dissabte, 27 de febrer del 2021

ELS ANDALUSOS NO SÓN NACIONALITAT HISTÒRICA

 Hi ha per les diverses cantonades del Reino de España un manat de gent que se sent diferent, especial, i no ho és tant. Els habitatnts d'Andalusia són un bon exemple. Som de l'opinió que Castella, en el seu sentit més essencial, va des de Santander fins a Càdis, per molta distància que hi pugui haver, tots parlen castellà com a llengua vernacle i, per tant, pertanyen a una mateixa cultura i nació, la castellana, tot i tenir uns trets pronunciats que poden identificar-los com andalusos, aquests no són exclussius ni de bon tros. Aquesta secessió política contra la seva pròpia cultura esdevé més colpidora a Andalusia, ja que Rojas autor del primer diccionari castellà era andalús, juntament amb l'aportació essencial dels andalusos a la seva llengua i literatura de la mà d'autors com Machado, Lorca, Jiménez...sense la qual no s'entèn la cultura castellana. La cultura andalusa, tot i les seves especificitats i més enllà dels tòpics, forma part d'una cultura més àmplia com és la castellana, i no és una part petita i de poca importància, ans el contrari.


Durant la dictadura sovint s'assimilava i es promovia com a allò espanyol a tota manifestació cultural andalusa, així venien als turistes les bailaoras amb vestit de gitana , juntament amb els toreros, com a souvenirs d'Espanya. El flamenc va ser l'estereotipació dels espanyols, alegres, amb arte, gracia y salero, tot un seguit de trets que no s'ajusten a tots els habitants del sud peninsular, ni molt manco a la resta del Reino de España.


El sentiment de pertinença col·lectiva a un poble específic, amb una idiosincràsia própia i exclusiva, és molt minoritari a les latituds meridionals de la península, atesa la ideologia expressada mitjançant els pobres resultats electorals de partits andalusistes. El moviment andalusista és un moviment exclusivament d'esquerres, no hi ha dretes o centre andalusistes, i el PSOE l'ha sabut fagocitar integrant dins dels seus idearis l'esperit nacionalista per tal de justificar-ne l'autonomia, però els socialistes són un partit nacional, que ,com el PSC català, encara que es vesteixi de nacionalista perifèric, en realitat sempre ha estat un partit espanyol i espanyolista (nacionalista igualment).


Està clar que allò del café para todos fou un fre a l'autogovern de les nacions no castellanes de l'Estat, així com l'enaltiment fins a la categoria de nacionalitat històrica als andalusos en rebaixar la càrrega identitària d'aquestes.


Així doncs, a què vé la definició de nacionalitat històrica al seu Estatut d'autonomia? El procés autonòmic andalús va començar botant-se la sacrosanta i immaculada Constitución española atès que els polítics andalusos volien entrar per la porta ràpida de l'autonomisme de l'article 151 (les nacionalitats històriques) però això requeria del vot majoritari a totes les circumscripcions electorals, que al Reino de España van per províncies. El fet és que obtingueren el vist-i-plau de gairebé totes, excepte de Jaén i d'Almeria, això obligava a esperar cinc anys a tornar a presentar la nova proposta d'estatut… què varen fer doncs? Ignorar la Carta Margna i aprovar perquè havia estat votada per la majoria… i després diran dels catalans!


Si la història de la comunitat autònoma comença de manera il·legal, podeu pensar i creuere'm que puc afirmar des de la meva petita tribuna pública i amb els meus minsos coneixements de dret constitucional i administratius (força suficients per haver aprovat dues o tres oposicions) que l'autonomia dels andalusos peca de vici d'inconstitucionalitat, però a cap polític ni tribunal li ha interessat mai perquè no són ni els catalans ni els bascos… una prova més de la independència judicial.



divendres, 19 de febrer del 2021

SOBRE LES ELECCIONS CATALANES I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

