Diu una senyora, el nom del qual no mencionaré per tal de no donar-li altaveu o publicitat ni fama dins del meu espai a qui no s'ho mereix, podem afegir només que és una periodista feminista radical marxista i atea, que afirma que "l'Església catòlica és la font de tot el dolor per a la dona". Com a tota afirmació que pontifica de manera absoluta i sense matisos i, sobre tot, contra unes creences concretes, malgrat els prinicipis fonamentals del periodisme són l'objectivitat i, al menys, contrastar la notícia, els seus escrits palesen la seva ingnorància sobre o contra una religió i la fel que aboca fruit del seu odi visceral, la qual cosa fa que qualsevol article periodístic d'aquesta senyora quedi com a una opinió qüestionable, respectable com la de qualsevol ciutadà mal informat, amb la mateixa credibilitat que els negacionistes de l'encalentiment global o del Covid, els antivacunes, els terraplanistes i els de les teories conspiranoïques més esbojarrades.
La religió atea-marxista-feminista té uns dogmes immutables que els seus intransigents fanàtics seguidors lluitaran amb totes les armes al seu abast contra tota corrent de pensament divergent, com fan tots els fanàtics. L'Església és un blanc recurrent i còmode d'atacar a un col·lectiu dòcil acovardit per una propaganda laïcista, relativista, "progressista", marxista, feminista i tots els -istes que pogueu afegir. Un pensador crític pot esbucar el titular de la periodista, que donar titulars com a periodista és el que sap fer, com a un reduccionisme babau com tots els antis que hi ha, ens volen prendre per imbècils, n'hi ha que, per imbècils, s'ho empassen, però, i aquesta a la meva esperança, n'hi ha que veuen venir el sofisme d'una hora enfora, atès que no és gaire difícil desmontar l'argument que amolla tan bàrbara senyora.
Doncs en promoció d'una novel·la seva concedeix una entrevista a un mitjà afí, si hagués estat l'ABC, El Mundo o La Razón, (més escorats a la dreta, banda incorrecta del pensament polític d'acord amb els "standards" de l'abans no-assenyalada) ni l'haguessin vist el pel perquè no combreguen amb la seves rodes de molí, males d'enviar per a qui té dos dits de front i una mica d'informació contrastada.Per tal de fer més extensiva el seu nou panflet que va sobre el tracte pejoratiu que, sempre segons ella, fa l'església de santa Magdalena assenyalant-la com a una "senyora de costums relaxades" (per no dir la paraula mal sonant). Certament a l'Evangeli no es diu que Maria de Magdala es dedicàs a l'ofici més antic del món, el que sabem de santa Magdalena ens vé de la breu però important paper en els Evangelis i de la tradició cristiana, sense que hi pugui haver més certesa que la versemblança del relat. Ella, la periodista ultramarxista-feminista, monta el seu relat novel·lístic sobre una història que ella inventa i interpreta, seguint l'estela del Codi da Vinci de Dan Brown, atès que tampoc és ni tansols original, per fer venir-ho bé amb les seves idees de feminista obnubilada, amb la figura de Magdalena, usant-la com arma llancívola contra l'església catòlica, una excusa qualsevol, un blanc massa fàcil i socorrit.
Sembla oblidar, no dic que no sigui de manera dolosa i barroera, que la situació de la dona a països islàmics és envejable, per la llibertat i els drets dels que gaudeixen actualment al segle XXI, així com la situació de les dones al lloc i en l'època més esplendoroses que ha viscut la humanitat com era la Uníó de Repúbliques Socialistes Soviètiques d'Stalin, i els seus satèl·lits. Tothom recorda el nom de les senyores situades al capdavant d'òrgans del vertader poder polític i econòmic dels països comunistes (la Troika). Si sou llestos ja en coneixereu el nom de totes. Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili "Stalin", quin gran defensor dels drets i les llibertats de les dones (com de la resta, d'homosexuals, dissidents,...)! (Mode Irònic: Off). Cal recordar el lema LGTBI-Friendly del socialisme cubà "El trabajo te hará hombre", que presideix els camps de concentració on tanquen als homosexuals i dissidents del règim, el "Arbeit macht frei" de la Cuba socialista.
