Ja veuràs qui t'atendrà als hospitals i centres de salut o et protegirà dels delinqüents o que un país estranger com el Marroc o Algèria intenti envair-te o quan hi hagi incendis a les muntanyes o quan els teus nens hagin d'anar a l'escola o necessitis algun tràmit com a la targeta VETLLANT PER L'INTERÈS PÚBLIC i no pel particular del polític de torn i els seus amiguets....
Qui demana menys funcionaris, ho demana perquè hi hagi menys control i fiscalització de les seves activitats opaques... I per subcontractar serveis a empreses privades, que surt a la llarga més car al ciutadà i pitjor qualitat habitualment… Empreses d'amigots, és clar!
Tenc amics fora de la Funció Pública que opinen que els governs prometen més funcionaris dels necessaris (ja m’explicareu on sou, companys!) com a propaganda electoral, de fet aquest ha augmentat molt el seu nombre, és massa...
Tenim dades de quants funcionaris més hi ha ara que abans? Perquè la realitat és que a CAIB, administració autonòmica que som dels que menys població activa en sectors públics tenim a Espanya (i al capdavant són.... Endevinau? Sí, Andalusia i Extremadura), aquí vam tenir un període negre en la legislatura den Bauzá que, tot i l’auditoria externa que feu el govern entrant els hi va sortir rana perquè esperaven que digués que sobraven, i tantmateix, la conclusió deia que en faltaven uns 150 a tota la CAIB, i malgrat tot, teníem una taxa de reposició de 1/10, és a dir, reposàvem un empleat per cada 10 que se n’anaven o jubilaven o morien. I encara ara notem l'escassetat de personal, perquè el volum de feina augmenta dia rere dia, perquè cada dia som més gent a Balears, cada dia l’Administració arreplega més serveis a per donar a la ciutadania.
El mes de gener acabaren un projecte d’inversió 150 tècnics d’ocupació a Balears, amb la promesa de tornar-los a contractar (amb l’avantatge que ja coneixen la feina i els programes i les polítiques actives d’ocupació, el funcionament dels aplicatius públics…), idò n’han agafat 60 al nou projecte. I els altres 90?
Gairebé totes les mesures dels governs impliquen més funcionaris, dels diferents sectors.
Els assessors... Que potser és dels qui parla la gent, i més enfurismen tothom, NO són funcionaris. El seu nombre elevat o minso és discutible, per ventura 23 assessors per a un càrrec polític tampoc seria l’optimització dels recursos públics.
Només comentar que "sobren funcionaris" és el discurs fàcil i ximple, una altra excusa més per tapar el problema real o la intencionalitat. (canvi climàtic /crisi econòmica /humitat/ sobren funcionaris).... "Trieu els que s'adapti millor a la vostra excusa ideal". (Sgt.El polític).
Quatre Dades
Les dades sobre el nombre de funcionaris públics a Espanya varien lleugerament segons la font i la data de referència. No obstant això, basant-se en les darrera informació oficial disponible, podem proporcionar una estimació:
Abans de l'arribada al govern de Pedro Sánchez (juny de 2018): Les dades del "Boletín Estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas" indiquen que a l'1 de gener de 2018, el nombre de treballadors públics a Espanya era de 2.569.214 persones.
Actualment (dades de gener de 2024): El darrer butlletí publicat (que recull dades del gener de 2024) estableix el nombre total d'empleats públics en 2.968.522 persones.
En relació al percentatge de la població activa, per calcular-ho, cal dividir el nombre de funcionaris entre la població activa i multiplicar-ho per 100. La població activa d'Espanya varia constantment, però segons dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa), al segon trimestre de 2025, la població ocupada se situava en 22.268.700 persones.
A partir d'aquesta dada, podem fer una estimació del percentatge: 22.268.700 poblacio ocupada/2.968.522 funcionaris×100≈13,33%
És important tenir en compte que aquest percentatge representa el nombre de funcionaris en relació amb la població ocupada, que és una part de la població activa.
Per calcular el percentatge de funcionaris sobre la població activa de l'any 2018, necessitem dues dades principals:
El nombre de funcionaris públics a Espanya el 2018.
