divendres, 20 de juny del 2025

LA IDEOLOGIA PRIMA SOBRE LA BIOLOGIA

Per Carlos Álvarez Cozzi

És escriptor socialcristià uruguaià, catedràtic de Dret Privat i expert en biodret internacional.

La Biologia prima sobre la ideologia (forumlibertas.com)

La ciència diu una altra cosa, però com que els defensors de la ideologia de gènere poc els importa i molts dels altres no volen ser o aparèixer com “políticament incorrectes”


La cultura dominant ens vol fer creure que els sexes femení i masculí, amb els quals venim a aquest món éssers humans i animals, en veritat no existeixen realment, sinó que el que en veritat existeix són els gèneres, masculí, femení, homosexual, transsexual , intersexual i un llarg etcètera. El sociòleg espanyol José Pérez Adán va arribar a ennumerar 16 variants sexuals segons ho expressen els cultors de la perspectiva de gènere.


La ciència diu una altra cosa naturalment, però com que els defensors de la ideologia de gènere els importa poc i molts dels altres no volen ser o aparèixer com “políticament incorrectes”, donat l'entorn dominant, es pretén silenciar la veritat.

 

Però com que aquesta és tossuda, sempre acaba per sortir a la llum. Com diu el savi refrany, Déu perdona sempre, l'home de vegades i la naturalesa mai del que es fa contra ella.


I aquest és precisament el cas. Si no advertiu el que la ciència segueix constatant en forma contínua:


“Moltes d'aquestes diferències cognitives apareixen molt aviat a la vida. “En nadons de 2 i 3 mesos -diu Halpern- les nenes responen més fàcilment a les cares i comencen a parlar abans; els nois reaccionen abans a les discrepàncies perceptives induïdes experimentalment al seu entorn visual; ja d'adults, les dones romanen més orientades a les cares i els homes a les coses” .


Les dones són dues vegades més propenses a experimentar depressió clínica i trastorn d'estrès posttraumàtic; i els homes estan dues vegades més inclinats a convertir-se en alcohòlics o drogodependents, tenen un 40% més probabilitats de desenvolupar esquizofrènia, deu vegades més taxa de dislèxia i són quatre o cinc vegades més propensos a l'autisme.”


“La literatura neurocientífica mostra que el cervell humà és un òrgan de tipus sexual amb diferències anatòmiques a les estructures neurals i amb la seva repercussió en les funcions corresponents”, diu Larry Cahill, professor de Neurobiologia a la Universitat de Califòrnia a Irvine, que ha dirigit un informe especial publicat el gener d'aquest any al Journal of Neuroscience Research i dedicat a la influència del sexe en el sistema nerviós.”


"Els estudis d´imatges cerebrals indiquen que aquestes diferències s´estenen molt més enllà del domini estrictament reproductiu, explica Cahill."

"Així, l´hipocamp d´una dona, crític per aprendre i memoritzar, és més gran que el d´un home i funciona de manera diferent." (https://www.actuall.com/criterio/familia/sexo-seso-ideologia-de-genero-y-evidencia-cientifica/)


Es necessiten més evidències que els sexes vénen determinats per la biologia, pels gens, pels cromosomes? És evident que no.


El que sí que resulta evident és que grups interessats a deformar o negar directament aquesta realitat, a fi de portar “aigua per al seu molí”, per pura ideologia, neguen la mateixa per instaurar a les ments de les persones, a les societats, als països i en els organismes internacionals, el concepte erroni del gènere, que manca de tota base científica, o millor dit, que és contrari al que constata la ciència, la biologia.


És sabut que el marxisme, en haver fracassat en la seva idea de la lluita de classes al món, amb l'alt cost de milers de milions de víctimes al llarg de la història, va decidir prosseguir la mateixa batalla però dins de la naturalesa de la parella humana. Per a aquesta ideologia, no hi ha harmonia ni complementarietat amorosa entre els sexes sinó que l'home seria l'opressor (com abans es referia a la burgesia i als amos dels mitjans de producció) i la dona seria l'oprimida (com són els treballadors i pagesos per al marxisme).


I això que acabo d'afirmar sorgeix de la literatura existent i és reconegut pels propis ideòlegs de gènere, sobre la matriu marxista que aquesta ideologia té. Això explica que els grups radicals militants de gènere siguin en política, prevelantment d'esquerra, encara que alguns també asseguren que constitueixen un lobby i que demà podrien infiltrar el pensament de centre i fins i tot el de dreta. I això no està allunyat de la realitat perquè això ja passa en un país europeu, de primera línia, en el qual una líder política femenina emergent de dreta i xenòfoba integra el col·lectiu LGBTI i milita i defensa aquesta ideologia.


