divendres, 19 de juliol del 2024

REFLEXIONS PEL·LEGRINES

Riure és la clau que obre la capseta de la felicitat de les petites coses. Però no és l’única, també trobam la música i encara una altra cosa que l’obre és la capacitat de sorpresa i emoció infantils davant petits detalls quotidians, petits amors i belleses que sovint descuidam o passam per alt, passant-hi arran ni mos hi fixam que són allà, servant un poc de la innocència del nin que un dia vàrem ser. La vida d’un pel·legrí és “lloar-ho tot i donar sempre gràcies a Déu, Pare, Creador, Totpoderós” per tot, la gratitud és una actitud cristiana, gràcies per un nou dia, una família, unes amistats, una llar, un menjar, una companyia, una història, una realitat, una alegria, una pena, una malaltia o una mort perquè en tot hi ha una oportunitat de créixer cap al Creador, tot i empetitint-mos nosaltres mateixos o millor dit prenent consciència de la nostra poca alçada real és com un realment creixem cap al nostre Creador, veure l’amorosa Mà en tot allò que un fa i viu, i donar-ne sempre les gràcies, encara que hom no entengui que dins del patiment se pugui ser feliç, amb la perspectiva d'una esperança certa en un Cel, una vida eterna sense patiment, només amb l'Amor , una Fe ferma i refermada per la nostra experiència. La fe no és creure, sinó és viure i experimentar la sabiduria, el sabor de la vida.

Deixau-me que parli per parlar avui, només avui. Les ombres cobreixen els carrers gelats, els moixos arrecerats a qualque cau guaiten com cau la serena. D’on va venir la dolça amor que avui mon cor inflama? S’escolà a ma vida com les coses que romanen per sempre i mai més se'ns en van. Quelcom de polit en la seva mirada en un somriure fresc, en una ardenta pell a frec d’ànima. No sé pas si l’estim, però sembla que no pugui viure sense veure-la cada cert temps. Tal com la faula de la guineu i el petit príncep, el seu contacte quotidià ha esdevingut necessitat d’estar a la vora.

divendres, 5 de juliol del 2024

POLSKA

A Polònia, (Oh, Polònia estimada!) on hi ha les dones més hermoses que he conegut mai. El país de l'amant de George Sand esdevé al visitant una sorpresa agradable. La situació estratègica com a país eslau fronterer amb un món germànic, magiar o llatí, converteix en una cruïlla per entrar i sortir de l'Europa occidental cap a l'oriental. Hom té allà una llarga història de patiments i derrotes, que han forjat un tarannà d'orgull identitari dels polonesos. La seva catolicitat és famosa arreu. És un poble generalment amable i acollidor, ja que ha viscut la diàpora forçada o "voluntària" de moltíssims dels seus compatriotes. És el poble eslau un poble seriós i rígid, com a bons centreuropeus que són, són de tracte diretce i sincer. No puc pretendre descriure a tots els polonesos en unes poques paraules, perquè com per tot, hi ha de tot a la "vinya del Senyor", només la meva experiència amb el contacte dels naturals de la pàtria de sant Joan Pau II, Marcin, Katja, Magdalena Swatko, Niko, Gabriela Sztrykozov, Mikołaj, Rita o Mateusz. Sí, conserven una mania especial envers els alemanys, els quals segueixen envaint Polònia, aquesta vegada disfraçats com a turistes àvids de conèixer al preciós veí eslau, desitjosos de gaudir d'un país que val la pena visitar abans de morir, però qui els pot culpar després de tot, quin veïnat dels alemanys no els ha agafat una mica de tírria tard o prest? Cap

Warszawa, la capital és ben bé una ciutat totalment nova, reconstruïda després de ser arrassada a la guerra mundial. Tenc ganes de visitar la Roma eslava, Kraków. la ciutat universitària de Lublin és encantadora i la de Zamość és la Pàdua del nord, ciutat renaixentista aixecada del no-res per curolla de Jan Zamojski, duc canciller i gran estadista polonès.Hi ha la regió dels mils llacs, els monts Tatra,... tot un país per descobrir a un preu més que assequible per a butxaques en crisi.