La població activa total d'Espanya el 2018.
Segons les dades del "Boletín Estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas", a principis de 2018, el nombre de treballadors públics era d'aproximadament 2.569.214 persones. Al llarg de l'any, la xifra va fluctuar, però una dada representativa és de 2.583.494 a mitjans de 2018.
Pel que fa a la població activa, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la població activa total a Espanya al final del quart trimestre de 2018 es situava en 22.806.800 persones.
Amb aquestes dades, podem calcular el percentatge: 22.806.800 població activa / 2.583.494 funcionaris×100≈11,33%
Per tant, el percentatge de funcionaris sobre la població activa a Espanya el 2018 era d'aproximadament un 11,33%.
L'evolució de la població a Espanya des de 2018 fins al 2025 ha estat de creixement constant, principalment impulsat per l'arribada d'immigrants, compensant la baixa taxa de natalitat i l'envelliment de la població autòctona.
Dades de l'evolució
A continuació es detalla l'evolució anual de la població a Espanya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE):
2018: La població se situava al voltant de 46.660.000 habitants. Aquest any es va superar per primera vegada en cinc anys la barrera dels 47 milions.
2019: La població va continuar creixent, superant els 47.300.000 habitants a principis d'any.
2020: La població es va situar en uns 47.330.000 habitants a 1 de gener. L'increment de l'any anterior va ser el més elevat des del 2008.
2021: Aquest any va ser particular, ja que la població va tenir una lleugera reducció, situant-se en 47.400.798 habitants a 1 de gener, a causa del saldo vegetatiu negatiu.
2022: La població va tornar a créixer notablement, arribant als 47.615.034 habitants a 1 de juliol, marcant un màxim històric en aquell moment.
2023: A 1 de gener, la xifra va ascendir a 48.085.361 habitants, amb un creixement de gairebé 600.000 persones en un sol any.
2024: La població va continuar la seva tendència a l'alça, superant els 48.797.875 habitants a 1 de juliol.
2025: Segons les dades més recents, la població resident a Espanya ha assolit un nou màxim històric, situant-se en 49.315.949 habitants a 1 de juliol. Aquest increment es deu gairebé íntegrament a l'arribada d'immigrants.
El creixement demogràfic espanyol en aquest període s'ha sostingut principalment per l'efecte de la immigració, que ha compensat el saldo vegetatiu negatiu (més defuncions que naixements).
Per calcular l'augment percentual de la població espanyola des de 2018 fins al 2025, utilitzarem les xifres de població de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per a ambdós anys.
Població a 1 de gener de 2018: 46.660.000 habitants (aproximadament).
Població a 1 de juliol de 2025: 49.315.949 habitants (dades provisionals).
La fórmula per calcular l'augment percentual és:
Augment percentual= (Població inicial / Població final−Població inicial)×100
Substituint les dades:
Augment percentual= (46.660.000/49.315.949−46.660.000)×100
Augment percentual=(46.660.000/2.655.949)×100
Augment percentual≈0,0569×100
Augment percentual≈5,69%
Per tant, la població espanyola ha augmentat en aproximadament un 5,69% des de principis de 2018 fins a mitjans de 2025.
El debat sobre l'augment de funcionaris i la seva relació amb el creixement de la població és complex, amb arguments a favor i en contra de la idea que un augment de la població per si sol justifica l'increment de la plantilla pública.
Argument a favor de la justificació
L'argument a favor es basa en la premissa que per mantenir la qualitat i la quantitat dels serveis públics (sanitat, educació, seguretat, etc.), cal que la plantilla de treballadors públics creixi de manera proporcional a la població que ha d'atendre. Aquest raonament es coneix com a "argument de la ràtio". Si la població augmenta, les escoles necessiten més professors, els hospitals més personal sanitari, els cossos de seguretat més agents, etc., per tal que la ràtio de serveis per habitant no es deteriori.
