El mes de juny ha vengut calentet, i no només per la basca pròpia de l'època de l'any en la qual comença l'estiu. Hem començat el mes amb una pujada bestial del rebut de la llum (ara que comença l'estació amb més sol), malgrat que els qui ara governen prometien abaratir l'energia elèctrica, parlaven de la pobresa energètica. El Ministerio decideix que l'exèrcit vaccinarà la Roja, que participarà a l'Eurocopa, és a dir, deixam de vaccinar a personal inmunodeprimit molt més vulnerable a la Covid que un jove esportista, perquè aquest juga a futbol. Però l'excel·lent explicació de la ministra de torn, Darias, és per emmarcar: "porque nos representan a todos los españoles". Hom ha sentit infinitat de vegades que no s'han de mesclar esport amb política, però és el cas que la Roja és una selecció NACIONAL, malament començam, que representa a tots els espanyols, tant si volen com si no. A mi personalment m'indigna molt que als esportistes que tenen poc risc a passar dies a l'UCI en cas d'infecció perquè, atesa la seva teòricament excel·lent preparació física, tenen les defenses més fortes i, per tant, són menys vulnerables. Deixin-me que em representi jo mateix, perquè ni un jugador ni un polític com aquests me representen, la resta és fer política amb el futbol. O és que només no es pot mesclar política amb futbol quan les idees defensades no coincideixen amb les seves? Tal vegada sigui això...
I les tarifes dels vols tornen a pujar, i les companyies elèctriques apugen el preu de la llum i tothom calla i acota el cap, com si fóra culpa seva haver de pagar tant per ser igual o més pobres que ahir. On són els polítics que mentre no governaven prometien abaratir i facilitar la vida a la ciutadania? Honestament, crec que només els preocupa la cadira comfortable en què descansen llurs honobles natges que el pobre que amb prou feines arriba a final de mes i que no pot pagar la següent factura de la llum.
Mentres a la plaça del felanitxer més universal i més enigmàtic ("Tòfol Colom, de Felanitx a Washignton") ubicada a la Villa y Corte, una vegada més, s'arrauleixen les velles i extremes dretes estentisses, que malgrat que s'oretgin adesiara en manifestacions populars d'aquest caire, conserven un tuf de nafatalina que tira d'esquena, duen encara molta floridura acumulada.
I s'acomiada el mes que em va veure néixer amb uns joves forasters eixelabrats confinats als hotels que s'han encomanat de Covid en fer el borino els botellots i macrofestes i ara es queixen... Ja hi tornareu! Babaus de coa fluixa!
