EN CRISTIANO, COÑO!

En Miguel Bosé Dominguín va demanar a en Lluís Llach i Grande que cantés una cançoneta en castellà, cosa a la qual en Lluís s'hi va negar. I per què? Aquí en teniu els motius que va exposar el cantautor català:

Primer: “Perquè el català és una llengua que fonèticament té recursos per expressar coses irracionals”.

Segon per motius polítics: “Jo (en Lluís Llach) vaig començar a cantar durant el franquisme on cantar en català estava prohibit i era una manera de fer la punyeta sense haver de fer cap declaració de principis, que també estaven prohibides”. “Si un cantava en català ja sabia que rebria clotellades”.

Tercer:  Perquè pertany a una cultura petitona, “una cultura de deu milions de persones” i si com a cantant pot deixar un patrimoni de cançons que la gent pugui escoltar i cantar en la seva llengua, ja està satisfet.

I per acabar Miguel Bosé li proposa que si s’atreveix a cantar en castellà, ell ho farà en català, Lluis Llach, coherent amb les seves idees, respon amb un simple NO, com ja he dit trob molt coherent i bons motius els expressats per aquest xicot gironí, si seguiu aquest blog (deixau-m'ho als comentaris, per favor, perquè crec, encertadament, que no me llegeix ningú) us haureu adonat que, per aquest motiu i excepte per una bona causa molt ben justificada, les meves entrades/articles al blog des de fa un temps són únicament i exclusiva en català, llengua que compartim en Lluís i jo, per les mateixes raons que palesa en Lluís Llach que a dia d'avui són vigents.

Potser penseu que sóc un poc burro amb la tossuderia de voler parlar en català, burro puc ser-ho però burro català, el que va conquistar veritablement l'oest americà, i ho prova que surt a moltes pel·lícules de Westerns. Contemplau-vos al mirall...

ARTISTA CASADO

Ets un artista, un equilibrista com no s'hi troben avui en dia, un mag ilusionista dels que creen d'allà on no n'hi ha, un mentalista que controla la ment de les multituds, un dels més grans artistes. El teu nom Pablo, "el petit", no et fa justícia. T'hauríem d'anomenar el gran Houdini Cansado. Els incrèduls pocasoltes! Dubtau del seu art?

On no hi havia cap assitència a classe, hi treu un grapat de màsters de la universitat Juanca (Ja és casualitat, amb el nom de l'emeritat que ha fet un Ferran VII, ha escampat la boira!), d'això s'en diu il·lusionisme, crear matèria del no res.

Control mental és aconseguir que ningú sàpiga qui és M. Rajoy que apareix als papers de l'extresorer del seu partit.

Equilibrisme funàmbul és pactar amb l'ultra-ultra-dreta franquista ara i adès i a l'hora al congrés dels imputats dir-li de tot excepte maco (inclòs un discurs amb arguments ad hominem) i oposar-se a la moció de censura d'en Santi… tot i continuant amb ell als governs de Múrcia, Andalucia o Madrid.

I què en podem dir de les hores de riure fins a fer-nos mal la panxa d'aquest i altres paiassos similars que surten per la tele?

UN CAMINO INESPERADO

Fa dues setmanes vaig acabar de llegir un llibre molt interessant. L'autor és un jove (just té un any més que servidor, per tant és jove!) saragossà que es diu Diego Blanco. Tots aquells que em coneixeu sabeu que som un veritable friki, en moltes vessants de la meva vida, i com a friki que porti el qualificatiu amb orgull i satisfacció puc dir que som un fan de l'obra de John Ronald Reuel Tolkien, havent-me llegit la trilogia d' "El Senyor dels Anells" només dues o tres vegades.

Idò l'autor abans esmentat és encara més firki que servidor, tant com per ser capaç d’escriure tot un llibre en què ens explica quatre coses ben interessants de l'obra del professor d'Oxford d'anglosaxó, el mestre JRR Tolkien. De la biografia de Tolkien hi ha un detall que és molt important per entendre la seva obra sencera, era de profundes i sòlides creences cristianes catòliques. Tant com per aixecar-se ben de matinada, però que molt prest, per assistir a missa en bicicleta fins una petita localitat pròxima a Oxford... cada dia.

El llibre de Diego Blanco és "Un Camino Inesperado: Desvelando la parábola de El Señor de los Anillos. Parla l'obra de Tolkien de mites que són reals, de Déu, la lluita contra les forces del Mal, la temptació de l'anell, de les armes que atorga l'església, parla de sortir del nostre comfortable forat de hòbbit, la coneguda Comarca i i corre aquella carrera de la qual parla Sant Pau a les seves cartes, perquè l'enemic ens persegueix.