Argument en contra de la justificació
L'argument en contra posa en dubte que l'augment de funcionaris sigui una resposta directa i exclusiva al creixement demogràfic. Aquest argument assenyala que l'augment de personal pot estar influenciat per altres factors, com ara:
L'augment de les competències públiques: L'Estat i les administracions públiques assumeixen noves funcions o augmenten les existents (p. ex., noves regulacions, ajudes socials, polítiques mediambientals).
Les jubilacions: L'administració pública ha d'incorporar nous treballadors per substituir els que es jubilen, ja que en els anys previs a la crisi financera de 2008 i durant aquesta, hi va haver un atur en les ofertes públiques d'ocupació.
La modernització i eficiència: A vegades, l'augment de personal es justifica per la implementació de nous sistemes o tecnologies que inicialment requereixen més personal per a la seva gestió.
Comparació de dades
Per avaluar si l'augment de funcionaris està directament lligat a l'augment de la població, podem comparar els percentatges de creixement:
Població: Ha augmentat aproximadament un 5,69% des de principis de 2018.
Funcionaris: Ha augmentat aproximadament un 15,5% des de principis de 2018 (de 2.569.214 a 2.968.522).
Com es pot observar, l'augment percentual de funcionaris és significativament superior al de la població general. Aquesta discrepància suggereix que, tot i que l'augment demogràfic pot haver-hi contribuït en certa mesura, altres factors com els esmentats anteriorment (substitució de jubilats, augment de competències, etc.) han tingut un pes molt més important en l'increment de la plantilla de l'administració pública espanyola durant aquest període.
El major nombre de funcionaris a Espanya es concentra principalment en dos àmbits:
Per tipus d'Administració: Les comunitats autònomes són, amb molta diferència, les que agrupen la major part de la plantilla pública. Això es deu al fet que tenen les competències en els serveis públics que requereixen més personal, com la sanitat i l'educació. Segons dades de gener de 2024, les comunitats autònomes comptaven amb uns 1.862.329 treballadors públics, que representaven més del 60% del total.
Per sector d'activitat: Dins de les comunitats autònomes, els sectors amb més concentració de funcionaris són:
Institucions sanitàries: Aquest àmbit és el que concentra el major nombre de personal, amb gairebé 700.000 treballadors.
Docència no universitària: La plantilla de professors i personal administratiu en escoles i instituts és el segon grup més nombrós, amb més de 670.000 empleats.
Pel que fa a les altres administracions:
El sector públic de l'Estat (ministeris, forces armades, cossos de seguretat de l'Estat) compta amb uns 530.104 treballadors.
Les entitats locals (ajuntaments, diputacions) tenen al voltant de 576.089 empleats.
En resum, la concentració més gran de funcionaris es troba en l'àmbit de l'Administració Autonòmica, especialment en els sectors de la sanitat i l'educació. Però aquests també han de menester un recolzament administratiu que se dediqui a la contractació, pagament de nòmines, control de despeses i ingressos, gestió de material i recursos…
Són necessaris tants de funcionaris?
La pregunta de si són necessaris tants de funcionaris a Espanya és objecte d'un debat constant i no té una resposta simple. Depèn de diversos factors i punts de vista.
Arguments a favor de l'augment de la plantilla
Necessitat de serveis públics: Com s'ha comentat, l'augment de la població, especialment amb el creixement de la immigració, genera una major demanda de serveis públics bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la seguretat.
Envelliment de les plantilles: Un gran nombre de funcionaris de la generació del "baby boom" s'estan jubilant o estan a punt de fer-ho. Aquestes jubilacions massives han de ser cobertes per mantenir el funcionament de l'administració. Aquesta substitució és una de les principals causes de l'augment d'ofertes públiques d'ocupació en els darrers anys.
Recuperació després de la crisi: Durant els anys de la crisi financera (2008-2013), es van congelar o reduir dràsticament les ofertes públiques d'ocupació, creant un dèficit de personal en molts sectors. L'augment actual pot ser vist com un intent de recuperar el nivell de personal necessari per oferir serveis de qualitat.
