LINXAMENT MEDIÀTIC AMB SOTANA INCLOSA

Estic esgarrifat pel cas d'un prevere malalt, vull remarcar el qualificatiu de MALALT, que pressumptament ha malmès la minyonia d'uns infants parroquians tot i abusant-ne o fent-los tocaments immorals. No estic tan esgarrifat pels presumptes fets que aquest senyor hagi pogut cometre, que també, com del tracte rebut pels mitjans de comunicació, amb identificació completa de les seves dades personals, noms, llinatges i fotografies, i el linxament mediàtic i popular que ja se li ha practicat.

Deixeu-me que us expliqui quatre coses des de la meva perspectiva i coneixement personal del prevere ara encausat i del cas que avui ens ocupa, amb testimonis de primera persona al meu voltant. És ver que hom té dret a un judici just, però en tractar-se d'algú amb sotana pareix esser que s'hi gronxa una espasa de Damocles i la presumpció d'innocència vàlida per a la resta, no s'aplica. Se n'ha publicat el nom sencer i diverses fotografies i dades personals, que, si per un cas fóra declarat innocent i exculpat de tots els càrrecs que se li imputen, el mal ja estaria fet i esdevindria mal de restituir. Per testimonis directes de persones que coneixen al mossèn íntimament, les acusacions vessades són, si més no, prou verossímils, però encara i així deixeu-me que us expliqui la meva experiència amb en mossèn JS. 

El vaig conèixer quan ma germana va ser destinada a l'illa blanca com a docent, essent aquest el rector de la parròquia on vivia la Fe la meva germana. Val a dir sobre l'esmentat prevere que és una persona molt afectuosa, però molt, molt oberta a tothom. Basta veure quanta activitat hi havia i hi segueix havent a les esglésies on hi exercia el seu ministeri, des de l'associació d'alcohòlics anònims, la hermandad rociera, comunitats neocatecumenals, concerts de música clàssica. Tothom era benvingut a aquestes esglésies. Val a dir també el zel que demostrava a l'hora d'evangelitzar, parlant amb el cor obert, i que me va donar bons consells quan li vaig fer una consulta de caire espiritual. I sé que va ajudar a molta gent, espiritualment i materialment.

Per generalitzar, es condemna extrajudicialment i amb un cas prou aïllat a tot un col·lectiu, els capellans, tot i partint de falses creences i prejudicis que decauen en conèixer la realitat. L'informe de la Fundació RANA, dedicada a la protecció dels nins que són víctimes d'abusos sexuals, determina que entre el 70-85% són abusos intrafamiliars, es pot comprovar que els eclesiàstics no en són els culpables de l'aplastant majoria dels casos, un estudi diu que el 4% dels casos d'abusos és comès per membre algun membre del clergat a Espanya. 

MAL D'ALTRI RIALLES SÓN?

Avui la meva nina té un mal. I jo en en tenc un al fons del cor. Escoltant un bell romanç l'ànima me diu que el patir de l'estimada és quelcom pitjor el la pròpia malaltia. Pobre nina meva, quina pena la mia. En despertar d'aquest nou dia, les nocturnitats chopinianes amaren l'ànima de qui escolta amb el cor les dolces notes sobre el teclat d'un piano. Veure els pares a dia d'avui, malalts d'envelliment i qualque patologia que els acompanya, i recordar la vitalitat que antuvi demostraven, a la infantesa els pares eren forts fins a ser invulnerables, la seva protecció oferia seguretat i confort, en la mateixa mesura que amorosida tendresa. La pena abalteix el meu cor, sento ganes de plorar, potser siguin les nocturnes poloneses. El declivi d'uns éssers estimats que t'han donat vida, una llar, educació i una identitat, és un pas previ a la mort, que ha de venir a cercar-nos inexorablement i inevitable. La pèrdua d'una persona a qui estimes és un cop massa fort per afrontar-s'hi tot sol, necessitaria cent anys de preparació i encara no estic segur de estar-ne preparat. Pel·lícules com Els Immortals o la Milla Verda o Interstellar qüestionen la idea d'una vida molt llarga que veu la desaparició de tots els éssers estimats, esposa, amics, fills… No sé.