Continua la situació el disset de febrer igual com el tretze de febrer al Principat. Hi ha per treure'n conclusions… encara que els polítics molt miopes no sàpiguen veure-ho. Un politòleg de televisió pública explica com hi ha dos blocs força impermeable, identificant-se llengua i identitat, idioma i nacionalisme, ambdós costats. L'elector catalanoparlant s'identifica a sí mateix com a català més que com a espanyol i vota, en conseqüència, partits nacionalistes catalans (ERC, Junts, CUP o PDCat), mentre que el castellanoparlant s'identifica més com a espanyol i vota partits nacionalistes espanyols (PSC, VOX, PP i Ciudagramos), el cas de En Comú-Podemos és per analitzar i donar-los de menjar apart. Veiem, doncs, que la qüestió idiomàtica no és fútil. Existeix una identificació amb una nació concreta, que palesa la dicotomia nacional de Catalunya-Espanya, ambdues nacions amb lletres majúscules. És allò que en diuen la "plurinacionalitat" de l'Estat espanyol, que molts partits de dreta (extrema) i nacionalista de Madrid neguen, posant-se les cucales ideològiques per tal d'adaptar la realitat al seu discurs polític. Per altra banda, Casado ha declarat que vol recuperar Catalunya, diguem-li fort i clar que fa uns quaranta anys tard. Tant de bo que hi hagués una voluntat de la dreta de fer-se més propera amb la realitat catalana i catalanoparlant, però això sembla només una mentida més en el discurs de la dreta, amb un sentit electoral. El "Contra Catalunya" no els ha funcionat mai a Catalunya (força estrany, no?) però ha donat grans rèdits electorals fora de Catalunya. Si fos vera això de recuperar als catalans també haurien de fer un gir radical envers la llengua catalana i occitana, considerant-les tan espanyoles com el castellà i, per tant, una riquesa cultural a protegir, i posicionar-se del costat científic sobre el domini lingüístic del català també a la resta de territoris de parla catalana (País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia), i aquí, sobretot a València, Aragó i Múrcia, els comportaria detreure votants. Una dada interessant de veure com l'interpreta el sector perdedor, que aquesta vegada ha estat els unionistes altrament autodenominats constitucionalistes i més concretament de les dretes, és comprovar com l'alta abstenció deslegitima els resultats de la majoria independentista. El perill de deixar de votar és que altres decideixin per tu, això tots ho sabem, qui no fa dipositar la papereta al seu col·legi electoral (o mercat o poliesportiu o camp de futbol), també. D'altra banda, som de l'opinió que és una mica massa agosarat concloure, per extrapolació convenient, el sentit del vot de qui no va anar a votar, per ventura hi hauria hagut més diputats independentistes o algun de PDCAT o més de VOKS o Ciudagramos,... això mai ho sabrem perquè només podem comptar els vots efectivament emesos. La realitat és que hi ha una majoria absoluta independentista, que veurem què fan amb aquesta majoria i si segueixen barallant-se o van per feina ("seny i rauxa, amics!"), que el feixisme de VOKS ha entrat al parlament, el PP ha tornat a fer els ous en terra, els de Ciudagramos s'han pegat la castanya (clatellada, mastegot, bufetada, bufa, plantofada, morma, hòstia, bolet, castanyot, clatellot, cop, galeta) de la seva vida i el PDCAT (sense en Putxi) no arriba al 3% (enteneu l'acudit?). Ara toca jugar al Tetris, (se nota que tenc ja certa edat), amb les majories, escons i cadires. Qui governarà al final? Quins pactes "contra natura" sorgiran? Quines aliances es teixiran? Més al proper capítol...

Tallarins amb Carxofa

Ingredients per a dues persones:

Per a la salsa:

2 alls
Oli d'oliva verge
Pebre bo al gust
50ml de vi blanc (també van bé ginebra o vodka)
Carxofes 6-10
Sal al gust

Per a la pasta:

Tallarins/spaghetti (calculant uns 100g per persona)
1 culleradeta de Sal
Clau 2-4
Una fulla de llorer

Elaboració:

1. Mentre posem a escalfar en una olla l'aigua amb una fulla de llorer, una mica de sal per coure la pasta i dos o tres claus ben picats, piquem de forma molt fina els alls.
 2. En una paella o cassola a part tirem una quantitat generosa d'oli d'oliva verge extra que li donarà un sabor intens a la salsa dels tallarins, i la posem a foc.  Quan estigui ben calent l'oli, afegim els alls picadets i, tot just hagin començat a posar-se daurats, afegim les carxofes i deixem que es sofregeixin durant uns minuts.
 3. Quan l'aigua de l'olla comenci a bullir, afegim els espaguetis i els deixem cuinar fins que estiguin al dente.  Per assegurar-nos que queden perfectes, el millor és seguir les instruccions que t'indica el fabricant a l'envàs.
 4. Passats uns minuts, afegim a la paella amb les carxofes la ginebra, el vodka o el vi blanc, segons preferim, i ho deixem a foc baix fins que s'evapori l'alcohol.
 5. Salpebrem les carxofes.
 6. En el moment en què tinguem la pasta feta, l'escorrem i aboquem a la paella juntament amb les carxofes.
 7. Li donem unes voltes perquè s'impregnin bé els sabors de la salsa la pasta i servim.
Bon profit!



