MASCLES FADRINS CISHETEROSEXUALS EN PERILL

Ley de "sólo sí es sí", feminisme, ara sí que sí, mascles en perill d'extinció.

Com bé saben aquells que me coneixen, jo pertany a una de les èlits d'aquesta societat cisheteropatriarcal ultraconservadora catòlica homòfoba i retrògrada, antiavortista convinçut, 

Vaig una advertència premonitòria a totes les dones. A partir d'ara passareu més fam que el belitre d'un mestre! Trobar la fuita cítrica serà impossible en el conjunt dels homes binaris cisheterosexuals amenaçats culpables a priori de violació. La fortor és dolenta però pitjor és passar-la a la presó… per això n'hi ha de varons que defugen de qualsevol tipus de compromís, que les ties estau molt loques, i sou l'única bístia del camp que sagna al llarg de cinc dies cada mes i no s'acaba de morir mai, digau-me si no és cosa del diable o no. Val a dir que aviat s'inventaran les gimnoides o sexbots,... espera, que això ja està inventat… però no és a l'abast de les butxaques de tots els homes, aviat el negoci de consoladors femenins i masculins, sempre en alça, pegarà un bot espectacular (consell per a inversors espabilats), aïllant trIstament la societat un poc més dins del cubicle de l'ego, de l'amor propi.

No és gens estrany que se vegi un augment de les dones que es declaren bisexuals o directament lesbianes, atès no troben el consolador de carn i ossos que les aconhorti, que la fortor, la seva també, és molt mala de passar i "coca amb coca fa sabonera", no sé si m'explic prou clarament.

CONFLICTES SANITARIS

A la sanitat pública no hi ha metges ni infermeres. Existeix una manca abrumadora de personal alarmant. Quan veig aquestes manifestacions contra les indignes càrregues de feina d'atenció primària i urgències dels centres de salut a la sanitat pública me puja una mala llet que ara us raonaré. Resulta que el sotasignant quan era en una tendra edat de començar una vida, uns projectes de vida, ple de somnis i il·lusions, una de les curioses volència era que dins dels meus plans de futur estava estudiar l'única carrera sanitària que es podia estudiar a les Balears en aquell temps, infermeria. Però la meva promoció fou una anyada de baby boomers, els capitots de la facultat varen tenir l'ocurrència de retallar a la meitat les places oferides per accedir als estudis d'infermeria i, la senyora Trias, professora de matemàtiques de Sant Francesc, va tenir a bé tombar-me al darrer examen tot i que duia aprovats tots els trimestres anteriors. Tal vegada així el centre privat de reconegut prestigi  s'assegurava de no baixar el nivell de l'alumnat que se presentava a les proves de selectivitat en el mes de juny, però a mi me feren una PUTADA (amb lletres ben grosses). Com podreu entendre, no vaig poder entrar a l'escola universitària d'infermeres. La meva vocació sanitària se va veure frustrada, però vaig topar-me amb una vessant social que no havia conegut de les relacions laborals, i me venia de nissaga, atès que ja el meu oncle avi Carlos era misser amb consciència social. Però al que anava, si en comptes de posar pals a les rodes d'aquells que volen triar una professió tan vocacional, pensassin un poc en donar ales i formació com cal… les notes acadèmiques no volen dir res, atès que el sistema pedagògic durant molts anys s'ha basat en la memorització i això no garanteix el desenvolupament de la professionalitat, que hauria de ser el gran objectiu de l'educació, el despertar de la vocació professional i la dotació de les eines intel·lectuals necessàries i la curiositat per explorar-les. Les necessitats del sistema sanitari actual beuen del llods d'aquests anys restrictius, d'aquestes males polítiques educatives, d'aquests lobbys professionals mafiosos que per tal de garantir-se un sou elevat s'asseguren que hi hagi menys oferta que demanda tot i impedint l'accés a tothom que vulgui cursar els estudis sanitaris, només cal recordar quants anys han tardat en implantar-se la facultat de Medicina a Balears. Ara se vénen a queixar que els hi manca personal a les guàrdies… idò que es fotin!