Per tant, el primer que cal fer en aquest tema és insistir amb les falsedats que propalen els defensors d'aquesta ideologia, que es dóna de puntades de peu amb la ciència, partint de la base que és una ideologia contrària a la biologia que qualsevol persona pot apreciar. És a dir, que els éssers vius són concebuts i neixen amb gens, cromosomes i per això amb sexe femení i amb sexe masculí. No negam que hi hagi casos excepcionals de malformacions o hermafroditisme, però són l'excepció que en tot cas confirmen la regla. Per això essencialment, el sexe és immutable i els anomenats canvis de sexe no passen del que és anatòmic-cosmètic extern mentre els gens i cromosomes són immutables en cada persona.


Sembla mentida que calgui expressar això a fi de rebutjar tota mena de falsedats i barbaritats que coneixem estan succeint al món a nivell personal, familiar, educatiu i social, que si no s'hi posa fi, ho pagaran car les generacions presents i sobretot les futures. És temps de ser molt clars i concloents: no es pot mentir impunement i negar l'existència de la naturalesa i de la biologia, generades pel Creador i amb les quals no és qüestió d'estar d'acord o desacord sinó simplement reconèixer-les com a tals. Seria com posar-se a discutir les lleis físiques, com ara la de la gravetat.


A l'imatge allò que inspira la ideologia de gènere de veritat.

divendres, 6 de juny del 2025

RESPOSTA DEL PINGANILLU DE CAYETANA

Hola Cayi, me permets que te digui Cayi, és un mot carinyós, dit a a cau d'orella, com tots els que diem els pinganillus. Jo sóc el pinganillu que l'altre dia de pagès vares rebutjar de posar-te. Has de saber que els pinganillus som eines fonamentals de comunicació a la tele per passar un missatge, donar una notícia en directe, fer canvis de darrera hora o d'espais coordinar programacions, passar a publicitat…. i quan hi ha un convidat que malauradament no entén la llengua del PAÍS, se li'n pot oferir un per traduir-li tot allò que es diu al programa d'aquesta emissora i, d'aquesta curosa i cordial manera es respecta que tothom pugui entendre i fer-se entendre en el el seu idioma propi sense necessitat d'estirar el coll o arrufar el nas, amb cordialitat. Només és estranger aquell qui desitja ser-ho, no integrar-se en una societat oberta com la catalana que l'acull com m'ha acollit a mi, un pinganillu que sóc fet a la Xina. 

Sé que vostè detenta el càrrec de regidora barcelonina, vostè que és francoargentina. Per ser catalana comença bé, Catalunya és mestissa, a mig camí entre molts camins, en molts casos s'allunya del concepte tancat que vostè vol fer veure als seus partidaris. La llengua dels catalans és fàcil d'entendre, d'aprendre i d'arribar a parlar, escriure, segur que algú amb tanta formació com vosté ja se n'haurà adonat. Essent una llengua romànica comparteix molts trets amb llengües veïnes més grans com el francès o el castellà, que vostè segurament domina, per tant, després d'un parell d'anys visquent a la citat comtal ni que sigui per accident, és fins i tot normal que hagi après.

Deia quan era candidata que el castellà era llengua perseguida a Catalunya però l'altre dia de pagès va dir que era la llengua majoritària dels catalans, en què quedem Cayi estimada? No pot ser blat i ordi alhora. Com a bona seguidora de Josep Goebbels (saps que una bona falàcia entra millor si primer hi escoles una veritat, i efectivalement "el nacionalisme té una relació difícil amb la cordialitat", com ho demostra cada dia el nacionalisme carpetovetònic que no entèn que a l'Estat espanyol hi pugui haver gent que NO parla la seva llengua comuna, i que no li surti dels ... "ja sap d'on", usar-la per moltes raons. D'altra banda si ser espanyol vol dir parlar només en castellà i tots aquells pinganillus que no tenim aquesta "llengua comuna" serem estrangers, això vol dir que, per extensió del teu discurs es desprèn, Cayi, que si no som castellans no som pinganillus espanyols. Mira com funciona de bé l'adoctrinament a Catalunya, que només t'han calgut un parell d'anys de mig residència i detentar un càrrec a la plaça de sant Jaume, suposo que llegint el cartell llazi de "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!" per entendre el català (atès que no necessites usar pinganillu) i convertir-te en més indepe que els de la CUP. Válgueme Dios y María Santísima!

Amb tot l'afecte, el teu pinganillu!