dissabte, 13 de febrer del 2021

DIES DE FEBRER, DIES DE MELANGIA


El passat diumenge aprofitant el sol dominical del febrer vaig pegar un bot amb cotxe amb la meva dona fins a la casa on, al llarg de molts estius de la meva infantesa, vaig passar dies feliços colcant sobre la meva bici. Eren dies de safareig, barca dels veïnats amarrada a s'Estanyol, aigües cels transparents i arena blanca i fina de la platja de ses Covetes, ametllers, garrovers i ullastres als quals enfilar-se, perdre's enmig del sembrat, caminar lliure sota el sol. Tenc molts records d'aquella caseta, la finca de la qual ara en diuen es Fassers a Llucmajor, aleshores no hi havia cap fasser. Tenia un pal de ullastre que feia servir als meus jocs, majoritàriament solitaris, no vaig haver de menester gaire cosa per jugar, me bastava una imaginació desbordant que aleshores tenia. Record el camí de cabres cap avall del qual em llançava a tota velocitat amb la bici, adrenalina en estat pur, qualque còdol arribava a botar però les ferides i les caigudes no venceren mai a les ganes de volar com un ocell. Recordaré tota la vida a la senyora Paquita amb les seves ulleres de cul de vidre, al seu marit l'amo en Pep Kleber, na Linita i n'Àngel que era el meu heroi d'infantesa, quantes coses no sabia fer i arreglar, la seva filla, la petita Aideta, que avui ja compte amb trenta i busques primaveres. Foren tots com una família per a mi. Ara romanen com un record perfilat dins les boires de la memòria. Va ser emocionant per mi, un record feliç d'imatges, sons, olors, sentiments i emocions que voldria servar tota la resta de la meva vida. I l'ànimeta meva d'infant plora perquè la senyora Paquita i l'amo en Pep varen morir fa una catefa d'anys, el meu pare va vendre el terreny i la casa i ja mai més vaig tornar a sa "Casita"

divendres, 5 de febrer del 2021

10 Propostes de Fidelització i Empatia Lingüística

Autora: CRISTINA ROS. Periodista del diari ARA Balears

L'article molt recomanable ens dóna una sèrìe de pautes de comportament (un decàleg) per exercir els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants de forma cívica i sense haver de recórrer a l'agressivitat, com hauria de ser sempre, per tal de NORMALITZAR la situació sociolingüística del català i integrar-ne als nou-vinguts.

No cal actuar amb timidesa ni amb agressivitat per fer ús de la llengua pròpia. Els experts, com és el cas de la psicòloga Gemma Sanginés, recomanen viure la llengua amb naturalitat, sentint-s’hi còmodes i contribuint que els altres també s’hi sentin. Hi ha recursos per mantenir la fidelitat al català i l’empatia lingüística que apareixen a la majoria de les guies sobre el tema. Aquí tens una desena de propostes, de les quals se’n deriven moltes altres

D'entrada, en català

Contribueix a eliminar aquest costum tan generalitzat d’adreçar-se en castellà als desconeguts. Per començar una conversa, parla en català. Recorda que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears (GRESIB, 2014), un 96,8% de la població de les Illes l’entén i el 80,5% sap parlar-lo. Així, si d’entrada parles en català, no només tens moltes possibilitats que la conversa continuï en català, sinó que demostraràs que no ets una persona que discrimina els altres per la seva imatge –treu-te del cap això de ‘no sembla d’aquí’, que és excloent i frega el racisme. I encara que l’altra persona contesti en castellà, tu pots mantenir una conversa bilingüe. Tan educat és l’ús d’una llengua com l’altra.

Un ‘bon dia’, un ‘adeu’, un ‘gràcies’

El simple fet de saludar amb un ‘bon dia’, a més de ser un signe d’acollida cap a qualsevol persona –conegui o no conegui la llengua–, pot ser la manera de començar una conversa en català, si l’interlocutor és catalanoparlant. Nosaltres mateixos agraïm un ‘buon giorno’, un ‘ciao’ o un ‘grazie mille’ si som a Itàlia, i aprenem a dir-ho abans de viatjar-hi. Si dius ‘bon dia’, segurament et contestaran amb un ‘bon dia’.

