Llegeixc sorpès com un conegut titlla de manipuladora la televisió catalana TV3. El que més me xoca és que el paio en qüestió no ha vist mai de la vida aquest canal perquè viu a Extremadura (les autonòmiques malauradament no arriben arreu de l'Estat) i no entèn el català, perquè només parla castellà, com a bon espanyol. No siguem ingenus, no hi ha ningú que arribi a ser 100% neutral, assèptic, insípid, incolor i transparent. És necessari veure-ho tot amb una mirada crítica, si més no, intentar trobar un relat allò més net, objectiu i transparent possible, tot i sabent que tots els mitjans de comunicació segueixen una línia editorial, encara que sigui no-escrita, i allò que s'esperaria és que un mitjà públic és que fés palès una pluralitat ideològica i escoltar totes les veus. En cas dels mitjans espanyols, d'emissió a l'abast de tot l'Estat, per tant també al territori de Catalunya, aquesta pluralitat d'opinions no s'esdevé (recordeu les imatges emitides per TVE sobre els aldarulls i càrregues policials de l'1 d'octubre,... perdó, que aquestes imatges no se vegeren per cap canal de la Tele "Nacional", foren els mitjans internacionals els qui ho emeteren, tot i traient-hi els colors i passant-li la mà per la cara als primers). A la televisió acusada sí que s'han sentit veus discrepants sobre el referèndum, la independència, el procés... Si fins i tot en feien befa els propis còmics de la cadena pública catalana, (els del Polònia sempre enfotent-se del sant i de la bolla, d'uns i dels altres). Ja ho deia mestre Josep Pla, l'absència d'una classe nobiliària a Catalunya provoca que no tengui respecte per res, tot és susceptible de burla…
Tampoc és la tele la causant que hi hagi prop del 50% de catalans que vulguin fugir del Reino de España. No analitzaré les raons, n'hi ha per fer-ne un parell de blogs d'opinió en cadascuna. Tanmateix, els espectadors de la cadena autonòmica tenen lliure accés als mitjans de la Villa y Corte, per contrarrestar la suposada manipulació catalana.
Aviat farà X anys d'aquell primer d'octubre en què, en resposta unànime a un encabotament sense visió real del problema d'Estat, la gent d'un poble tossudament lliure va exercir el seu dret a manifestar a seva opinió tot i depositant la seva papereta dins de l'urna, sense que això, per altra banda, tengués cap validesa jurídica però sí una molt important càrrega simbòlica, i que unes forces policials desmesurades usant una violència brutal contra la gent a tort i a dret, tot i recordant a un exercit d'ocupació (vos enrecordau de la cançoneta del "A por ellos!"?). L'Estat entrà de ple i sense complexos en un joc brut que destapa barroerament les clavegueres de l'Estat, l'Operación Cataluña. Sí, hi hagué persecució a l'enemic polític però també hi hagué una resposta, una contraresposta pacífica, imaginativa i original per part del poble. Se'n varen fotre de les forces de seguretat de l'Estat, culpa dels polítics de la Corte que envien als pobres funcionaris estatals a fer el ridícul. Justa reposta, per tant, a qui amb quinze mil homes armats vol rendir a un poble de com a mínim quatre milions de pacífics votants alçats.
"Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón i derecho. Me parece inútil pediros que penséis en España." Miguel de Unamuno. Hi va haver enrenou en les files ultradretanes perquè uns presos ficats a la presó per obscures raons polítiques, varen ser alleugerits en la seva condemna amb un tercer grau, no amb una amnistia. La fiscalia no va badar i els hi va xafar l'alegria, que d'això en sap una estona, i els va enviar de nou a presidi. Dins del clavegueram de l'Estat i amb absoluta carència de la independència que Montesquieu predicava per als tres poders, l'executiu i el judicial en el cas que ens ocupa (i preocupa), fa del rival polític un enemic a batre mitjançant qualsevol casta. Ens vàrem assabentar de l'espionatge a polítics independentistes amb el programari Pegasus per part del Centre d'Intel·ligència espanyol, allò que molts ja sospitaven, la persecució fàctica dels rivals polítics.
