Benvingut estiu, ja és aquí, calor, sol, cremes, platja, mar. Tot això ja és aquí. La disbauxa treu el cap mentres el meu cor fuig a altres latituds més gèlides. Planures arborícores verdes, als camps de blat i ordi. Avui en soledat, contemplo la vida d'altri, mentres la meva va passant sense adonar-me'n. Van i venen sense parar esment amb allò que els envolta, sense veure'm. sent que som com el vent, invisible. Hom perceb la seva carícia, però no sap ni d'on vé ni cap a on va. Tal vegada aquesta siga la meva sort.
Tenc mil històries per contar. Com l'avi fugí per la porta del darrere d'un esquadró d'afusellament a la guerra civil, travessant els pirineus per la vall de Núria al fred hivern del 38, per arribar a França i embarcar-se cap a cuba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada