Els fets causants: Hi havia una vegada un jove adolescent que deia ser devot i creure en Jesucrist. Un dia aquest jove va entrar a una església, va sentir-se observat i jutjat i això va provocar un sentiment de malestar, ràbia i rancúnia contra tota l'Església catòlica que va abocar en la seva revenja en forma de treball a l'assignatura d'art audiovisual que li valgué una bona nota i un vídeo penjat a les plataformes socials. Això va ser discutit al claustre professors, l'assumpte va arribar fins i tot al Parlament balear, l'al·lot va acabar sent excomunicat pel bisbe de Mallorca, no faré gens ni mica de propaganda perquè es deien coses molt fortes i molt ofensives contra l'Església, els nostres dogmes i contra el nostre bisbe.
Analitzant la personalitat d'aquest subjecte. El cas d'aquest jove és dels de disfòria de sexe de llibre, als quinze anys creia ser una dona, havent nascut amb allò que penja a tots els homes. De fur intern que és de caràcter "alegre i desinhibit". Darrerament ha tornat a sortir als mitjans i, com no, aixeca polseguera. Alguns li han retret uns comentaris molt políticament incorrectes a hores d'ara sobre dones maltractades a una xarxa social coneguda, el comentari l'abocà quan tenia quinze anys, també és ver. Ell (se defineix com a mascle) diu que s'arrepenteix molt d'haver publicat tal cosa i s'excusa en què només tenia quinze anys, només ho feia per cridar l'atenció, que no n'era conscient. Llavors, li som replicat, als quinze anys no ets prou conscient per saber amb quines coses no s'hi poden fer bromes però per decidir ser una dona o un home la resta de la teva vida i pots decidir t'amputen alguna part del cos… ésser humà!
Darrere de la personalitat dels homes, sempre són homosexuals, que es disfressen de dones, que deriven sovint cap a la transexualitat, hi ha la necessitat histriònica cridar l'atenció, una crida d'auxili, una carència d'afecte, falta d'autoestima, falta d'una figura que amb amorosa però ferma autoritat paternal li hagués marcat un camí, un exemple a seguir, amb això estic d'acord amb Novella. Aquest afany cridaner, que fa pintar-se els llavis i les ungles, posar-se perruques, calçar-se tacons impossibles inclús per a les senyores, adoptar trets exagerats de personalitat, sempre alegres i feliços o histèrics o …palesa tot el contrari, una trista crida desesperada d'auxili, un "Per favor, estimau-me!". Tothom necessita ser estimat!
Diu un youtuber ultraconservador que els transsexuals són homosexuals que no accepten la seva condició. No podem acusar-lo de homòfob d'entrada perquè, de fet és que, ell mateix és homosexual, i, sí, no és d'esquerres! Potser raó no sigui una cosa que li manqui en aquest cas.
La fe és arbre que s'ha de cuidar, si un no viu d'acord a aquesta, no es pot dir que tengui fe, perquè és ben morta. Es fa palesa que en el cas den Juan és manifest i clar que se situa fora de la Fe, valors, tarannà i creences catòlics, quan endut per un afany exhibicionista sobrepassa de els límits del bon gust en les seves actuacions contra una institució, demostrant cert menyspreu envers els dogmes de la virginitat de la Santa Mare de Déu, per exemple, i atacant als seus ministres. Si un no viu de manera coherent amb la seva fe, la seva vida espiritual, per molt que no ho vulgui, se'n resent. Allunyant-se de la mare, l'Església, perdent-se en el camí, un perd l'Esperit Sant, la Gràcia de Déu, l'oli per mantenir encesa aquella llàntia de les deu verges prudents que van a les noces amb l'espòs de la paràbol·la que és el Fill de Déu.
Tal vegada la dificultat de sentir-se estimat i el sentiment de sentir-se jutjat el dia que Juan va entrar a l’església, s’hauria de veure de quina manera hi anava perquè no s’hauria d’entrar de qualsevol manera a l’església per respecte i importància a nostre Senyor. Tal vegada el sentiment que Juan va trobar es diu consciència, mala consciència, conseqüencia del pecat, no el jutjarem pas aquí perquè "qui n'estigui lliure que tiri la primera pedra". Gràcies a Déu això tenia fàcil solució, se li diu sagrament de la RECONCILIACIÓ i si ho adobes amb l'EUCARISTIA… seràs invencible!
