat comprovats per molts estudis a totes les àrees. Les persones que escriuen la seva intenció per endavant tenen més probabilitat dacabar decidint exactament això en comparació amb les persones que no escriuen.

Sembla que el simple fet d'escriure et compromet, es converteix en una tasca per fer, en una cita amb tu i no només en un pensament o desig. A més en escriure el que estàs fent ho estàs visualitzant a la teva ment. La investigació suggereix que simplement imaginant fer exercici, pot ajudar a preparar el cos per fer-ho realment. Sona boig, però és veritat.

De fet, la visualització és una tècnica usada en atletes olímpics per practicar l'execució dels moviments, millorar-ne el rendiment, i fins i tot reforçar-ne la motivació. Per això, ara que ja saps què estaràs fent, a quina hora i on, és important que el visualitzis i ho escriguis al teu calendari, a la teva agenda, o en un lloc visible. D'aquesta manera a més d'ajudar-te a prendre una millor decisió, també es convertirà en un recordatori excel·lent per formar l'hàbit.

5.- Fes-ho més divertit

Aquesta part és indispensable, perquè quan una activitat és divertida és més probable que prems la teva agenda per poder-la dur a terme. Potser penses que l'exercici no té res de divertit, però t'equivoques.

Fins i tot si l'exercici és de pocs minuts i a la teva pròpia habitació pot ser una mica divertit. Aquestes són algunes idees comprovades:

Puja el volum i posa la música que t'agradi, està comprovada ja que ajuda a millorar la teva freqüència cardíaca i el teu exercici aquí et deixo un playlist que et donarà un punch denergia.

Porta un registre diari per veure que ets tan constant, així l'exercici serà com un joc.

Premia el teu esforç amb una recompensa saludable. Per exemple: una dutxa tèbia amb el teu sabó preferit.

Si és possible, convida més persones a la teva rutina diària d'exercici. Tant se val que sigui un company virtual perquè segons una investigació això també dóna resultats.

Val a dir grolleries mentre t'exercites (és seriosament) un estudi va demostrar que això millora la tolerància al dolor.