En un discurs mimetitzat de la dreta més estentissa, armaris que fan ferum de tancat durant anys i panys, hi ha grups de ciutadans que ara es troben en situació socioeconòmica i laboral delicada a l'empresa privada que veuen amb enveja, inclús odi visceral, com un grup de "privilegiats", anomenats "funcionaris", mantenen el seu lloc de treball, amb sous congelant-se repetidament i any rere any, perdent, així poc a poc, l'escàs poder adquisitiu que tenien, tot i titllant-los de de ganduls, antipàtics, imcompetents i paràsits.
El cambrer del bar del cantó se n'alegra que li abaixin el sou als funcionaris, el perruquer del carrer del darrere també veu amb claritat que en els temps que corren s'ha d'abaixar el sou als funcionaris, el propietari del restaurant del davant també creu que a més se podria prescindir de més de la meitat d'empleats públics perquè tanmateix no en fan ni brot, el professor de violí de l'acadèmia de dos carrers més enllà està molt d'acord amb que s'abaixi el sou dels funcionaris, la dependenta de la sabateria veu bé que abaixin el sou a les sangoneres que fan feina a l'administració, el de l'agència de viatges… sí, ja ho podeu imaginar.
I el senyor Xavier, funcionari de carrera des de fa vint anys,que farà? El que s'ha de fer en aquests casos. El senyor Xavier, funcionari de carrera des de fa vint anys, veient que s'acosten dies d'estrènyer-se el cinturó, comença a pensar d'on estalviarà per poder fer front a la crisi econòmica en la qual l'ha situat el Govern, tot i baixant el sou. Ja no anirà a fer el cafè al bar del cantó (1,2€ x 22 dies laborables x 12 mesos = 316,8€ any). La seva dona, també funcionària de carrera, en comptes d'anar a la perruqueria del carrer del darrere cada setmana (15€ setmanals = 750€ any) s'abstendrà de visitar, la seva cunyada li farà un tall de cabells de franc i anirà tirant. Els diumenges que no cuinaven, la nostra parella de funcionaris tornarà a cuinar en comptes d'anar de menú al restaurant del davant que tant els agradava (15€ x 2 persones = 30€ setmanals, 1500€ l'any). Tot i la passió del senyor Xavier per la música, i pel violí, afició descoberta just fa cinc anys, haurà de deixar estar anar a classes de violí a l'acadèmia de dos carrers més enllà, tanmateix ja mai tocarà com l'Ara Malikian (50€ setmanals = 2500€). La parella de funcionaris enguany no estrenaran sabates, faran passar amb el parell de sabates de la temporada passada un any més (100€ x 2 = 200€). El viatge que planejaven fer per cel·lebrar el vint-i-cinquè aniversari de noces haurà d'esperar (1500€ x 2 = 3000€). I així estant, el senyor Xavier i la seva senyora hauran deixat de gastar gairebé 8.270 € en despeses supèrflues, o no necessàriament imprescindibles per a ells, no així les entrades de líquid pel cambrer, perruquer, restaurador, professor, sabater i el de l'agència de viatges.
El misstage és clar, en temps de crisi econòmica no és bona idea retallar sous als que ajuden a donar qualque alè a l'economia de consum, del petit comerç del barri. Recordeu-vos del senyor Xavier i senyora quan diguin allò d'abaixar el sou als empleats públics i a vosaltres us acomiadin de la feina o hagueu de tancar el negoci per baixada en els beneficis de l'empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada