divendres, 4 d’agost del 2017

Sa balladora quan balla...

Bon dia a tots "menos a un":
Disculpau que me fiqui en una polèmica que vessa a la plaça i que intentaria posar un poc de seny que "brilla por su ausencia", només fa uns vint-i-cinc anys que vaig a ballar per ses places, i això no és ni massa ni massa poc.


És del tot innecessari l'insult i l'intent de ridiculització que fa qualcú perquè no està d'acord amb una postura. No solc decantar-me mai per unes postures o unes altres, me tenc per un home centrat, amb seny i tolerant. Però això no vol dir que no tengui una opinió formada que molt poques vegades exprés. Però això ja pica, i me veig en la necessitat de gratar.


Referent a les bulles on ballen dos homos hi estic absolutament i frontalment en contra. No m'agrada veure dos homos ballant en general, digau-me antic però som de l'escola canònica, ho toleraré a les places però no hi estic d'acord, si voluntàriament volen ballar dos homos apartant l'aspecte matriarcal al ball de bot, manllevant, això sí, un dels pocs espais on tradicionalment comanden les dones sobre els homos,... aquí trobaríem connotacions vertaderament masclistes, però que hi balliln al cap i a la fi no perjudicarien directament ningú. Però me pareix més greu quan aquesta costum, que encara ha de ser acceptada pel gruix de balladors, s'extén a les bullangueres. El ball és un element festiu dinàmic amb finalitat lucrativa, conté una càrrega sexual en sí mateix, puix que el ball és un joc de seducció, de festeig, d'insinuacions i mirades de complicitat, aquest és el motiu pel qual un surt a ballar per lluir-se i seduir. Amb la bulla ballada per una parella de mascles imposen la seva inclinació sexual als altres, a més la dona és expulsada del seu rol de controlar, dirigir i decidir sobre el ball. Com a ballador heterosexual, cisexual, sense diversitat funcional i catòlic, no me veig atret pels homos, per molt guapos i varonils que siguin. És la dona qui me mena i així m'agrada que sigui, no vull ballar amb cap homo una bullanguera, així com no impòs les meves preferències que són estadísticament majoritàries, tampoc estic dispost a que ningú m'imposi res que jo no vulgui, som persones humanes i això determina que siguem éssers sexuats, no podem esquarterar la persona perquè sigui una cosa asexuada, el sexe és una característica inherent a l'ésser humà, s'és persona mascle o persona femella i aquí s'ha acabat la història.

Tampoc som partidari de rompre la unitat de plaça i fer-ne dos rotllos de bullanguera, un per heterosexuals i un altre per homosexuals mascles. Llavors estaríem classificant als grups, uns serien els dolents i els altres els bons, intolerants i tolerants

Mirau la foto. Duen faldilles però són tots homos, és un ball reservat als homos en el qual és un homo qui comanda el ball i els altres el segueixen, i per aquesta raó poden fer figures tan difícils i exigents físicament com la de la foto.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada