Un té la sensació que sempre qui més en parla és qui més necessita callar. Però un lobby d'extrema dreta espanyolista creu que parlar català és una imposició, no com parlar castellà que sempre ho fem de bona gana. Per això han promogut "mides" (en comptes de mesures) en contra del català a l'escola.
Una Sentència del TSJC obliga a rompre el consens de quaranta anys de d'ensenyament en democràcia, un sistema d'immersió lingüística a favor d'una llengua minoritzada per tal que l'alumnat que té poques possibilitats d'assolir competències lingüístiques en aquesta pugui adquirir-hi un nivell competencial equiparable al d'un natiu, sortint de l'escola al mercat laboral amb coneixement equiparables d'ambdues llengües oficials. Si atenem als resultats de les proves de coneixements de llengua castellana, els alumnes del domini catalanòfon assoleixen millor nivell de coneixement que els alumnes monolingües castellans (que només fan escola en espanyol). L'esmentat tribunal notifica al departament de la Generalitat una sentència ferma plena de faltes morfosintàctiques, lèxiques i ortogràfiques, cosa que posa en dubte la idoneïtat de l'alt tribunal per decidir sobre el tema lingüístic amb la imparcialitat que caldria i demostra com en segueix essent, de necessària, la promoció de la llengua catalana, el seu ensenyament i ús. Tal vegada hauria de menester l'obligatorietat que el vint-i-cinc per cent fóra per a l'ús del català als jutjats i tribunals de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tal vegada així els senyors magistrats comencessin a saber veure en la llengua catalana una utilitat més enllà de ballar sardanes i menjar calçots. Sí, si la segona llengua més parlada dins del Reino de España és bandejada com a llengua forana, potser sigui perquè des del fur intern dels habitants del centre de la Meseta sapiguen quelcom que els d'aquí no volem arribar a creure'ns del tot.
L'ús lingüístic del català per part del jutges és escàs, i com a mesura a proposar, tal vegada sí estaria bé que en els procediments judicials duts a terme als territoris de domini lingüístic català (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó, puix que Múrcia no la comptaríem atesa la seva nul·la política a favor de la seva llengua autòctona catalana, tot i ser minoritària al territori, existeix) arribàssim al vint-i-cinc per cent en català en totes les seves actuacions.
La llengua está lligada a la identitat, i si es perd la primera, la segona també. A la ciutat de Barcelona segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Generalitat el català és la llengua habitual d'un denou i escaig dels joves, això se comença a assemblar molt massa a aquell Alacant "de les palmeres, terreta de Déu, poblà de lladres", que avui en dia l'ús del català no passa del 3%. Antuvi una ciutat catalanoparlant, la segona més poblada del país valencià, amb característiques i lèxic propi, és com si mai haguera existit, així la identitat d'un país se va esvaint dins una boira de l'oblit, ja els està als rancis conservadors ultranacionalistes de Madrid i Meseta, però a la resta de mortals és una tragèdia, o ho hauria de ser. Si no se podem concebre un Regne de les Espanyes plurinacional, trobant la manera que cada identitat nacional encaixi al puzzle a la perfecció amb les seves aristes, diferències, matisos, trets culturals propis i diferencials, o bé un estat centralista repressiu autoritari i perseguidor del qui pensa diferent, tot i ser una "democracia plena", com fins ara, no té futur.
És ben bé com aquell amic gonella, que no té ni puta idea de català, ni d'història de Mallorca, i ho palesa contant a la seva al·lota gaditana, que no en sap res del tema, que quan va arribar el rei aragonès Don Jaime primero, aquí se parlava una llengua romànica parescuda í que el català no existeix que és llemosí… Que el que s'ensenya a les escoles de Balears és català de Catalunya no té res a veure amb "lo nostro", …. Valguem Déu Senyor! La ignorància, què n'és d'atrevida! Allò interessant és que el subjecte en qüiestió parla amb un llenguatge ple de castellanismes i gairebé no sap escriu en català. Té més competència lingüística solvent i acreditada en català la meva dona que és extremenya que aquest jove nascut i educat a Palma.
