EL BÉ MORAL DE L'ESTAT

Opina un monsenyor que ser independentista fomenta l'odi i la discriminació, i això no és actitud de bon cristià. Per què no hi estic d'acord? Perquè l'etzibada de pallisses a cops de porra que els cossos i forces de seguretat de l'Estat varen ser contra una ciutadania pacífica a mans buides i alçades i tan espanyola com un altre qualsevulla que només volia dipositar el seu vot dins una urna. La cridoria del "A por ellos" ovacionant els guàrdies civils contra uns conciutadans igualement espanyols com ells no suscita a l'odi? De veres no palesa la irracional catalanofòbia? L'esperonament dels conquistadores que van allende los mares a conquerir i imposar-se als salvatges natius que insiteixen en parlar la seva llengua estranya però igualment espanyola? Aquesta animadversió envers la catalanitat a què és deguda? La història que ens instrueix és llarga i el fenòmen de la catalanofòbia no és pas nou. I aquest sentiment, l'odi, no és precisament una virtut cristiana. L'esclat de la rebel·lió feixista nacional centralista durant la Guerra Civil, també escridassava i matava als que parlaven i pensaven en català, com deia l'Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi".

No, Espanya, i la seva unitat, ja no és un bé moral que cal preservar. En un estat laïc i tan secularitzat i ateu com l'actual, on s'avorta, s'imposa una ideologia de gènere a cops de lliçons d'escola i multes, viu sota una dictadura LGTBI i femellista, i darrerament s'eutanasia a tort i a dret. La idea de Espanya ja ha deixat de ser cristiana, apostatant. Per tant, Espanya, benvolguts porprats, ja no és un bé moral a protegir, una casa sense fonaments s'esfondra, i això és el que passa. Ja ho predí Alexandre Deulofeu, matemàtic, que Espanya desaparexeria pels voltants de 2029.