Era de nit i plovia, em vaig girar i la vaig mirar als ulls.
Tenia por i jo ho sentia, veure’m a mi la va animar.
A trista veu va deixar anar que algun dia no podria recordar.
I amb la por al cos em va suplicar que
quan ja no sabés el meu nom no la deixes d’estimar.
No em demanis que et recordi.
Explica’m tots aquells moments junts.
Agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar…
No la deixis anar.
Amb la mà al cor em va insinuar que malgrat tot mai no em podria oblidar.
Va aixecar el braç molt lentament, Es va apropar i molt suament em va acaronar.
No em demanis que et recordi.
Explica’m tots aquells moments junts.
Agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar…
No la deixis anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada