REFLEXIONS IRREFLEXIVES

Quant fill de puta trasbalsat va solt per les carreteres. Quant descerebrat al volant posa en perill la vida dels qui tenen la desgràcia de creuar-se pel camí. Quant nen analfabet i mal criat conduint cotxes d'alta gamma es creu el propietari del món, de la carretera, amb tots els drets i cap obligació, sense educació, ni respecte. Quanta furgoneta blanca sense retolar circula per aquestes vies d'Espanya, darrere d'una ben visible economia submergida, picaresca castellana que, exportant-se, porta des del segle XVI. Amb això del Còvid que assola el nostre planeta el 2020, 2021,2022… la gent està més trasbalsada. Es veu gent amb els nervis a flor de pell, l'agressivitat traspua en aquells que no els queda cap altre recurs i el deixen anar al volant d'un vehicle motoritzat cosa que posa en risc d'accidentar-se greument no només a ells, sinó tot a conductor o transeunt que s'encreui al seu camí.

Serà degut al confinament, a la por de caure malalt ia la mort, que l'ús continuat de la màscara no ens deixa respirar i ens aclapara, que l'elàstic de subjecció està molt tens i talla la circulació de sang cap al cervell. ... Entenc que la situació pugui ser tensa, molts treballadors tocats encara per la crisi del totxo, les hipoteques i els bancs del 2008, van quedar lluny els temps quan qualsevol ase que no era capaç d'acabar ni l'ESO es posava a treballar ( malament) amuntegant maons, que no construint, i veient entrar una quantitat de líquid que era derivat a cotxes d'alta gamma i crèdits hipotecaris que per aquells temps es donaven com xurros i porres en una xurreria, així guanyaven molt més que molts que ens esforcem per treure uns estudis, completar una formació o estudiar unes difícils oposicions, per, ara que han vist paralitzada la seva activitat laboral, la seva única font d'ingressos, ja no queden forats al cinturó per prémer-ho encara n més. Si amb l'anterior crisi que encara estem arrossegant vam poder observar com apareixia l'estrany treballador a les cues de la fam, aquesta nova crisi ha vingut per consolidar aquesta situació deplorable.

Si bé és cert que en la recerca de la resiliència, tot allò que no et mata et fa més fort, potser se'ls va oblidar advertir que allò que no et mata també pot debilitar-te en molts aspectes i has de treure partit a allò menys afectat, més sa, més fort, treure múscul del braç més fort per sostenir tots dos.

Al cruel esdevenir de les onades de la vida, veig l'embat de temporals que porta a les meves costes restes de cent naufragis, fustes de mil vaixells naufragats. Sóc aquesta platja on acudeix, aquest tauler solitari i silenciós, després de navegar un mar irat, entre onades furibundes. La brisa suau juga amb els cabells que acarona la pell plena de sorra i salnitre, pell morena, canyella dolça. Una fumera ensutja l'alba de tons grisencs.

Entorn a tu apareixen com xoriguers en zel... adherits, els púgils segueixen aferrant-se sobre el quadrilàter … amb barretes de cola de barra-cola als seus seients cantonals. L'hemeroteca que tot ho recorda oblida contextualitzar els missatges. Despotric contra el criador de potrilles que encasta el seu protagonisme en un armari encastat portant el detallat compte del conte del sarment sàrmata de Saramago, sororitat amb Soros, la sonoritat.