Cada vegada que qualque proposta una mica més agosarada per fer d'aquest Estat una cosa una mica menys tancat sobre el seu llombrigol i donar una micona més de visibilitat a les perifèries, des de sempre tan denostades, s'alça una mena de forta maror a la Villa y Corte que bé podria recordar a certes reivindicacions nacionalistes. Alguns no veuen bé de cap manera que es traslladi al funcionariat ministerial fora de la capital degut a la pèrdua de poder adquisitiu que suposaria (ara resulta que els funcionaris som creadors de riquesa), altres acceptarien com a molt les rodalies mesetàries, Ciudad Real, Toledo, Àvila, Segòvia… (totes ciutats ben castellanes i a menys d'una hora en cotxe del centre del món). Les perifèries, aquells racons inhòpits on per ventura i el més probable sigui parlin en dialectes reduïts, primitius i inferiors a la llengua comuna, la culta, la que ens uneix a tots com a espanyols, …. el foraster! ….
Abans d'inflamar el pit amb el meu discurs, deia que, un moviment descentralitzador que a dia d'avui amb els mitjans de comunicació i tecnològics existents seria més factible i senzill resultaria, demostraria als habitants que viuen a més de trescents quilòmetres del Palau de la Moncloa que l'estat se preocupa equitativament pels ciutadans onsevulla que visquin, tot i abordant els problemes específics de cadascun dels territoris. El "cafè per a tothom" del règim del 78 no és equitatiu, atès que les necessitats geogràfiques, econòmiques i socials, demandes polítiques històriques i característiques culturals i nacionals.
"Hay rincones exóticos en esta España nuestra!" deuen pensar aquells adalids de la patria que venen de les estepes centrals hablando en cristiano. La qüestió del centralisme se sembla molt al nacionalisme radicalitzat, intolerant i que odia als demés, creient-se superior per qualque motiu essotèric, però que nega la seva radicalitat, "els nacionalistes són els altres", a més, tal com diu una líder ultranacionalista francoargentina: "el nacionalisme té una difícil relació amb la cordialitat" (CAdT).
"Ep! No me toquis el meu cortijo que m'emprenyaré!". Sort de n'Ayuso que mos defensa de qualsevol possible ofensa o maniobra madrilenyofòbica dels provincians perquè la Villa y Corte perdi poder, tot i liderant la plataforma cívica "Madrid existe".
La ignorància se podria cura llegint i viatjant però el centralisme se soluciona amb un canvi radical d'estat, o bé passar d'una sòlida monarquia hereva d'una dictadura que ho va deixar todo atado y bien atado, o bé una república federal amb la república portuguesa, o una improbable tercera república república espanyola, o la encara menys probable, la constitució o creació d'un únic i veritable Estat federal a la Unió Europea, amb la cessió per part dels estats de les potestats que de moment se reserven en exclussiva, formant-se una Europa dels Pobles. Són els estats els que més entrebancs posen a dia d'avui posen en la integració europea, per això la ciutadania perceb Europa com una cosa tan allunyada del carrer. És aquesta darrera premisa aplicable al Reino de España? Jo crec que sí.
