UNA ALTRA TARDOR, XAFOGOR ESTIVAL QUE S'ENVÀ POC A POC

Una descoberta, o diria jo més aviat una redescoberta, és el gust per la bona música clàssica, perquè com en tots els àmbits de la vida n'hi ha de bona i de no tan bona. Les notes que han esdevingut sovintejades gràcies a la tecnologia són d'autors com Bach, Mozart, Szopen (Chopin), Beethoven, Mahler… però de les obres musicals que més serenor me fan viure són les nocturnes de Frederic Francesc Xopèn i les variacions de Joan Sebastià Bach. Sobre aquest autor, es diu que és el preferit pels veritablement entesos en música, diu un article d'internet que "Mozart compone una música cortesana, Beethoven orquesta muy bien, pero la música de Bach está transida de una luz esencial". Des de jove tenc una afició melòmana que empeny cap a un lloc d'harmoniosa sonoritat.

Record que un temps era minyó, qui no hauria volgut mai crèixer, per tal de no tant de pèixer, m'albirà pel finestró. Guingaies i llodrines, escarrancen els meus amors, per què no veniu nines a prendre part del meu consol? Ans en un temps antic, en una terra tan nostrada, feia ferum d'escalivada i a ben plantat jove i ric. Però el temps tot ho ensorra, sota un telim de pluja suau, és que el vós me donau, dieu son o digau modorra.

Ja som gran, puix vell ho he estat sempre.

UN RACÓ IDÍLIC

Mariana descorre les cortines de l'habitació per donar un darrer cop d'ull a la vall abans d'anar a dormir. Observa la vall fosca trencada amb llumets de les llars que aquí i allà, adesiara. esquerden la fosca nit. La vall roman en silenci, fred i blanc de la neu caiguda com si Déu beneís la la contrada. Potser avui caigui qualque floc de neu. La vista de Mariana mira enllà de la fosca, albirant potser dins la nit records de temps passats que antuvi esdevingueren feliços. Sent una melangia pròpia de qui sent el pes del pas del temps, a qui li agradaria aturar la màquina del temps en un instant concret. Els records que més l'abrumen fins fer espurnejar els ulls amb una llàgrima que travessa fugaç com un estel el cel de la seva galta són els éssers estimats que ja no pot veure i escoltar.

La placeta era un  racó encisador, tot rodejat per un muret gris de pedra granítica carregat de verda molsa i heura humida, les lloses de granit duen fins a la font del Senerga que brolla una aigua d'allò més cristal·lina, pura i fresca, fins i tot en els mesos més calurosos i secs de l'estiu, duta de les muntanyes del Perigó. Recordo que a mitja tarda, ben aprop de la posta de sol, la humitat i la flaire dels gessamins de la Ponsètia Aspargó donaven un toc fresc i propici per a l'aparició de les petites fades alades de les rondalles, així com dels gnoms rondinaires, femiliars o follets atrafegats.