Tant si en sou fans i us heu llegit tots els llibres X vegades, com si mai heu sentit a parlar de Gandalf, Frodo, Bilbo o Aragorn (ni tan sols per les pel·lícules de Peter Jackson, sic :-( ), us recomano molt molt molt molt la lectura d'aquest llibre, encara no hi ha hagut cap editor que l'hagi publicat en català.

EL MELIC BEN BLANC

Tots els telediaris obren amb la mateixa notícia, un fet excepcionalíssim, de vital importància… només si vius a Madrid. Ha caigut una bona nevada i fa un freter de cal Déu al centre d'aquell lloc inhòspit que els d'aquí coneixem com sa península.

Si fóssim en ple juliol o agost seria vertaderament un fet excepcional digne d'estudi minuciós per part de la comunitat científica mundial, però som al gener, hivern a l'hemisferi nord, que faci fred és allò més probable, sorpresa! Que nevi al bell mig de la Castellana és un fet insòlit, sí, però molts llocs tenen problemes amb les comunicacions i transports quan hi neva cada any i ningú s'esvera, ni hi dediquen tot el Telediario a la neu a Madrid i els problemes dels madrilenys per la neu, el gel i el fred, o és que només neva a Madrid?

Ja no hi ha un virus contagiós i letal que ens està fent la guitza fa gairebé un any, no hi ha cap altra notícia al món, ni l'assalt al Capitoli per part d'uns partidaris ultradretans, que al Reino de España serien els Vox Supporters, incitats i excitats pel president més impeached de tota la democràcia estatunidenca, això dóna per a una altra entrada del blog.

Només es parla al llarg de tots els noticiaris televisius de la quantitat de neu que ha caigut a la capital i dels seus efectes, fent palesa una vegada més que com deia la presidenta de la comunitat del Centro, Isabel Díaz il-uso, "Madrid es España y España es Madrid". Lo fotut és que s'ho pensen ser, el melic de l'estat i del món, per això arribaran a demanar la independència fins i tot a Càceres o Valladolid.

Idò això, després diran que això del centralisme mediàtic no existeix. No és de bades que TOTS els mitjans de comunicació nacionales són a la capital del centr.e del Reino, allà resten llurs seus. Basta veure quin desplegament que han fet per tots els punts pintorescs de la Villa y Corte , estampes hivernenques de postals de la Gran Vía, el Retiro, Puerta del Sol, tot un especial monotemàtic de Cap d'Any però una setmana després.

RECEPTE TARTA GELADA DE MOUSSE DE CAFÈ

RECEPTE TARTA GELADA DE MOUSSE DE CAFÈ O TIRAMISÚ DE CAFÈ

INGREDIENTS:

400ml nata per muntar (2 bricks de 200 ml)

200g aprox. Llet evaporada

2cdes cafè soluble

Llet condensada 250g

250g formatge cremós (tipus Filadèlfia light)

100g sucre

Coquetes bambes (bescuits de soletilla)

½ tasseta de licor de cireres

2 tassetes de cafè

Teníem llet condensada i evaporada obertes que ens havien sobrat d'unes altres postres i vaig pensar de fer la recepta que no necessitàs forn, només gelera. Volia fer un tiramisú però... I me vaig treure del barret aquesta recepte per sorprendre a la meva germana, la cosina i els seus respectius fills.

ELABORACIÓ:

Se bat la llet evaporada ben freda (jo l'he posada prèviament 5-10 minuts al congelador).

Problema: malauradament hi havia menys llet evaporada de la que esperava i necessitava, per la qual cosa hi he afegit 2 bricks de nata per muntar (200g per 2) que teníem a la gelera.

Quan ha pujat la nata-llet evaporada he afegit el sucre, el formatge cremós, dues cullerades soperes de cafè soluble i la llet condensada. He mesclat bé tot amb la batedora i he reservat aquesta crema dins de la gelera.

He colocat una capa de coquetes bambes banyades amb el cafè i el licor dins del motlle desmuntable. He afegit una capa de la crema, una altra capa de coquetes i una altra de crema.

Ho he posat al congelador unes 3 o 4 hores. Millor com més temps, jo ho vaig deixar per al dia següent.

Abans de servir vaig afegir cacau en pols per damunt com a decoració, i bon profit!...