Visc en un temps d'incerteses, rodejat d'incertes circumstàncies que enrevolten una societat que, inerme, viu el present sense saber si hi haurà un dia de demà en el qual lluï el sol o tot se n'anirà a norris.
En l'àmbit sanitari, tot just sortim d'un periode de pandèmia mundial que ens ha duit a confinaments que no havien conegut mai els nostres pares i padrins, pandèmia que encara no ens ha deixat, que ens visita en forma de onades que colapsa els hospitals. Això provoca que molta gent que creia assegurada la seva salut, ara tem per la seva vida, la por a la mort les envaeix i paralitza, provoca una angoixa vital mala de suportar. Les conseqüències aparellades a la crisi sanitàries del Covid van molt més enllà, afectant a la salut psíquica de molts.
En l'àmbit laboral, hi ha uns processos d'estabilització d'interins de l'administració pública que s'han de dur a terme per sentència judicial europea que encara està molt en l'aire ni on, ni com, ni quan, de quina manera, ni quants empleats ens veurem afectats, ni què farem si…,
Un es pot retirar a la Micronèsia espanyola, format pels atolons de Mapia/Güedes, Coroa/Rongerik , Pescadores/Kapingamarangi, Ocea/Matador, alguns habitats, altres deserts, tots ells en greu perill de quedar absolutament anegats sota les aigües de l'oceà Pacífic o Índic degut al desglaç dels casquets polars.
Un se troba de sobte amb impertinent imbècils que solen creure's carregats de raó. Tot i la meva inclinació natural a corregir-los (sempre he de ser tan primmirat), el meu consell personal és no deixar-se arrossegar, atès que al seu mateix nivell l'idiota venç per experiència, és una tudada d'energia, de temps, de recursos, millor aprofitades en el repòs a l'ombra d'un pi amb un bon llibre o amb la serenor banyant-se a les cristal·lines aigües d'una platja. La nostra pau té un valor molt alt, no la regalem pas a qualsevol causa o estúpid que tengui ganes de robar-nos-la.
Consells venc i per mi no en tenc. Som a l'estiu quan tota cuca viu, s'omple a vessar aquest racó on visc de gent que parla idiomes estranys. És estressant per als pobres aborígens, amb tapall i anella al nas, viure amb tanta gent que no sap massa bé on és ni on va. Això provoca conflicte entre els natius i foranis, no tothom hauria de ser benvingut. Està clar que alguns troben a l'illa un espai de llibertat absoluta i llibertinatge on engatar-se i desbarren allò que no els deixen fer a casa seva, gresca sense topall. Altres pensen que som una colònia que els devem la vida, que ens han comprat i ens poden consumir a plaer, pensen que som un país de cambreres de pis i paletes per fer més establiments hotelers. Els pobres veïns que hem de conviure 365 dies a l'any amb aquesta casta de indústria, sense descans.
