TOLERANTS LOBBYS LGTBI

Perquè aquesta animadversió dels lobbys LGTBI contra tot el que faci olor d'encens, església catòlica o capellans? I perquè no ho intenten amb els mahometans? D'on neix la ideologia de gènere? Perquè són tan fervorosament intolerants aquests lobbies amb qualsevol que els posi en evidència? Per què estan tan protegits pel legislador occidental? Realment és una ideologia de progrés? Quina relació hi ha entre marxisme, feminisme i ideologia de gènere?

La ideologia de gènere sorgeix de l‟aplicació de la lluita de classes d'Engels aplicada a la lluita home-dona. Per tant, és una ideologia vinculada des del prinicipi al marxisme.

El terme "gènere" és una mala traducció de l'anglès "gender", quan en realitat s'hauria de parlar de "sexe", encara que això no els agradi perquè reduiria el radi d'acció a la dualitat biològica natural. Tota evidència científica contradiu cruelment el constructe que s'han muntat els irracionals teòrics de la ideologia de gènere. Homes i femelles som diferents des de la nostra concepció, biològicament parlant tenim el cromosona XY (home) o XX (dona), i aquesta cadena d'ADN detetrmina inevitablement el nostre enquadrament en un o altre sexe. A l'estudi de la biologia no es pot parlar d'hermafroditisme en éssers humans, sinó, com a molt, de semihermafroditisme, fruit d'una raríssima patologia en la qual l'individu (normalment home) desenvoluparia característiques de l'altre sexe o gònades d'ambdós sexes, a tot cas són òrgans atrofiats que no assoleixen la maduresa (hipogonadisme).

L'estructura cerebral d'homes i dones és diferent, la nostra biologia moltes vegades no ha mutat des de l'època en què habitàvem a la caverna, seguim sent aquest homo sapiens caçador-recol·lector.

En un reportatge del periodista noruec Harald Eia es plantejava la pregunta de perquè en un país tan igualitari en matèria d'accés a l'educació com Noruega, la majoria d'enginyers són homes ia les sales d'Infermeria dels hospitals només hi ha dones. Sorgien durant el documental una sèrie de preguntes sobre si el gènere i els seus rols venia donat pel context sociocultural o hi havia un component genètic intrínsec. Es dóna la paradoxa que la mitjana de dones enginyeres a països amb moltíssimes menys oportunitats (Índia) és considerablement més elevada. La conclusió que treu és que com més lliurement podem desenvolupar les nostres preferències més ens inclinem homes i dones per matèries cientificotècniques i assistencials, uns i altres respectivament. Diversos científics van justificar l'explicació sobre la diferència innata entre homes i dones donada per la biologia de l'ésser humà. Els ideòlegs de gènere que sortien al documental d'Eia, defensaven amb dents i ungles els seus postulats d'ideologia de gènere, en contra dels criteris científics exposats per científics estrangers sense cap altre tipus d'arguments. Les opinions contra la dura realitat contrasten una absurda entelèquia del paper de l'entorn cultural amb les fredes dades contrastades per la ciència. És curiós com el determinisme absolut d'una postura ideològica radical contraposada al criteri d'aquells científics que no negaven un component sociocultural a les preferències sexuals humanes.

POUR VOUS, ELLE ÉTAIT VOTRE REINE, POUR NOUS, ELLE ÉTAIT LA REINE

Traducció del títol pels qui no sabeu francès: "Per vosaltres, ella va ser la vostra reina, per nosaltres, ella va ser la reina". E. Macron President de la République Française adreçada als súbdits britànics.

I la Reina d'Anglaterra ha mort a Escòcia, no fruit d'una cruenta batalla, sinò degut a una malaltia incurable que se'n diu vellesa. El temps és aquell jutge que passa factura per a tothom, rics i pobres, reis i plebeus, excepte pel pentinat d'aquesta senyora que sempre serà eternament reconeixible, com confessà l'actriu que gosà interpretar el paper d'Elisabet II a "La Reina", Hellen Mirren (Ilyena Lydia Vasilievna Mironov). 

Avui descubrim corpresos que la gran actiu Hellen Mirren té origens russos, que Ilyena en rus és Elena en català i com de vegades els noms reals dels famosos no són els que hom coneix, com el del cantant arxiconegut Farrokh Bulsara (parlant, precisament de la reina,... de Queen, i del seu cantant, Freddie Mercury). Com digué el Président de la République, Emmanel Macron adreçada als sempre "estimats" súbdits britànics, "Per vostès, ella era la seva reina, però per a nosaltres, ella era la reina", frase d'un republicà que me recorda a la d'un altre rei, Julio Iglesias, "Os quiero España, por eso vivo en Miami". 

En fí, estimats, com va dir la reina tot cantant "Show must go on!"...

DIARI D'UN OBÉS

Vomitaré un reguitzell de reflexions personals sobre la meva obesitat mòrbida. De debò, és tar gros, tan obès com jo, no mola res, no és desitjable ni desitjat. Les conseqüències que té l'obesitat a la meva vida són catastròfiques, i ho sé. Sempre, des que tinc memòria i ús de raó (...la poca que conservo), recordo haver estat grassonet, gras o obès. A l'escola podeu donar per descomptat que vaig patir aquest bullying infantil implacable per la meva (nul·la) condició física. Avui veure'm obès, fa sentir-me obès i això també és perquè tinc ment obesa. L'obesitat comporta sempre una depressió, manca d'autoestima total i absoluta, ansietat, tristesa, desànim i abandó de tot, ganes irreprimibles de plorar. El gros no està gros perquè vulgui, encara que semblés que sí. A tots ens agrada menjar, uns necessiten més, uns altres menys, però menjar és una necessitat vital, el cos et demana menjar, el meu cos em demana menjar.

Tot a la meva vida gira entorn de la meva obesitat: el menjar i el (poc) exercici. Sempre he d'estar donant voltes al mateix molí? Tan burro sóc? La societat m'hi impulsa també.

Hi ha tres coses fonamentals que determinen on es para la bàscula del bany, ho tinc clar: l'alimentació, l'activitat física i la genètica. Contra la genètica no es pot fer res, és a dir que l'única solució és afrontar-ho mitjançant l'alimentació adequada i l'activitat física, però costa tant…

Superar la ment obesa, recuperar l'autoestima, no flagel·lar-se perquè la bàscula no em doni bones notícies quan hi pugi, eliminar el sedentarisme de la meva vida, menjar més sa, sense "prohibits", amb més "substituïts" i "recomanables" .

Abans pensava que el mal de lumbars, turmell i genolls era normal quan un caminava més de deu minuts, o no era conscient de tal doloret per estar habituat a patir-lo, i així era, "més o menys" inconscient i "feliç" amb el meu condició. Després de gairebé dos anys d?anar amb un entrenador personal (Andoni), i més de trenta quilos menys, em vaig adonar que havien desaparegut en gran mesura aquests dolors. La meva forma física era una altra, em cansava menys. Però després d'un any d'haver abandonat el gimnàs, l'entrenament i l'entrenador, per problemes financers, perquè no podia seguir pagant, i atropellats per una pandèmia mundial, he recuperat gairebé tot el que ha guanyat amb molta suor i alguna llàgrima, això em crea una ansietat i un desànim considerable... ploraré.

Tampoc és que m'hagi donat barra lliure de menjar insà o que ja no em mogui res, al contrari, mantinc una dieta molt restrictiva que em va donar el meu nebot Javier (que és nutricionista i entrenador personal... a Càceres) tot el possible, sent molt restrictiva s'entén quina dificultat hi ha a seguir-la al peu de la lletra. Doncs segueixo engreixant…

L'obesitat com a malaltia considerada, epidèmica segons l'OMS, té un tractament multifactorial, no ens podem centrar només a incidir en la dieta (amb nutricionistes), o en l'exercici físic (amb entrenadors personals i sessions de gimnàs) genèrics. Cal indagar en la persona, què el motiva, quines són les seves debilitats i punts forts, com se sent en cada moment del procés de pèrdua de pes. Aquest canvi també necessita un aspecte psicològic fonamental, canviar la manera de pensar per canviar la manera d'actuar, això és canviar la manera de viure íntegrament, "mens sana in corpore sa".

L'obesitat afecta molt més els pobres que els rics per raons molt òbvies, els aliments processats i ultraprocessats, ensucrats en excés, palatables (alt grau de desitjable), són més barats que la verdura, la carn i el peix, aliments frescos , naturals i sans. El que es pot pagar un entrenador personal que l'ajuda i motiva amb l'exercici físic setmanal, té més espais verds a casa o al seu entorn per moure's, el poder adquisitiu per omplir la cistella amb productes frescos i sans que són notablement més cars que els productes processats, la major accessibilitat a instal·lacions esportives i un/a dietista que fa un seguiment dietètic exhaustiu, amb temps i recursos i suport professional es facilita un la vida a l'hora de perdre aquests quilets que sobren. Jo, i la meva família, som pobres, no em puc permetre pagar en salut més que la (elevada) despesa farmacèutica. Tinc colesterol, hipertensió, artrosi al genoll i pinçament posterior al turmell, conseqüència del meu excés de pes. Aquest tipus de lesions articulars i musculoesquelètiques solen ser comunes a persones amb un sobrepès sostingut al llarg d'anys… com el meu.

A l'hora de plantejar-se aquest "canvi radical" cal ser conscients d'on som i on volem anar, és un llarg camí, un canvi d'hàbits que afecta gairebé totes les facetes de la meva vida, un objectiu a llarg termini que ens ha de fer prendre les regnes de la nostra pròpia vida, i amb lajuda de Déu, aconseguirem que la bàscula baixi dels 3 dígits, o se li acosti, almenys.

Petits gestos provoquen grans canvis. Avui comença la resta de la teva vida.

No és la vida la que separa la gent, sinó la maldat, la hipocresia, la traïció, l'egoisme i la manca de respecte.