No canviïs la llengua si no cal

Quan et demanin qualque cosa en castellà, pots contestar en català sense temor de semblar desconsiderat. De fet, et serveix per provar si aquesta persona és catalanoparlant amb els prejudicis lingüístics que són tan comuns. Són moltes les vegades que, en contestar en català, l’altra persona s’adona que parlau la mateixa llengua i la comunicació hi flueix. El consell que donen els experts és que no canviem la llengua, llevat que hi hagi un clar problema d’incomprensió. Llavors, potser l’hauràs de canviar a l’anglès o a la llengua que pugueu conèixer tots dos. A banda d’això, intenta parlar en català amb aquell amic amb qui us coneguéreu en castellà, però que t’entén i sap parlar el català com tu.

‘En acabar, te’n puc fer un resum’

Xerrar més a poc a poc, suggerir que qualcú del costat faci de traductor o dir “en acabar, te’n puc fer un resum en castellà” són recursos per respondre a qui, en una conferència o una conversa en públic, aixequi la mà per dir que parlis en castellà perquè hi ha qui no entén el català. Com afirma Bernat Joan en el treball Trenta prejudicis lingüístics, ”qui demana el canvi de llengua després se sol estalviar el resum”.

També ho fas per ells

L’InformeCAT2020, de la Plataforma per la Llengua, destaca que, el 2019, “un grup de nouvinguts va iniciar la campanya ‘No em canviïs la llengua’, una iniciativa per combatre la tendència que tenen molts catalanoparlants de passar al castellà quan sospiten que l’interlocutor pot no tenir el català de llengua primera”. Si el catalanoparlant, per convencions socials, creu que canviar la llengua és un signe de bona educació, segons l’esmentat informe, “molts immigrants ho perceben com una mostra de distanciament, com una actitud discriminatòria”. Obre les portes a la integració. Tingues clar que també ho fas per ells: amb el català poden sentir-se un dels nostres i se’ls obren oportunitats.

Catalanitza mòbil i ordinador

El teu mòbil, l’ordinador, el navegador digital, programes o aplicacions saben català i tenen l’opció d’expressar-s’hi. Catalanitza’ls. Configurant-los en la teva llengua, no només et donaran moltes facilitats perquè hi escriguis, sinó que trobaràs més espais d’informació o d’esbarjo que parlen en català. Aplicacions com WhatsApp, Telegram, Signal i Facebook Messenger tenen el català com a opció de configuració.

Millor consumir en la teva llengua

Sense cap necessitat de ser excloent, ni de tancar-te les portes a altres cultures, tothom tria el que vol consumir i on vol fer-ho. Si et ve de gust llegir un llibre que originalment té una llengua que no entens, cerca’n la traducció en català. També hi ha plataformes de cinema, com Filmin, que tenen un domini en català i subtitulacions en la nostra llengua. Igualment, Gaming.cat ofereix molts videojocs en català, així com enllaços a youtubers que s’hi comuniquen. La tria és teva; entre l’oferta comercial, pots prioritzar ser client d’aquelles botigues, bars, restaurants, entitats bancàries, etc. que promouen o respecten la llengua pròpia del territori. Fes consum de proximitat, també lingüística.

Demana la carta en català

Si els estrangers a les Balears demanen la carta d’un restaurant en la seva llengua o en la que puguin entendre millor de les majoritàries, tu tens més motius per demanar-la en català. És la llengua pròpia del territori, és oficial i, si som molts els que la sol·licitam, almanco pensaran si l’haurien de tenir. Així, si no en tenen, pots suggerir que la hi facin. Ells saben que tu tens opció de triar la carta en català d’un altre lloc.

Denuncia, si et trepitgen els drets

Tens uns drets lingüístics emparats per lleis autonòmiques, estatals i europees. Com a catalanoparlant de les Balears, tens el dret de ser atès en la que és una de les dues llengües oficials i l’única de pròpia. Tens dret a ser atès en català en qualsevol administració pública –sanitat i justícia incloses–, però també tens el dret que respectin la teva llengua en qualsevol àmbit. Si, com succeeix amb relativa freqüència, sents que trepitgen els teus drets o si t’ofenen o discriminen per parlar en català, faràs bé de denunciar-ho. L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ja és oberta a les Illes. Tramitaran les teves reclamacions perquè de cada pic siguin menys els que vulneren els drets dels catalanoparlants.

En general, evita esbroncar

L’esbroncament a les persones que, tot i expressar-se en català oral o escrit, cometen errors, els dona inseguretat i pot fer-les retrocedir en l’ús de la llengua. És una actitud freqüent en xarxes socials com Twitter. En canvi, s’hi agraeixen les iniciatives més didàctiques, en positiu. Ara bé, quan un no catalanoparlant t’ofèn perquè tu el parles, fas bé de manifestar-li el malestar i incomprensió de la seva actitud.