La qüestió dels joves forasters injustament empresonats per uns illencs aborígens malvats que deuen anat amb tapalls i arracades i penjolls d'ossos humans. Mentres els hi bescanviem l'or per mirallets. Estam davant d'un cas paradògic, pixades fora de test, actuacions d'irresponsabilitat pròpies i impròpies a balquena. A l'hora de depurar responsabilitats, hauríem de començar per escoltar el relat més sincer fins ara expressat d'una adolescent gironina entrevistada a l'espai radiofònic Els Entusiastes d'IB3 Ràdio, on explicava els fets tot i reconeixent-hi gran part de la seva responsabilitat "L'hem liada!". Els viatges varen ser organitzats per una empresa, externa a l'escola, amb grups bimbolla, amb responsables de cada bimbolla, amb activitats que separaven cada grup bimbolla, cadascú arribava a l'illa amb una PCR o un test d'antígens fets, però en arribar a les dotze de la nit… el personal de l'agència se n'anava a colgar i els joves de desset anys i amb ganes de festa pròpies d'una edat que no pensa massa en conseqüències fugien de les habitacions per arraulir-se als famosos carrers de Magaluf (en el cas de l'entrevistada) i s'Arenal sense mascareta ni distàncies a beure alcohol, engatar-se i socialitzar o només engatar-se lluny del control parental, davant la inacció, per manca d'efectius o per passivitat o pel que sigui dels cosses i forces de seguretat. La reflexió que feia el periodista a la jove turista infectada és "viatjar a Mallorca no encomana la Covid, sortir a fer botellades i engatar-se, sí".
Les conseqüències?
Hi ha desenes de joves estudiants infectats de Covid i desenes més en quarentena a l'hotel Bellver de Palma (de només 4 estrelles, pobres) i vigilància policial després que uns quants d'aquests desaprensius i irresponsables fugissin del confinament amb el perill que això suposa per a la població general, per a la imatge de Mallorca com a destinació turística, Balears s'hi juga ses sopes…
Una madre-coraje que se pensa que en sap molt, de dret, interposa un recurs d'habeas corpus (dret penal), però açò correspòn més aviat a un procediment de caire administratiu, excepte opinió millor fonamentada en dret…
Un jutja d'engronsa i ordena amollar als joves no siguin positius i vulguin partir a ca seva, dels quals, només arribar i fer-se les proves de rigor ja n'hi ha 13 que han donat positiu (Venga! A repartir virus arreu de la geografia peninsular!)
El Govern de les Illes Balears paga la factura de 100.000 Euros (cent mil euros, sí!) de l'estada d'aquestes joies en brut (fotuts i banyuts, som o no una colònia!?)
Els responsables?
Els joves, una minoria d'irresponsables, que són en primer moment qui viatja en temps de pandèmia, tots ells prou majors com per partir de viatge en grup sense cap vigilància paterna, sortir de festa i engatar-se com si no hi hagués un dia de demà, però sembla que no prou adults com per afrontar les conseqüències dels seus actes que necessitin les seves hiper-mares. Després si els confinen com ho farien a casa seva protesten i treuen pancartes i pengen continguts a les xarxes socials tot i plorant i queixant-se, d'això sí que en saben un fotimer, quexar-se i plorar, i les xarxes són el seu hàbitat… (Sra. Armengol, a la pròxima, talla'ls la wifi, això és de primer de Paternitat)
Els pares i mares de les criatures (majors d'edat o ben aprop de ser-ho) que els han permès i pagat el viatge de fi d'estudis i la bauxa enfora de les seves amorosides faldilles, pensant que els seus fills no faran el mateix que fan els altres perquè tenen cera del Corpus (ells no ho farien mai! Són ingenus o estúpids?).
Als empresaris sense escrúpols, que tampoc són tots, que venen alcohol als joves irresponsables per a què els joves puguin fer botellades, que organitzen events multitudinaris sense control d'aforament, sense mascaretes, sense distàncies de seguretat, sense prudència.
Les autoritats que autoritzaren l'obertura de l'oci nocturn, que permeteren les disbauxes i botellades, que com diuen en llengua forastera "de esos polvos, estos lodos".
Els ciutadans que heu posat a uns gestors de la cosa pública, que han estalviat molts de doblers al contribuent al llarg de molts i molts d'anys en recursos humans (no només policies, també personal administratiu per tramitar les sancions ràpidament i eficaçment) deixant de contractar empleats públics necessaris per controlar els abusos i incivisme de natius i foranis.
Així la cosa, potser ara, estimat i rar lector d'aquest bloc personal, voldràs girar el cap i mirar cap a una altra banda, però t'oferesc una solució salomònica, una sortida honrosa per a tothom, i a sobre, musical, un clàssic. Ja ho cantaven els de Gabinete Caligary als vuintanta.
Així ho cantaven Gabinete Caligary