Comparativa europea: Segons dades de l'OCDE i Eurostat, Espanya se situa en la mitjana o fins i tot, per sota de la mitjana europea pel que fa al percentatge de treballadors públics sobre el total de la població ocupada. Països amb sistemes de benestar més consolidats, com Suècia o Dinamarca, tenen ràtios significativament més altes. Això suggereix que Espanya no té necessàriament un "excés" de funcionaris en comparació amb altres economies desenvolupades amb models similars d'estat del benestar.
Arguments en contra i reptes
Eficiència i digitalització: Alguns experts argumenten que un augment del nombre de funcionaris no és l'única solució. La modernització de l'administració, la digitalització de serveis i una millora de l'eficiència podrien permetre atendre més ciutadans sense necessitat d'augmentar tant la plantilla.
Excés de burocràcia i solapament: Existeix el debat sobre si la mateixa estructura administrativa, amb múltiples nivells (Estat, comunitats autònomes, províncies, ajuntaments), crea un solapament de funcions i burocràcia que podria ser més eficient amb una simplificació.
Cost econòmic: L'augment de la plantilla pública implica un cost elevat per a les arques de l'Estat, que s'ha de finançar amb impostos. L'equilibri entre la qualitat dels serveis públics i la sostenibilitat fiscal és un factor clau en aquest debat.
Conclusió
No hi ha un consens definit sobre si són necessaris tants de funcionaris. La necessitat depèn de l'anàlisi de diversos factors, com l'envelliment de les plantilles, la recuperació de llocs de treball perduts, l'augment demogràfic i la comparativa amb països de l'entorn. Mentre que l'augment del 15% des de 2018 pot semblar elevat, una part important d'aquest creixement es justifica per la necessitat de cobrir les jubilacions i de reforçar serveis essencials com la sanitat i l'educació. No obstant això, el debat sobre l'eficiència i l'estructura de l'administració pública continua obert.
Un Estat modern, tal com el coneixem avui, no pot existir sense una figura equivalent als funcionaris públics, encara que se'ls anomeni d'una altra manera. La raó principal és que l'Estat necessita personal per a les seves funcions bàsiques i essencials.
Funcions que requereixen un cos de funcionaris
L'Estat modern es basa en la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial) i la seva capacitat per garantir els serveis i la seguretat dels ciutadans. Aquestes tasques no es poden dur a terme sense una plantilla estable, professionalitzada i imparcial.
Aplicació de lleis i regulacions: L'Estat estableix normes, però cal personal (policia, inspectors, funcionaris de justícia) per assegurar-ne el compliment.
Gestió de serveis públics: La sanitat, l'educació, la seguretat social i el manteniment d'infraestructures (carreteres, subministrament d'aigua) requereixen un gran nombre de treballadors.
Defensa i seguretat nacional: Els exèrcits, les forces de seguretat i els serveis d'intel·ligència són fonamentals per a la sobirania i protecció de l'Estat.
Recaptació d'impostos i gestió financera: Per finançar totes les activitats de l'Estat, cal un sistema d'impostos gestionat per personal dedicat.
Per què la professionalitat és clau?
El concepte de funcionari de carrera (aquell que ha accedit a la seva plaça per mèrit i capacitat, i que té estabilitat) és crucial per a la imparcialitat i l'objectivitat de l'Administració. Aquesta figura protegeix l'Estat dels canvis polítics, garantint la continuïtat dels serveis independentment de quin partit estigui al poder.
Un Estat que depengués exclusivament de personal contractat temporalment o d'empreses privades per dur a terme les seves funcions més bàsiques podria enfrontar problemes greus:
Falta d'objectivitat: Un personal sense la garantia d'estabilitat podria ser més susceptible a les pressions polítiques o als interessos privats.
Pèrdua de coneixement institucional: La rotació constant de personal impediria l'acumulació de coneixement i experiència, afectant l'eficiència i la qualitat dels serveis.
Augment de la inestabilitat: Serveis essencials com la justícia o la seguretat podrien ser menys fiables si no són gestionats per un cos de professionals dedicats.
En resum, un Estat modern no pot funcionar sense un cos de servidors públics. Aquesta plantilla és l'esquelet que sosté el funcionament de l'administració, garantint l'estabilitat, la professionalitat i l'equitat en la provisió dels serveis fonamentals per a la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada