Dels majors èxits de la humanitat com poden ser la roda, el control del foc, les barbacoes,... Un que destaca especialment és la pinta per a calbs. Tal invenció fonamental ve a omplir el buit inexistent, la necessitat dels subjectes més alopècics de trencar les cadenes que ens lligaven a la discriminació de no poder passar l'estona davant del mirall pentinant-se la llarga cabellera que no tenim, en no tenir injustament de pelambrera suficient . La fisiologia o la biologia no han de condicionar la nostra autopercepció, si ens desitgem deixar anar la nostra cabellera al vent, no hem de ser discriminats per no posseir naturalment aquest cabell, tenim dret a pentinar-nos, a anar a la perruqueria a fer-nos les metxes i tallar-nos les puntes, per després posar el crit al cel quan la perruquera s'hagi excedit en el seu art tisora, com tota perruquera que emocionada exerceix el seu ofici, tenim dret a poder estirar-nos els cabells quan un estilista ens presenta la seva factura per una feina que no volíem. El raciocini o la realitat empírica contrastable científicament no pot ser l'obstacle per a la nostra autorealització vellosa, el nostre autoconcepte capil·lar i la nostra felicitat.
No és la pinta per a calbs cap absurd, i si tal us semblés us podríem acusar de fal·lacrofòbia o peladofòbia (por de la calvície) i muntar un sistema de persecució jurídica, mediàtica i social ferotge que us conduís fins i tot a la presó. Un despropòsit dieu? Tal pinta per a calbs, apliqueu-li a la ideologia de gènere, on pretenen que jo tracti com a dona a qui va néixer amb l'apèndix Fernando, entre les cames penjant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada